Publicat originalment a dBalears
(02-03-2020)
Som
a tocar el 8 de març, i no m'he pogut estar de pensar que, a casa nostra, se'n
xerra poc dels nostrats sostre de vidre i sòl enganxós. I com no se'n xerra a
bastament d'aquestes dinàmiques patriarcals, que són -encara que no en
exclusiva- causa de moltes bretxes sociolaborals de gènere, no s'avaluen. Hi ha
xifres de, posem per cas, el PIB regional, de l'anomenat mercat laboral
insular, fins i tot, hi ha algunes xifres de la percepció social sobre la
felicitat (de la infelicitat millor "no meneallo", no sigui cosa
que...) de la ciutadania illenca.
Però,
ben poca cosa hi ha d'avaluació de la magnitud dels efectes de la barrera
invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a
ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més
responsabilitat, és a dir, del que s'ha anomenat "sostre de vidre"; o
del "sòl enganxós", que és una metàfora per fer referència a les
estructures del sistema patriarcal i les càrregues de feina de cures que se'n
deriven, i que mantenen a moltes dones atrapades a la base de la piràmide
laboral, econòmica, social, i política.
Em
sembla que una societat veritablement democràtica ha de conèixer (almenys amb
xifres aproximatives) l'abast d'aquestes barreres patriarcals que impedeixen la
igualtat entre homes i dones. És més, unes institucions que s'autodefineixen
feministes, haurien d'apostar, sense embuts, per la investigació i la recerca
en aquests assumptes.
Val
a dir que, si a l'anàlisi d'algunes dades sociolaborals de les Illes Balears,
incorporam la preocupació per l'existència d'aquestes construccions socials
patriarcals, hi trobarem algunes pistes de tot plegat. A tall d'exemple, en
relació amb el sostre de vidre, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA-INE)
del proppassat any 2019, en termes de mitjana anual, el nombre de dones
ocupades en la categoria d'ocupador -altrament dit, empresàries- és gairebé la
meitat que el d'homes. Si fa no fa, el
mateix passa si xerram de persones ocupades en categories per fer tasques de
direcció i/o gerència.
Per
una altra banda, si tenim en compte que segons l'EPA les dones són el 86,5% de
la població inactiva illenca que declara ser-ho perquè es dedica a les tasques
de la llar, i, que les dades de la Seguretat Social informen que, d'un total de
1.480 excedències per cura de familiar tramitades durant el 2019, un 85% varen
ser sol·licitades per dones, hom pot pensar que, si més no, aquest gap permet
intuir un efecte del sòl enganxós illenc força important.
I,
tanmateix, al marge de les meves curolles sobre estadístiques i xifres, aquest
8 de març el punt important de debò és, en paraules d'Angela Davis a una
conferència al CCCB el 9 d'octubre de 2017, que "la revolució capgira els
processos conformes a la norma: els basats en les classes socials, els basats
en el gènere, els basats en la raça, els basats en l'orientació sexual, els
basats en les competències personals. La llista és molt més llarga. És per això
que sempre hi haurà revolucions esperant a l'horitzó".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada