dijous, 17 de desembre del 2009

Contra la corrupció amb la dreta? NO, GRÀCIES!

FOTO: Desert de Tunísia: La corrupció desertitza la democràcia
No vaig anar a la manifestació anticorrupció del dissabte 12 de desembre. Era a Madrid, a la magnífica manifestació convocada per CCOO i UGT per plantar cara a la crisi, als abusos empresarials i a les febleses governamentals a l’hora de fer polítiques a favor dels més damnificats. En qualsevol cas, no hi hagués anat.

Encara que l’empipada sigui molta, la indignació estigui tocant al límit i consideri que la ciutadania té l’obligació moral i ètica de mobilitzar-se contra la corrupció i les persones corruptes... no em cerqueu pels saraus convocats des de l’anonimat que proporciona el Facebook o altres plataformes. Jo vull saber qui em convoca, a què em convoca i a favor de quines solucions anticorrupció em mobilitzo.

Ho diré amb la major claredat que sóc capaç: amb gent del PP jo no em manifest contra la corrupció. No va ser el Partit Popular de n’Aznar el que, de males maneres, va cessar el Sr. Carlos Jiménez Villarejo com a Fiscal General Anticorrupció provocant així anys d’impunitat per als corruptes i les seves malifetes? Algú pensa que en Jaume Mates, na Maria Antònia Munar, en Nadal, n’Ordines (la de la llauna del Cola-Cao), en Vicens, en Cardona... haurien fet el que presumptament han fet sense un “Estat de Dret” tan tolerant amb la corrupció que proporcionà els anys de les majories parlamentàries del PP? Cal recordar, a tall d’exemple, que no hi va haver un Ministeri Fiscal tan potent i cabdal com per investigar un dels casos de major corrupció institucional: el canvi de la voluntat popular a l’Assemblea Autonòmica de Madrid. Per tant, no tots són iguals, i la lluita contra la corrupció és política, n’hi ha de dretes i d’esquerres.

És cert que les nostres dretes tenen dificultats històriques per tractar políticament la corrupció i que han tingut algun tractament individual molt lloable. També és cert que a l’àmbit de les esquerres ha hagut febleses i indecisions polítiques i de comportament individual poc exemplars, però avui i aquí la possible alternativa al desgavell que tenim era el Jaume Mates al Consolat de Mar, el Miquel Nadal a Cort i la Rosa Estaràs, amb aire fresc, és clar, al Consell de Mallorca. Amb el que ara coneixem, i que sense el canvi de l’any 2007 probablement no coneixeríem, és un escenari que em sembla aterrador només pensar que ha estat possible.

Malgrat tot, i gràcies a les majories actuals, tenim un president de les Illes Balears, una batlessa de Palma, una presidenta de Mallorca, un president de Menorca i un de Formentera sense cap ombra de dubte sobre la seva honradesa. Lamentablement no puc dir el mateix del president d’Eivissa i de la presidenta del Parlament. Convé no oblidar-ho i ser radicalment rigorosos en la lluita contra la corrupció. A més, en qualsevol manifestació de rebuig a les pràctiques corruptes s’hauria d’afegir, en la meva opinió, la defensa de les institucions democràtiques i, òbviament, la Fiscalia ho és. Però, alerta, molt alerta... la brutor corrupta és una mena de metàstasi de la dreta política i de bona part de l’anomenat centredreta regionalista. Calen poques bromes i molt de seny per fer la campanya més contundent de “mai més corrupció a les institucions” i fer-ho en clau de regeneració democràtica i de defensa de l’autogovern. En cas contrari, que no m’hi esperin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada