Diari d’un candidat testimonial (III) Palma: Qüestió de sobiranisme?

 



Au idò, ja ho sabeu: Joan Josep Pasqual diu que es presenta a Palma per fer visible el sobiranisme de MÉS. Això és que el que diu la premsa “amiga”. Vet a saber què cony diu la que no ens estima gens ni mica...
 

En qualsevol cas, company Joan Josep, el sobiranisme de MÉS ho fem visible tots i totes els que prenem part de MÉS per Mallorca. Inclosos els que no es presenten a cap candidatura o ho fem de manera testimonial. Potser per això sempre ha estat ben present!

Per si de cas allò que es vol visibilitat és una priorització política entorn de la independència -el procés del Principat ens té a molts enlluernats-, aconsell llegir aquesta entrevista. El dirigent de l’esquerra basca, Arnaldo Otegui, no dóna “puntada sense fil”.  Crec que ve al cas remarcar  aquestes paraules:

“Aunque para nosotros sea claro el objetivo final -un estado vasco formado por los siete territorios-, debemos tener en cuenta que tendremos que respetar los tres ámbitos de decisión: la Comunidad Autónoma Vasca (CAV), Navarra y el País Vasco del Norte. Por tanto, lo que debe establecerse en ese debate nacional y popular, entre otras cosas, es cuál es el medio más efectivo para llegar a la meta final, considerando las distintas correlaciones de fuerzas que hay en cada realidad jurídico-política. Y, repito, al ser tan importante ese debate, y tan profundas las decisiones que hay que tomar, no se puede realizar en los aparatos de los partidos. Antes bien, esas decisiones se deben tomar entre miles de independentistas, mediante un proceso participativo que debe realizarse a lo largo y ancho del País Vasco. De lo contrario, nos equivocaremos.” (Els subratllats són meus).

Darrerament, per raons que no vénen al cas, visit més Bilbao que Barcelona. Però el que tinc clar és que Palma necessita, de forma urgent,  recuperar el seu futur que serà ...

Visca l’atur de llarga durada, la temporalitat i la desprotecció!

Ahir es publicaren les dades del nombre de persones inscrites com aturades registrades i de la mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social del mes d’octubre de 2014. Com ja és habitual cada mes a les Illes Balears, el discurs oficial és que anam pel bon camí: Que la xifra de 75.513 persones oficialment inscrites en atur és una bona noticia perquè representa una baixada interanual del 8,45%, i que també ho és l’augment d’afiliacions a la Seguretat Social d’un 6,69% en relació al mes d’octubre de l’any passat. Tanmateix hem de tornar a insistir que les variacions de l’atur i l’ocupació les mesura l’EPA, i no aquests registres administratius que mesuren altres coses.

A tall d’exemple s’ha de dir que el mes d’octubre acabà amb d’un total de 106.004 persones inscrites com a demandants d’ocupació. La diferencia entre aquesta xifra i la d’atur registrat està en què, entre altres coses, la primera inclou les persones amb contracte de Fixos Discontinus en atur i la segona no, perquè no són oficialment persones aturades registrades. Val a dir que, com hi ha un intens procés de conversió de contractes de tot l’any en Fixos Discontinus (contractes d’uns mesos), aquesta pèrdua neta d’ocupació no es reflecteix en la dada d’atur registrat.

Un altre exemple: l’augment mitjà d’afiliacions a la Seguretat Social és de registres administratius i no de persones. Amb la proliferació de contractacions a temps parcial i temporals (el 88,14% del total de contractes registrats a Balears en els deu mesos de l’any), cada vegada és més freqüent que molta gent tingui diferents altes en un mateix mes i que, a sobre, siguin afiliacions per poques hores (hi ha abundats casos d’afiliacions per una hora a la setmana). Per tant, és plausible que aquest celebrat augment del 6,69% d’afiliacions amagui una pèrdua neta d’hores treballades. Si més no, aquesta és la tendència que ens indiquen les dades de l’ EPA, de la Comptabilitat Regional i de l'Agència Tributària.

Però, més amunt he dit que els registres administratius mesuren altres coses. Quines? Fonamentalment les següents: 1.- L’atur de llarga durada (més d’un any ininterromput sense cap oferta de feina ni cap participació en algun programa de Polítiques Actives d’Ocupació). 2.- El percentatge de persones inscrites com a demandats d’ocupació que perceben alguna prestació d’atur (parlo de demandes d’ocupació i no d’atur registrat perquè els Fixos Discontinus, tot i que no conten com persones aturades registrades, poden tenir prestació). I 3.- El grau de temporalitat i parcialitat en la contractació. Quins són els resultats del mes d’octubre en aquests temes que sí que estan més o manco ben mesurats pels registres administratius esmentats? L’atur de llarga durada representa el 33,3% sobre el total d’atur registrar (fa no fa, igual que l’any passat i creixent més d’un 1% en relació l'any 2012). El percentatge de demandats d’ocupació que cobren alguna prestació és del 37%. I sobre la contractació ja s’ha indicat que el 88,14% del total de contractes registrats des de principi d'any són temporals i, pel que fa a la contractació a temps parcial, en un va intent de maquillar les dades (val a dir que la promoció del contracte a temps parcial és la gran aposta del Govern de Rajoy), no es facilita informació mensual juntament amb la resta d'informacions.

Tot plegat em sembla que el discurs oficial és un “visca l’atur de llarga durada, la temporalitat i la desprotecció a la persona aturada”!

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (5-XI-2014)

Diari d'un candidat testimonial (II): Un dubte

Palma és clau per a un bon resultat de MÉS per Mallorca aquest mes de maig. Alhora és un una placa difícil (metropolitanitzaciño, impacte de les TV estatals...). Els resultats de Palma seran determinants per a derrotar al PP. Però sobretot, un altre govern municipal a Cort és imprescindible per a una Mallorca que faci front –amb garanties d’èxit- als reptes de les desigualtats. La castellanització, la recentralització, la descohesió social o el col·lapse ecològic.

Idò justament a Palma les primàries de MÉS tenen, a diferència del que passa al Parlament o en el Consell de Mallorca, dos candidats a encapçalar la llista. No estic massa segur que això ens afavoreixi, ni que ajudi al canvi polític.

Una cosa és presentar-se per a formar part de la llista (que forçosament serà, en coherència de la pluralitat de MÉS, plural ), i una altra cosa és voler-la liderar. Hi ha diferencies, matisos, accents diferents entre una proposta de lideratge i l’altra?

A parer meu, la política té sentit i valor (i valors!) si conté en si mateixa i, alhora persegueix, un nou projecte de societat.

Hi ha dos projectes per liderar la candidatura de MÉS per Palma?