El tornar dels campaments sahrauís

Publicat a Dario de Mallorca (17-05-2024)

Tornar dels campaments de població refugiada sahrauí és sempre dur, i, alhora, és enyorança d'uns dies de convivència amb una gent que resisteix a una injustícia que dura massa temps. L'any que ve, el 2025, farà cinquanta anys de l'ocupació il·legal marroquina del Sàhara Occidental, i, conseqüentment, de l'existència d'aquests campaments a Tindouf (Algèria). Són els campaments de població refugiada amb més antiguitat dels que hi ha arreu del món. La població sahrauí refugiada, juntament amb la que viu als territoris ocupats pel Marroc i a la diàspora, és el més preclar exemple de resistència a la no descolonització de la darrera colònia de l'Àfrica. Són poble! I a la vegada resistència vital, emocional i política amb infinitat de carències materials, però amb tones de dignitat i determinació.

Cada vegada que he visitat aquests campaments de refugiats no m'he pogut estar que recordar a l'escriptor acadèmic kenyà i activista kikuiu, Ngũgĩ wa Thiong'o, que al llibre "Descolonitzar la ment" escriu: "El triomf final d'un sistema de dominació s'aconsegueix quan el dominat comença a cantar-ne les virtuts". No és el cas de la població sahrauí que, lluny d'agenollar-se davant les estructures de dominació colonial (les oligarquies del Marroc -el makhzen-; la potència administradora que, segons l'ONU, continua sent Espanya; i l'anomenada comunitat internacional), manté incòlume les seves a ànsies de llibertat i la seva determinació a conquerir la independència. Però l'axioma que ens planteja Ngũgĩ wa Thiong'o sí que sembla d'aplicació a les reiterades traïcions al poble sahrauí escomeses pels governants del Regne d'Espanya i molts representants institucionals i ex càrrecs rellevants, especialment de l'esfera socialista, en l'àmbit espanyol i europeu. Cantar les virtuts -com ara la suposada solució autonòmica- d'un sistema de dominació com el que subjuga el camí a la independència del Sàhara Occidental té molt a veure, com demostra el cas de corrupció al Parlament Europeu anomenat "Morocco-Gate," amb la corrupció estructural, els xantatges dictatorials-feudals, els suborns ignominiosos...

I malgrat totes les adversitats, amb la legítima i encertada direcció del Front Polisario, el poble sahrauí resisteix i avança en la construcció de l'estat sahrauí en l'exili, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). He pogut contrastar aquests avanços en un recent viatge amb una delegació de les Illes Balears als campaments de població refugiada sahrauí. Una delegació que, dit sigui de passada, va tornar a liderar l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí, i de la que en prenien part els parlamentaris i parlamentàries de l'Intergrup Pau i Llibertat per al Sàhara Occidental del Parlament, representants del Govern i del Consell de Mallorca, i amigues de la causa sahrauí, i que ha fet possible tornar a abraçar a la família sahrauí, visitar les principals institucions de la RASD (des de la Presidència, el Parlament, ministeris, infraestructures i programes dels sistemes sanitaris, educatius, i de serveis socials sahrauís), passant per organitzacions com ara l'Associació de Víctimes de les Mines (ASAVIN) o la Mitja Lluna Roja Sahrauí.

En començar aquestes ratlles deia que tornar dels campaments de població sahrauí és sempre dur. Ho és perquè tornes a posar distància física amb els éssers estimats d'allà, i ara ho fas amb una certa preocupació per la situació humanitària que pateixen les persones refugiades. La ruptura el novembre de 2020 de l'alto el foc per part del Marroc ha fet inevitable el trasllat de gairebé 50.000 persones que vivien -i s'autoproveïen d'aliments- dels territoris sahrauís alliberats als campaments, i, a sobre, aquest gran augment de població coincideix amb un augment de guerres al món, i de l'estirabot inflacionari de productes alimentaris bàsics que fa que, tot i que en el millor dels casos es mantinguin les xifres monetàries d'ajut humanitari, es poden comprar menys productes, i s'han de repartir entre més gent. És un bon moment, idò, per passar de la solidaritat sentida a la solidaritat pràctica, per exemple fent-se soci o sòcia de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears.

Tanmateix, el que és més dur del tornar dels campaments és assabentar-te que mentre estaves per allà, el passat 3 de maig, amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, afirmés que la llibertat de premsa és un pilar fonamental de la democràcia, i que cal defensar als professionals de la informació,  tot sense dedicar ni una sola paraula als sis periodistes sahrauís que sofreixen severes condemnes en presons marroquines, imposades en judicis sense garanties ni proves. És només un exemple del dolorós biaix pro marroquí i del bla, bla, bla retòric sobre la defensa de debò dels DDHH de la part majoritària del govern espanyol.

En qualsevol cas, el tornar dels campaments sahrauís és reafirmar - i això és el més important- la convicció que, com deia el lema de l'edició d'enguany del Festival Internacional de Cinema Sahrauí (FiSahara) que es va celebrar en el campament d'Auserd els dies que la delegació balear hi érem: Resistir és vèncer!