dimecres, 30 de desembre del 2009

ADÉU 2009, BENVINGUT 2010

El meu particular balanç de l’any que se’n va és el següent:

L’any de l’agudització de la crisi pels més dèbils: Amb més de 90.000 persones enregistrades a l’atur. Amb una taxa de temporalitat, que segons l’EPA és del 27,6%, és a dir, més de 14 punts per sobre de la taxa de la UE 27 (això és especialment greu tenint en compte que la destrucció de l’ocupació ha estat majoritàriament temporal). Amb un col·lectiu cada vegada més gran de persones que no tenen recursos per cobrir les necessitats més bàsiques: menjar, llar, vestir... Amb uns serveis socials desbordats, la fam i la misèria s’han fet presents als nostres pobles i ciutats. I amb unes mesures de protecció social per l’atur insuficients i no ajustades a la realitat del segle XXI. (Nous models de família, agudització de la temporalitat, reestacionalització, fenomen migratori.)

L’any en el qual han conviscut de mala manera els problemes dels més dèbils amb els beneficis empresarials que se continuen comptabilitzant amb dos dígits i amb la vergonya per les imputacions i les condemnes a causa de la corrupció de la passada legislatura.

L´ any de la retòrica sobre el Diàleg Social i el Pacte de Competitivitat, l’ocupació i la cohesió social a les Illes Balears, però amb poques realitzacions pràctiques, tal com denuncia la Campanya de CCOO “Ara toca complir”.

L’any de la decepció pel nou model de finançament autonòmic. Que, a més a més de resultar injust, és insuficient per finançar els costos de transició del canvi a un nou model de creixement. (A no ser que es vulgui fer per la via del “despotisme il·lustrat”)

L’any que ha nascut una petita –i tal vegada darrera- esperança de creació d’un instrument polític que des de la seva absoluta independència pugui pensar globalment i actuar a nivell del nostre petit país. L’esperança és fer un gran bloc per posar-se, de debò, al costat dels pobres i dels marginats, per defensar un major autogovern, per construir un espai fort d’allò que és públic, per impulsar realment un canvi de patró de creixement sostenible, per fer de la consecució de la igualtat un irrenunciable nord ...

L’any, com no podia esser d’una altra manera, del novè congrés de CCOO de les Illes Balears i del comiat injust de José Antonio Villalón i de Rosa Bueno.

No soc capaç de fer previsions per l’any 2010. Però, paga la pena fer declaració d’intencions, de seguir en la lluita per a millorar les coses, i fer-ho tenint en compte un proverbi africà que, més o menys, diu així “Si vols arribar aviat, vés a soles. Si vols arribar lluny, vés amb altres.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada