Fiscalitat justa

Què és això de la fiscalitat justa? No és senzill contestar en poques paraules. Una forma fàcil de contestar la pregunta podria ser que del que es tracta és d'acomplir al que estableix la Constitució Espanyola que, en el punt 1 del seu article 31, diu: "Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat".

Però, com en el Regne d'Espanya no hi ha text legal més incomplit –o aplicat a conveniència de part- que la Constitució, no em quedaré amb aquesta fàcil definició. Preferesc parlar de fiscalitat justa com aquella que és suficient per avançar cap a una societat més justa socialment i ecològicament. És a dir, en la línia de les preocupacions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, definiria una fiscalitat justa com aquell sistema fiscal que permet a l'Estat recaptar suficients recursos per garantir la realització a tothom dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC).

Concretant una mica més, diria que perquè la fiscalitat espanyola avancés cap a la justícia fiscal haurien de prendre's, almenys, tres mesures fonamentals: 1. Dotar al sistema fiscal de major progressivitat, mitjançant: a) Major pes de la imposició directa enfront de la indirecta. b) Igualar el tractament de rendes del treball i del capital. c) Limitar els incentius i deduccions de l'impost de societats. d) Introduir una autèntica fiscalitat ecològica. d) Avançar fins a aconseguir un nivell de pressió fiscal similar al de la resta de països de l'Eurozona. 2.- Reforçar la dotació de mitjans humans i tècnics de l'Agència Tributària per a la lluita de debò contra el frau fiscal. 3.- Establir mecanismes que exigeixin una major transparència de les empreses en matèria fiscal.

Arribats a aquest bon punt, potser ens plantegen una altra pregunta: A què ve aquesta dissertació? Doncs al fet que els pròxims dies 19 i 20 de maig l'Ajuntament de Palma (amb la col·laboració d'Intermón Oxfam i Attac Mallorca) organitza, en el Centre Flassaders, unes interessantíssimes jornades amb un programa que poden consultar aquí i que és un autèntic luxe.

Cal felicitar-se que l'equip de govern municipal de Palma promogui la formació i el debat social entorn de la fiscalitat justa, i, sobretot, encara que amb una mica de retard, sigui coherent amb l'acord municipal de dia 28 de juliol de 2016 pel qual es va declarar la Ciutat de Palma com Zona Lliure de Paradisos Fiscals.

Publicat originalment a El Periscopi ( 17-V-2017)

15-M, solidaritat amb els presos polítics palestins, i utopies

Com avui és 15 de maig -6 anys ja del 15-M!- no em puc estar d'escriure unes paraules de solidaritat amb el poble palestí en general, i, en particular, amb els presos polítics palestins en vaga de fam a les presons israelianes.

Un any més, avui és el dia de la commemoració de la Nakba. És a dir, avui es recorda la catàstrofe que van sofrir els palestins i les palestines per l'expulsió de 800.000 persones de les seves llars en 1948 amb l'establiment de l'Estat d'Israel. Han passat ja 69 anys i el poble palestí segueix sofrint una política que es pot qualificar-la d'apartheid.

Afirmar que l'Estat d'Israel practica una política d'apartheid envers Palestina no és agosarat, ni, molt menys, una exageració. Per si de cas alguns lectors o algunes lectores estan temptats de qualificar-me d'antisemita radical, els suggeresc que donin un cop d'ull a l’informe titulat "Pràctiques israelianes cap al poble palestí i la qüestió de l'apartheid", datat el gener de 2017. No sembla raonable ni assenyat –tret que s'estigui posseït pel fanatisme- sostenir que la Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides per a Àsia Occidental (CESPAO) -que és qui rubrica el document- formi part de la suposada conspiració internacional antisemita. Més aviat tot el contrari.

Doncs bé, val la pena ressaltar que, en la primera de les conclusions del citat informe de la CESPAO, s'afirma que: "Aquest informe declara, sobre la base de recerques acadèmiques i evidències contundents, que Israel és culpable del crim de l'apartheid. No obstant això, solament una decisió d'un tribunal internacional en aquest aspecte donaria autèntica autoritat a aquesta valoració". Per tant, els autors insten a les Nacions Unides a "aplicar aquesta conclusió amb caràcter urgent mitjançant el compliment de les seves responsabilitats internacionals en relació amb el dret internacional i els drets del poble palestí...". A partir d'aquí, es raona contundentment aquesta conclusió, i s'insta a Nacions Unides a fer passos pràctics, amb l'objectiu que es produeixi aquest pronunciament de la justícia internacional.

En qualsevol cas, enguany es commemora la Nakba amb més de mil sis-cents presos polítics palestins que, des del passat 17 d'abril -Dia Nacional del pres polític palestí-, estan en vaga de fam. Aquesta acció sense precedents per la seva massiva participació és en protesta per les condicions infrahumanes en les quals viuen a les presons israelianes. Tampoc hi ha precedents quant a la determinació dels presos polítics palestins que participen en aquesta ja llarga vaga de fam. No hi ha cap símptoma que afluixin fins a aconseguir reivindicacions com ara que es compleixin les normes prescrites pel dret internacional humanitari (fi de les tortures, de les humiliacions, de la privació d'alimentació...) i que s'aixequin les restriccions a les comunicacions i visites dels seus familiars i els seus advocats, a l'accés a l'atenció mèdica, a material educatiu, etc.

Per això, aquest 15 de maig no se m'ocorre escriure sobre una altra cosa que no sigui sobre la necessària de solidaritat amb el poble i els presos polítics palestins, i, alhora, recordar aquell imprescindible text "Contra el fanatisme" en el que Amos Oz afirma que "el contrari de comprometre's a arribar a un acord és fanatisme i mort".

Tal com estan les coses en l'anomenat conflicte israelià-palestí, l'afirmació de Oz sona a una ingènua utopia. Pot ser. Però el 15-M és una data icònica. Cal recordar que aquell 15 de maig de 2011 es van omplir places i carrers en reclamació d'utopies practicables... Idò no vindrà d’una d’utopia!

Mentrestant: solidaritat amb el poble palestí, solidaritat amb els presos polítics palestins!

Publicat originalment a dBalears (15-V-2017) 

Postveritat del PIB espanyol?

El Diccionari Oxford va escollir "postveritat" com a paraula de l'any 2016. Abans d'aquest reconeixement ja havia fet fortuna com a nou neologisme per referir-se al llenguatge polític simplement mentider. Deixem-nos de ximpleries i diguem-ho a les clares: postveritat no és una altra cosa que un eufemisme per parlar de la mentida de tota la vida.

Ens estan mentint sobre el càlcul del PIB espanyol? No és una pregunta retòrica i està basada en fundades sospites sobre la, diguem-ho en el llenguatge modern, postveritat del PIB, i, per tant, de totes les xifres macroeconòmiques de referència, que, potser, són totes intencionadament errònies.

Permetin-me, abans de seguir, que digui que sóc de l'opinió que les estadístiques de PIB sempre, encara que estiguin ben calculades, incorporen una gran dosi de mentida en identificar els increments i descensos de la riquesa total d'un país amb el benestar de la majoria de la ciutadania. Per mesurar el benestar de la gent, en paraules de Zygmunt Bauman, "el fonamental aquí no és la producció de la riquesa, sinó la seva distribució". És més, alguns augments del PIB són conseqüència del maltractament del Planeta, i, per tant, del tot insostenibles i indesitjables des d’un punt de vista ecològic. Per exemple, en relació al creixement del PIB turístic de les Illes Balears, em sembla pertinent recordar a Yanis Varoufakis, que, sobre la relació entre creixement del PIB i respecte al planeta, es demana si, per ventura, "seria intel·ligent per part dels astronautes enverinar l'oxigen de la nau espacial?".

Però l'assumpte que volia tractar a aquestes línies no és la impugnació del PIB com a indicador gairebé ecumènic de tota anàlisi econòmica. Veritablement, com ja he avançat, el que vull és advertir de les sospites sobre la manipulació del PIB espanyol. Pel que sembla, des de fa mesos un grup d'economistes de tot l'espectre ideològic denuncien davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu, i l'Eurogrup que el mètode d'estimació oficial del PIB espanyol està sobrevalorat en, ni més ni menys, un 17,5%! Al mateix temps que fan aquesta denúncia, sol·liciten que Eurostat realitzi una auditoria de la comptabilitat nacional espanyola de 2008 a 2015.

Pens que hauria de ser el Govern de Rajoy el principal interessat a aclarir aquests dubtes i aquestes sospites. Però ja sabem que el president del PP i del Govern d'Espanya té una gran habilitat per no esclarir cap postveritat, sobretot si està relacionada amb la corrupció estructural del seu partit, o, en aquest cas, li poden enlletgir el seu discurs sobre la suposada recuperació de la situació econòmica.

Convindria, idò, recordar la recent història: Octubre de 2009: Dia 4 el PASOK guanya les eleccions. Dia 20 el nou govern grec reconeix que el dèficit públic és el triple del previst. Dia 22 l'agència de ràting Fitch inicia la rebaixa de la qualificació del deute grec. Gener 2010: Dia 12 es fa públic el demolidor informe de la Comissió Europea contra Grècia per falsejar dades. Febrer 2010: Dia 2 Papandreu anuncia un paquet de reformes dolorosíssimes per a la població hel·lena. Brussel·les aprova el primer pla d'austeritat grec. Dia 11 es produeix la primera reunió urgent dels líders de la UE per abordar la crisi de l'euro... I al maig Zapatero va anunciar el seu primer programa d'austericidi i fins ara. Veritat que convé esclarir els dubtes sobre la comptabilitat nacional espanyola? Si més no, pel que pugui ser!

Publicat riginalment a El Periscopi