Publicat originalment a dBalears (21-09-2025)
Ras i curt: Si hom
vol conèixer amb profunditat i rigor analític les tendències socials en l'Estat
espanyol ha de consultar les recerques de la Fundació
Iseak. Aquesta fundació basca es presenta com "un centre de recerca i
transferència econòmica i social especialitzat en el diagnòstic de
problemàtiques socials i l'avaluació d'impacte de polítiques mitjançant l’anàlisi
de dades". Em sembla molt adient,
gairebé revolucionari, que Iseak reivindiqui la seva tasca amb l'eslògan
"Aportant coneixement per a una societat que avança". Coneixement i
avanç social són indestriables.
Ara més que mai -en
l'època de la desconstrucció de la veritat, de la negació del coneixement i
l'anàlisi rigorosa- calen més entitats no governamental com Iseak. Recordin que
s'atribueix al que fou Primer ministre del Regne Unit, Benjamin Disraeli, la frase
"hi ha, per aquest ordre, mentides, grans mentides, i estadístiques".
Però, si és certa aquesta atribució, Disraeli la va dir abans de 1881, any de
la seva mort. En ple segle XXI, el coneixement en, posem per cas, sociologia
del treball, psicologia social, o anàlisi de les estadístiques ha avançat molt
per a què les estadístiques (les dades) desmenteixin les mentides i les grans
mentides (matin el relat fals).
Iseak acaba de
publicar un treball (aquí
un resum) que desmenteix l'estesa percepció segons la qual l'ocupació
laboral a jornada parcial a Espanya és una opció voluntària de les dones per a
conciliar vida laboral i familiar, especialment després de la maternitat. És
una falsa percepció sostinguda per alguns discursos progressistes
autocomplaents del "tot i que queda molt per fer, hem avançat força en
igualtat de gènere en l'àmbit laboral", i per tots els discursos
conservadors-reaccionaris de la flexibilitat i la falsa voluntarietat en les tasques
de la llar i les cures (a tall d’exemple, la
Llei de Conciliació de les Illes Balears) per a normalitzar la precarietat
laboral i vital i negar la veritable igualtat entre dones i homes.
La causa
estructural per la qual la parcialitat està altament feminitzada (3 de cada 4
ocupacions a temps parcial les realitzen
dones) és la impossibilitat de les dones d’accedir a ocupacions a jornada
completa. Aquesta situació, que, a més, condemna a les dones a ocupacions molt
precàries, amb contractes temporals, baixos salaris/hora, escasses oportunitats
de desenvolupament professional, falta de flexibilitat horària i major esforç
físic (les -i no els- Kellys, per exemple). Tot plegat són factors que provoquen
menors nivells de satisfacció laboral.
En el treball de
les investigadores de Iseak es posa de manifest una realitat incòmoda per al
"Gobierno más progresista [y
feminista] de la historia": Resulta que la
parcialitat espanyola en l'àmbit europeu és una anomalia, ja que la taxa
espanyola d'ocupació a temps parcial és baixa (14,3%), molt menor que la de
països com ara Països Baixos (46,8%), Alemanya (27,2%) o Suècia (20,9%), però,
malgrat això, la parcialitat a Espanya és molt més involuntària que en la resta
d'estats europeus.
No n'hi ha d'altra:
Disminuir la parcialitat femenina no desitjada en l'ocupació laboral exigeix,
com a mínim, eliminar estereotips de gènere en el treball, plans d'igualtat
efectius (no formalitats per a complir burocràcia), i, molt important, assumir
que en
matèria de permisos per naixement i cura dels fills no basta millorar, cal
transformar. En fi, llegeixin l'informe
de Iseak, val molt la pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada