Persones aturades, persones sacrificades

Aquest és el meu comentari d´avui a www.elperiscopi.com

Cada vegada que observo les dades del mercat laboral , em ve al cap allò que escrigué , el sociòleg i etnòleg francès Georges Balandier: “Toda sociedad, según los principios que la definen y organizan, sacrifica a una parte de los que la constituyen”. En els dies que hem conegut les dades de l' EPA amb 122.600 persones aturades a les Illes Balears i 7.778.100 en el conjunt del Regne d'Espanya, la ministra Fátima Báñez parlava de senyals encoratjadors per a la superació de la crisi. Hom podia atribuir aquestes paraules a la insensibilitat de la ministra per la seva procedència social i afiliació partidària. Però no basta aquesta explicació tan simple.

Mentre intento entendre les dades d'octubre del mercat laboral, em va sobresaltar la declaració del comissari europeu Joaquin Aluminia dient que: “La crisis está empezando a ser superada”. ¿Comença a ser superada la crisi amb 4.833.521 persones registrades com aturades en els serveis públics d'ocupació del Regne d'Espanya i de 87.151 en el SOIB?

Amb declaracions com les de la ministra i les del comissari europeu, ¿algú dubta perquè els polítics i la política cotitzen tant a la baixa en els rànquing de credibilitat i prestigi?

La crua realitat és que en el mes d'octubre a les Illes Balears l'atur registrat a pujat un 12,20% (9.474 persones més que el mes anterior i un 0,26% més que ara fa un any). Les dades laborals d'octubre serien encara més penoses si incorporessin al registre oficial d'aturs als Fixos Discontinus que han acabar el seu període de feina anual i a un nombrós col•lectiu de persones que, per manca de personal a les oficines del SPEE-SOIB), no han pogut ser inscrites a les llistes d'aturats oficials. L'atur en el sector de hostaleria ha augmentat el 50,7% en relació al mes anterior i sembla que, lentament però imparable, s'ha ha iniciat l'augment interanual de l'atur d'hostaleria (1,3% aquest mes d'octubre). Les persones aturades inscrites ininterrompudament a les llistes del SOIB des de fa més d'un any ja són el 32,3% del total d'atur registrat (28.115 persones). Aquest atur de llarga durada creix un 2,4% en relació al mes anterior i un 17,1% si ho comparam amb el mes d'octubre de 2011.

No sembla un senyal de superació de la crisi el fet que s'hagin perdut un total de 32.452 (-7,29%) afiliacions a la Seguretat Social si comparem la mitjana d'octubre amb la de setembre d' enguany. Manco bona senyal és que en termes interanual la baixada d'afiliacions hagi set de 7.153 (-1,7%).

Definitivament hom pot dir, amb Balandie, que les polítiques aplicades fins ara, semblen sacrificar a les persones en atur. Al cap i a la fi, només són les víctimes d'unes elits que abraçaren els principis neocons que provocaren unes desigualtats causants de la crisi que ara patim. En temo que si no hi ha polítiques que redueixin aquestes desigualats no hi haurà creació d'ocupació i reducció de l'atur. La contenció del dèficit i la facilitació del acomiadament provoca atur.

A més atur, menys polítiques d'ocupació

A més atur, menys polítiques d'ocupació

Un article que he publicat al web de la Fundación Gadeso

 

Feu clic aquí

Quatre notes sobre les eleccions de Galícia i Euzkadi

Aquí teniu el meu comentari d’avui a www.elperiscopi.com

I.- Eren dues eleccions diferents i amb entitat pròpia cada una cada una d’elles. Però tant a Galícia com al País Basc creix el soberanisme de dretes i d’esquerra. Amb els resultats que es preveuen a Catalunya el proper dia 25 de novembre, aquests resultats electorals posaran al centre del debat polític el model d’Estat. No em semblaria malament que aquest fos un dels centres del debat si no fos perquè pot desplaçar el conflicte econòmic i social. Ja hi ha declaracions que situen la disjuntiva de “Sobirania per a sortir de la crisis” en lloc de “ Basta de retallades per sortir de la crisis”.Ambdós conflictes són les cares d’una mateixa moneda.

II.- L’ espectacular victòria del PP a Galícia no pot amagar la pèrdua del entorn  de 130.000 vots. No crec que es pugui dir que aquesta majoria parlamentaria (no de vots) absoluta reforçada “popular” avali la bondat de les polítiques d’austeritat només per als pobres que Rajoy practica. La abstenció, i la revifada d’algunes forces d’esquerra indiquen el contrari. En qualsevol cas, en els propers dies sabrem què vol fer Rajoy amb les pensions, el rescat i coneixerem algunes cosa més del Pressupostos Generals de l’Estat per a 2013. De moment, atenció a les declaracions del cap per a Europa de Goldamn Sachs: “Para España lo peor está por llegar”. S’ha de reconèixer que, amb el despiste de l’oposició parlamentaria, el PP gestiona bé per a els seus interessos electorals la política d’austeritat. Pot ser que amb les eleccions d’Andalusia i Astúries aprenguessis que “ Per mantenir-se en el poder els conservadors necessiten el suport de molts pobres. És a dir, necessiten que un percentatge significatiu dels pobres i de la classe mitjana votin en contra dels seus interessos econòmics” (George Lakoff: No pensis en un algefaent).

III.- Segueix, elecció rere elecció, la baixada del PSOE. El problema dels socialistes no és conjuntural. No és només un problema de lideratge, de tipus d’oposició que practica Rubalcaba o record de la darrera etapa del Govern Zapatero. És un problema de calat que precisa examinar autocràticament el paper de la socialdemocràcia durant els trenta anys de neoliberalisme. Cal revisar els efectes devastadors de les polítiques -més dissimulades o sense complexos- que Poul Krugman anomenà de “Gran Divergència”. És a dir, quan es sofreixen els efectes de tres lustres de complicitats amb les polítiques de la “Gran Desigualtat”, l’electorat progressista, i el socialdemòcrata en particular, es desmobilitza de manera estructural.

IV.- És molt i molt complicat, però sembla que qualsevol expectativa d’una força d’esquerra distinta del PSOE només es pot albirar si es fa a partir de la diversitat de les realitats territorials del Estat Espanyol. En qualsevol cas convindria que ningú del àmbit progressista no ho vulgui inventar tot de bell nou. La justícia social, la igualtat, la “socialització del progrés”, la ecologia política, el repartiment del treball, l’ecosocialisme...poden semblar conceptes antics, però no és veritat. Tal com ens recorda, de tant en tant, Vicenç Navarro la llei de la gravetat és molt antiga però no antiquada.