dilluns, 20 d’abril de 2020

El virus del "sentit comú neoliberal" del Govern


Publicat originalment a  https://www.illaglobal.com/  (14-04-2020)

Doncs si, parlem del virus, però no del coronavirus covid-19 del qual, com és lògic, en xerram tant i tant. Si no ho duc malament, un virus és un microorganisme que es reprodueix dins les cèl·lules d'hostes vivents a un ritme molt alt, i és força contagiós. Però, més enllà d’aquests que són estudiats per la ciència  medica, n'hi ha de virus –i per tant de processos contagiosos- en l'àmbit de les ciències socials, i, molt concretament, en  l'àmbit de la política. Són aquestes idees i pràctiques polítiques que infecten a la dreta i, de retruc, contagien a l’autoanomenada esquerra. Una vegada dreta i esquera contagiades, s'imposa el que alguns autors anomenen el "sentit comú". Ignacio Sánchez-Cuenca, per exemple, afirma que "las propuestas de la derecha forman parte del 'sentido común' de nuestra época", i, per això, "tendemos a pensar de forma espontánea en los términos de este sentido común, que podemos caracterizar mediante el término 'neoliberal'" ("La izquierda fin de (un) ciclo". Catarata, 2019. Pàg. 81).
Aquestes disquisicions sobre el "virus del sentit comú neoliberal", venen a tomb de la infecció d'aquesta naturalesa que semblen patir els responsables de la molt important conselleria de model econòmic, turisme i treball del Govern de les Illes Balears (GOIB). Fa tens que, com aquesta infecció no és asimptomàtica, em neguitejaven els plantejaments en matèria de model econòmic i turisme força neoliberals (creixement amb escassos –gairebé zero- límits, col·laboració públic-privada, transferències públiques a favor del capital, nul.la acció per a un veritable canvi de model que no sigui en el marc del manteniment de model de turistització,...). El neguit no era menor en matèria de treball pel tarannà de neoliberalisme-progre a base d'un híbrid de "diàleg social", i un baix to d'exigència de derogació de la legislació laboral de l'etapa de l'austericidi.
I, tanmateix, en la presentació de les previsions governamentals sobre l'impacte econòmic que tendrà a les Balears la covid-19 , han fet un salt força transcendent en aquesta tendència neoliberal, que caldrà esbrinar si comparteix el GOIB en el seu conjunt.
M'explic: En el document presentat amb data 13-04-2020,  hi ha un seguit molt nombrós  de referències d'informes i d'escenaris del impacte econòmic que, a parer meu, és difícil de saber que hi ha del cert en tot plegat. En qualsevol cas, em sembla que encara és massa prest, i hi ha massa incertesa per a fer previsions reals d'impacte sobre el PIB, la intensitat del terratrèmol en el teixit empresarial, o la magnitud del tsunami laboral i social. Per tant, no m'inquieta aquesta part de l'informe, presentat pel conseller Iago Negeruela i el director general de model econòmic i ocupació, Llorenç Pou. Allò que és alarmant és el missatge del GOIB en afirmar que "ens trobam davant una recessió, no una crisi econòmica: la caiguda del PIB no és el resultat de disfuncions estructurals, sinó el resultat de la crisi sanitària" (pàg. 13 del document), i, en  l'apartat de conclusions (pàg 16) rebla el clau  del missatge concloent que "estam davant d'una crisi sanitària amb efectes sobre l'economia. En la mesura que el COVID-19 es controli, la recessió econòmica serà transitòria".
Hom diria que la malaltia vírica neoliberal de defensar, fort i no et moguis, la quasi perfecció del model de creixement balear, els du a fer passar bou per bèstia grossa. Ras i curt: el que ens ve a sobre és una crisi econòmica de dimensions encara ara incalculables que, tenint el seu detonat en una crisi sanitària, qüestiona de soca-rel el model de posar gairebé totes les figues a l'únic paner del monocultiu turístic.
Aquests anàlisis no són una qüestió fútil. Ans al contrari, són transcendentals. I això es nota en les conclusions del citat informe. Seguint amb el símil del virus, resulta que els respiradors són essencials per salvar vides dels casos més greus de persones afectades per la covid-19. Idò, el GOIB recomana una mena de respirador per a superar una crisi temporal d'asfíxia econòmica per, tot seguit, continuar en el "món feliç del tot turisme per sempre més".
Vull pensar que són una anàlisi i unes conclusions en disputa en el si del GOIB. Potser per això, ara s'entén millor que el secretari del CES de les Illes Balears, l'amic Pep Valero, afirmés, en un article publicat a Illa Global amb el títol "Impacte econòmic de la pandèmia: un estudi del CES", que "és evident que hi ha un debat de fons de com seria la millor manera d'encarar una sortida a la crisi, des de les Illes i amb un horitzó profund d'aposta global per a la sostenibilitat. És el moment per pensar en moltes coses que s'haurien de fer d'altra manera. És el debat realment important que cal fer des de el caire econòmic, social, mediambiental, i democràtic, ja que tots aquests quatre elements estan totalment interrelacionats entre ells". L'esmentat debat de fons és present a la mesa de consell de govern, o no hi és ni se´l espera? Tot el Govern s’ha begut l’enteniment? 
En qualsevol cas, no voldria acabar aquest article sense dir que fa anys que milit en la idea de la necessitat del "canvi de model", i fa molt temps –d'ençà que l'enyorat Pere Mascaró ens ho va fer veure- tinc clar que un assumpte cabdal per canviar-lo, és poder fer front als costos de transició que té un canvi com el proposat. Uns costos de, gairebé, impossible finançament, sense una dinàmica de sobiranització. Però potser estem davant una magnífica oportunitat per a què els ingents costos, o al menys una part, d'aquest respirador que, des de la conselleria de model econòmic, turisme i treball, proposen per a  no canviar res, es poguessin destinar a costos de transició per canviar alguna cosa.
I una reflexió final manllevada a Tony Judt: "Sense idealisme, la política es redueix a una mena de comptabilitat social, a l'administració diària d'homes i coses. Els conservadors poden sobreviure perfectament a un escenari així. Per a l'esquerra, però, és una catàstrofe" ("En món no se'n surt". La Magrana, 2010. Pàg. 122).
Les pandèmies dels dos virus -la covid-19, i el  "sentit comú neoliberal"- són perilloses. Cuidem-nos i cuidem!

Cap comentari:

Publica un comentari