El
terme "neoliberalisme" va ser encunyat en una reunió celebrada a
París el 1938. Inicialment és una ideologia -si una ideologia!- que esbossen
Ludwig von Mises i Friedrich Hayek, tot rebutjant la "democràcia
social" o "democràcia amb impuls igualitari" (representada pel
New Deal de Franklin Roosevelt i el desenvolupament gradual de l'Estat del
benestar britànic) perquè la consideraven una expressió de col·lectivisme
similar al comunisme i al moviment nazi.
Però
han de passar sis anys abans que la ideologia neoliberal guanyi cos teòric. Ho
fa a partir de la publicació d'un llibre que esdevé seminal en el seu
desenvolupament. Em referesc, és clar, al "The road sefdom" de
Friedrich Hayek, que Alianza Editorial publicà (1978) amb el títol de
"Camino de servidumbre". Amb un impressionant finançament de les
grans fortunes mundials i les seves fundacions, el neoliberalisme té una gran
expansió en els àmbits de l'acadèmia, el pensament i la teoria econòmica, i
alguna concreció practica, com ara la dictadura de Pinochet. No debades, els
neoliberals defensen aferrissadament la llibertat dels poderosos i la no
llibertat de les persones no estrictament riques. En aquest sentit, se sol
recordar que Friedrich Hayek, en una visita al Xile de Pinochet, afirmà:
"Em sent més prop d'una dictadura neoliberal que d'un govern democràtic
sense liberalisme".
El
1979 Margaret Thatcher s'instal·la en el número 10 de Downing Street, el 1981
Ronald Reagan ho fa a la Casa Blanca, i el 1991 s'enderroca el Mur de Berlin. El
2002 se li demana a Thatcher quin creia que era l'èxit més gran de la seva
carrera política, i ella, sense embuts, contesta: "Tony Blair i el nou
laborisme. Obligarem els nostres oponents a canviar la seva manera de
pensar". El neoliberalisme és ja la ideologia i el programa polític de la
globalització. Un programa que, basat en la retallada dels drets laborals i
socials, inclou entre els seus objectius claus la privatització total o parcial
dels serveis públics, i, conseqüentment, la reducció i precarització de les
plantilles al servei de les administracions públiques. Val a dir que per
imposar-se aquest programa neoliberal es potencien les legislacions repressives
de la protesta i el conflicte social, per exemple en les nostres contrades, la
Llei Mordassa o article 315 del Codi Penal Espanyol.
Aquest
breu i, òbviament, incomplet apunt històric ve a tomb de la pretensió que sigui l'exèrcit
qui rastregi les vides dels infectats per la Covid-19 i l’acceptació per part del Govern
de les Illes Balears. Que
l'exèrcit espanyol s'hagi de fer càrrec de tasques pròpies de serveis públics i
bàsics per a la ciutadania és un clàssic. Que els anys i panys de
neoliberalisme han fet insuficient el nombre de persones treballadores dels
serveis de protecció ciutadana i bombers forestals, idò es crea l'Unitat
Militar d'Emergències (@UMEgob); que durant el confinament hi ha problemes
–entre altres coses per manca de personal i condicions laborals molt precàries-
a les residències de persones majors, allà va l'Ejercito Español; que s'ha de
desinfectar en època d'Estat d'Alarma un mercat municipal de Palma, com els
empleats i empleades municipals van escassos, sempre es pot recórrer a les
Fuerzas Armadas. I així tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada