Mals temps per a la lírica

Publicat originalment a dBalears (17-12-2023)

Disculpau-me que comenci aquestes ratlles amb el títol del grapejat, fins a l'avorriment, poema de Bertold Brecht. Però no he sabut resistir la temptació de fer-ho, car la situació s’ho paga:

Els crims de guerra i de genocidi que l'Estat israelià i el govern de Benjamin Netanyahu estan executant contra Palestina semblen no tenir aturador. I, mentrestant, no revifa una mobilització popular per aturar aquesta catàstrofe immunda. Tot indica que la guerra a Ucraïna està empantanegada, i que serà una "guerra llarga". I l'absència de moviment social pacifista d'arreu d'Europa té unes conseqüències escruixidores: Guanya la indústria armamentista, i perd el "No a la guerra". La descolonització del Sàhara Occidental no avança, i Espanya, malgrat el nou govern PSOE-Sumar, continua sense assumir el seu rol de potència administradora que és de l'última colònia del continent africà. Una COP28 amb un acord final que Ecologistes en Acció qualifica de "decebedor, insuficient i ple de coladors". El president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, en el Ple de l'Eurocambra, per fer balanç de la presidència espanyola de la UE, ho deixa clar: Els populars abandonen qualsevol vel·leïtat "centrista", adjuren del seu passat democristià, i abracen en populisme realment existent, és a dir, el populisme ultradretà. Una metamorfosis, per cert, que ja l'han feta els populars espanyols, i, òbviament, el nostrat PP...

A casa nostra continuam batent rècords de pressió humana (la darrera dada, coneguda aquesta setmana que avui acaba, és que les Balears van tenir una mitjana d'1.852.752 persones a les Illes durant el mes de setembre). També es bat un nou rècord històric de passatgers a l'aeroport de Son Santjoan. L'acumulat gener-novembre és de més de 30 milions de viatgers, un 8,8% més que en aquest període de 2022. Entretant, l'Agència Tributària informava que, a les Illes Balears, un total de 195.902 persones assalariades (el 35% del total) tingueren el 2022 un ingrés salarial inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI), és a dir, inferior als 14.000 € bruts anuals. Només la possibilitat que la pobresa laboral fregui al terç de la població assalariada escarrufa!

Ara bé, és inevitable passar de l'escarruf a l'alarma social en conèixer l'estudi "Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears" de l’ Observatori Social de les Illes Balears. Un document que posa de manifest que la mercantilització fora mida del dret a un habitatge digne és el factor determinant de l'exclusió social a les Illes Balears. Al seu torn,  no dimiteix –ni la cessen- la consellera autonòmica d'habitatges offshore, la Sra. Marta Vidal. Tot plegat (crisi habitacional, consellera administrant negocis immobiliaris incompatibles amb el seu càrrec i amb passat professional relacionat amb l'opacitat fiscal) és qualsevol cosa menys decència política. I de l'alarma social passam a l'aborronament sideral: un vicepresident que es creu a un amic abusador i no a la víctima, l'esperpent de la crisi política de Formentera, el retorn del transfuguisme al Parlament de les Illes Balears (al mateix temps que es clausura l'Oficina Anticorrupció), i l'espectacle d'estira-i-arronsa entorn dels pressupostos autonòmics. Un espectacle que, de segur, acabarà en acord pressupostari per a l'execució del programa d'involució reaccionària contra el català, per segregar a l'escola, per avançar en desigualtat i envilir  la societat...

Aquest és el context. Per això els espais per a la lírica són força importants. Per exemple, el concert de clausura del XVI Jazz Voyeur Festival, "Celebrant a Tete" del passat divendres. Malgrat l'absència de darrera hora de Maria del Mar Bonet per indisposició, va ser un alè en mig de tanta toxicitat. Ve a tomb, idò, recordar que, entre les moltes aportacions al debat de les idees del filòsof afroamericà, crític social, actor, activista pels drets humans i membre destacat de Socialistes Democràtics d'Amèrica, Cornel Roland West, està la del lluitador per la llibertat amb jazz, definint jazz "no com a forma d'art musical, sinó com una mena d'estar al món, d'estar obert a la improvisació, amb una disposició cap a la realitat flexible, fluida, versàtil, que desconfia dels punts de vista dicotòmics". En aquest sentit, la resistència contra els bàrbars serà de lluitadors i lluitadores per la llibertat amb jazz, o no serà.