La bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran

Publicat originalment a dBalears (08-03-2026)

És 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. Entorn d'aquest dia se sol xerrar molt de bretxes de gènere salarials,  però també referides a la temporalitat i parcialitat en la contractació, a l’accidentalitat laboral, la salut en general i a la salut mental en particular, a la corresponsabilitat familiar, a la presència en els consells de direcció de les empreses, a la distribució de renda i patrimoni, etc. Fins i tot, amb una atenció relativa, es comenta la bretxa de gènere  en la pobresa. En aquest sentit, anotem que, segons l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2025, la taxa de risc de pobresa o exclusió social de les dones va ser del 18,3%, un 1,1% superior a la dels homes.

Ara bé, a parer meu, n’hi ha una de bretxa de gènere poc o molt invisibilitzada, de la que se’n xerra més aviat poc: La bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran. Vegem algunes dades:

Les darreres dades de l’Agència Tributària sobre pensions (any fiscal 2024) ens informen que la pensió mitjana anual de les persones entre 66 i 75 anys va ser de 23.516 € pels homes i 19.172 € per a les dones. La del grup d’edat de més de 75 anys va ser de 21.121 € i 15.779 €, per a homes i dones respectivament. És a dir, la bretxa de gènere és del 18,5% i del 25,3% per cadascun d’aquests grups d’edat.

L’Anuari de l’envelliment de les Illes Balears de 2025 publica un estudi de Mallorca Sense Fam amb dades dels seus usuaris majors de 65 anys i més en el període 2020-2024. Del total (549) de persones ateses a la seu de l’entitat, més del 57% van ser dones. I entre les ateses a domicili (253 en total) les dones representaven el 71%.

Per tant, la bretxa de gènere en la pobresa de la gent gran, tot i que invisibilitzada, existeix. Cal fer-li front.

Ara mateix hi ha sobre la taula una proposta conjuntural, però de gran importància, com és la ILP “Pel dret de la gent gran a tenir una vida digna”. I una estructural, la Renda Bàsica (RB), perquè, com diuen Georgina Monge i Carme Porta al llibre comentat aquí la setmana passada, “la Renda Bàsica és una mesura feminista en tant que pot ajudar a pal·liar les taxes de pobresa femenina i atenuar situacions de discriminació per raó de gènere, al mateix temps que dota a les dones de més autonomia i independència econòmica”. Altrament dit, la RB és un potent antídot contra la violència econòmica de gènere.