Tornam-hi, torna-hi amb la Renda Bàsica

Publicat originalment a Diario de Mallorca  ( 02-06-2020)

Tinc dues raons per tornar a escriure sobre la Renda Bàsica (RB) en aquestes pàgines de Diario de Mallorca. Cap d'elles té a veure amb l'aprovació del "Ingreso Mínimo Vital" (IMV) que sent -com qualsevol política d'ajut a les persones més necessitades- una cosa positiva, té les característiques d'inseguretat i insuficiència dels subsidis condicionals de tota la vida i d'arreu, és a dir, per a l'erradicació de la pobresa i la garantia per a tothom del dret a una existència material amb dignitat. En aquest sentit, l'IMV és una política molt poc innovadora, i d'un inapreciable sentit redistributiu de la riquesa En aquest temps en què la incertesa és gairebé l'única certesa, calia innovació, redistribució, i justícia social de debò. Per això, calen mesures que vagin més enllà de l'àmbit dels serveis socials per focalitzar la batalla contra la pobresa en l’àmbit dels drets ciutadania per a que actuïn ex-ante, altrament dit, que patir risc de pobresa o de carències materials de més o menys gravetat sigui gairebé impossible.

La primera de les raons per tornar a escriure sobre la RB és que he recuperat un article de Michal Kalecki, publicat el 1943. Amb el títol "Aspectes polítics de la plena ocupació", va ser un dels textos clàssics de la meva formació teòrica, que em va ser força útil en la meva activitat en el sindicalisme, a la que em vaig dedicar fins ara fa tot just deu anys. La lectura -o relectura- de l'obra de Kalecki en general, i, particularment, de l'article esmentat, és molt recomanable per als sindicalistes que han de fer front a la brutal crisi sociolaboral ocasionada per la pandèmia de la COVID-19. És ben cert que en els darrers gairebé vuitanta anys el món, l'economia, la geoestratègia, etc. han canviat radicalment, però la necessitat de "problematització" (és a dir, la necessitat de tenir en compte els aspectes polítics –els que afecten el conjunt de la polis) de la creació d'ocupació, persisteixen, i han adquirit una nova dimensió en el context de l'actual crisi ecològica de triple dimensió (climàtica, biodiversitat, ecosistemes) a la que els riscos de pandèmies sanitàries no en són aliens. Determinades creacions d'ocupacions són, ara més que mai, "pa per avui, fam per demà". Paga la pena recordar que Michal Kalecki critica el fet que, en els anys 30-40 del segle passat, l'armament constituís la columna vertebral de la política de plena ocupació feixista (en l'actualitat hi ha activitats econòmiques que són un brutal artefacte bèl·lic contra la vida en el planeta). Per una altra banda, en els discursos socioeconòmics sembla que quasi tot –des de, posem pel cas, fer infraestructures públiques, o polítiques de més turistització absolutament contradictòries amb les declaracions públiques d'emergència climàtica, fins a polítiques empresarials de turbo-precarització laboral- es fa amb l'objectiu gairebé únic de generar llocs de feina. Mai s'invoca que l'objectiu són els guanys empresarials que, en el millor dels casos, solen anomenar-se eufemísticament amb mots com ara "competitivitat", "flexibilitat", "productivitat"... Kalecki escriu: "És clar que l'augment del producte i l'ocupació no beneficia només als treballadors, sinó també als empresaris perquè els seus guanys augmenten".

Però, què té a veure amb la RB el retrobament amb un article escrit, fa no fa, vuitanta anys, per un economista polonès? Doncs que Kalecki la clava en afirmar que "els principis fonamentals de l'ètica capitalista requereixen la màxima de 'guanyaràs el pa amb la suor del teu front', tret que tinguis mitjans privats". Vet aquí l'explicació de molts prejudicis vers la RB. Uns perjudicis, val a dir-ho, compartits en els àmbits neoliberals, i en els no neoliberals que mantenen la cultura de l'ocupació (remunerada o autònoma) com únic instrument per a la integració social.

Unes dades recents d'una enquesta realitzada per la consultora IPSOS (disponible a http://www.redrentabasica.org/rb/nueva-encuesta-sobre-la-renta-basica-en-espana/) i que, dit sia de passada, corroboren moltes altres investigacions sociològiques i demoscòpiques, esmicolen qualsevol versemblança dels perjudicis sobre la desincentivació de l'ocupació una vegada instaurat el dret de ciutadania que representa la RB. Comentar-los breument és la segona de les raons per escriure una altra vegada sobre la RB en aquesta tribuna.

A les persones enquestades se'ls ha explicat que "la RB és un ingrés incondicional i universal de 715 € mensuals, que rebran tots els residents adults acreditats (143 € els menors) com a dret de ciutadania, que seria finançada mitjançant una reforma fiscal que suposaria una redistribució de part de la renda del 20% de persones més riques cap a la resta de la població". Una vegada aclarit el concepte de RB, els resultats són els següents: a) Un 56% es mostra a favor d'un ingrés incondicional i universal com a dret de ciutadania. b) Els joves es mostren més d'acord (un 62% de les persones d'entre 18 i 24 anys), mentre que per gènere el percentatge de desacord és major en els homes (un 34% enfront d'un 26% de dones). c) La RB té més acceptació entre la població en cerca d'ocupació activa, i en les llars d'ingressos més baixos. d) Pel que fa a la temporalitat de la RB, un 31% de les persones enquestades opina que ha de ser una mesura permanent, no obstant això, el percentatge major (38%) és per a les que opinen que ha de durar només durant el període d'alarma i fins a un màxim de 6 mesos més. e) Una dada molt rellevant és que la RB no provocaria un impacte negatiu en la cerca d'ocupació de la immensa majoria (un 80%) de les persones que ho estan fent, i les que treballen en condicions de no extrema precarietat ho continuarien fent molt majoritàriament.

I, tanmateix, el més absurd dels prejudicis que provoca la RB a l'establishment és, segons diuen les "dretes" i les "esquerres", la inviabilitat de finançar-la. Com ja s'ha dit, amb una fiscalitat més progressiva i veritablement redistributiva aquesta suposada inviabilitat no és més que una excusa. La mateixa que Michal Kalecki ja denunciava tot advertint que la contrapartida de despeses, com podrien ser ara les necessàries per finançar la RB, serà" el més alt nivell de vida de les masses. No és aquest el propòsit de tota activitat econòmica?".