Publicat
originalment a Diario de Mallorca (09-10-2018)
Ras
i curt: La tan pregonada millora del mercat laboral de les Illes Balears, és un
conte. En tot cas, el que ha succeït és que s'ha engrandit, emperò, que sigui
més gran, és a dir, que entri i surti més gent, no vol dir que hagi millorat.
Per avaluar la millora o l'empitjorament dels mercats laborals -entre ells,
òbviament, l'illenc- resulten imprescindibles indicadors sintètics, com ara,
l'Índex de Qualitat del Treball (IQT) del que, per cert, fa anys res se'n sap
per aquestes contrades. És, si més no, sorprenent que un conseller de treball
tan actiu, mediàtic, i, en alguns aspectes, innovador, com Iago Negeruela, no
abanderi el mètode d'IQT per avaluar la situació laboral.
Els
comptes són que baixa l'atur registrat seguint el mètode vigent des de març de
1985 Una metodologia que no ha tingut cap reforma, actualització
i/o adaptació als canvis de les normes laborals, i de la realitat laboral
produïda en els últims 33 anys. Per exemple, se segueix mesurant l'atur
registrat igual que quan la cerca d'ocupació era un monopoli públic, sense
comptabilitzar a les persones fixes discontínues quan no treballen, o
considerant les Polítiques Actives d'Ocupació (PAO) un assumpte gairebé marginal
per a persones excloses. Aquest peculiar registre provoca, com a mers exemples,
situacions com ara: Que una persona que, com que no té cap prestació per
desocupació, cerca una ocupació mitjançant els serveis de diverses ETTs no és,
oficialment, una persona en atur; que una fixa discontínua que, posem per cas,
aquest any ha treballat 5 mesos –i ja no treballarà més fins a la temporada
següent-, durant els set mesos de no ocupació, tampoc computa com aturada
registrada; o que una persona que, per més que necessiti urgentment un treball
retribuït, s'hagi de "conformar" amb la participació en un programa
de Política Activa d'Ocupació (un curs de formació per a persones parades,
sense anar més lluny), també és exclosa del registre oficial d'atur.
En
un anterior article, publicat l'11-09-2018 en aquestes mateixes pàgines amb el
títol "Cal humanitzar les anàlisis de la situació laboral", ja em
vaig referir a la incongruència d'assimilar nombre mitjà d'afiliacions a la
Seguretat Social amb ocupació. No hi insistiré en les argumentacions, car
aquest registre administratiu sense cap paràmetre de qualitat estadístic ha
esdevingut, més aviat, en un indicador de l'evolució de la temporalitat extrema
(dels contractes de durada inferior a la setmana o al mes). Si a com es computa
l'atur registrat, i al fet que pel còmput d'una teòrica ocupació de tot l'any,
cada pic són necessàries més afiliacions a la Seguretat Social, li afegim que,
en paraules del professor del departament de Sociologia i Antropologia Social,
Raúl Lorente, i de la professora de Dret del Treball i la Seguretat Social,
Adoración Guamán -tots dos de la Universitat de València- "la figura del
'contracte indefinit' es presenta com un 'camaleó normatiu', que cada vegada es
mimetitza més amb el contracte temporal", hom pot concloure que en aquests
comptes hi ha molt comte.
Disposar
d'un Índex de Qualitat del Treball (IQT) regional d'actualització periòdica és
fonamental per deixar-se de tant conte. Prenguem en consideració que la
resolució del Parlament Europeu, de 31 de maig de 2018, sobre lluita contra la
precarietat i l'ús abusiu dels contractes de treball de durada determinada,
subratlla que el risc de precarietat depèn del tipus de contracte, però també
dels següents factors: 1. Escassa o nul·la seguretat laboral a causa del
caràcter temporal del treball, com és el cas dels contractes de treball a temps
parcial no voluntaris. 2. Horaris imprecisos i funcions que varien a causa del
treball «a la carta». 3. Dèficits de protecció enfront de l'acomiadament i
protecció social insuficient en cas d'acomiadament. 4. Remuneració insuficient
per portar una vida digna. 5. Drets i prestacions de protecció social nul·les o
limitades. 6. Protecció nul·la o limitada enfront de qualsevol forma de
discriminació. 7. Perspectives nul·les o limitades de progrés en el mercat
laboral o en matèria de desenvolupament i formació professional. 8. Baix nivell
de drets col·lectius i dret a la representació col·lectiva limitat. I 9. Un
entorn laboral que no respecta les normes mínimes de salut i seguretat. Els
sona? Posem que xerram de la precarietat laboral en l'Aeroport de Son Sant Joan, de la situació
dels no subrogats, entre d'altres els de la finca de Raixa, de les condicions
de treball del personal intern al servei de la llar, de les Kellys sense
antiguitat a l'empresa, de les persones externalitzades, dels falsos autònoms o
autònoms forçats, dels homes i dones que
treballen a empreses de micro grandària i d'efímera vida que floreixen a cada
temporada turística, de la joventut s'incorpora al món laboral...
Per
no seguir en l'ensomni dels contes, i passar als comptes resulta de gran
utilitat la lectura del recentment publicat avanç (en la seva integritat es
publicarà en 2019) de l'enquesta de Fundació vinculada a Càrites, Foment d'Estudis
Socials i de Sociologia Aplicada (FOESSA), on, entre altres reflexions
sustentades en comptes (i no en contes), es pot llegir: "La capacitat de
l'economia per millorar les situacions de vulnerabilitat, una vegada recuperada
la senda del creixement econòmic, passa perquè l'ocupació creada tingui
suficient impacte sobre les situacions de vulnerabilitat descrites, i això no
és el que està passant". Més clar: l'aigua clara!
