dilluns, 19 d’abril del 2010

“OPERACIÓ BOMSAI”

“OPERACIÓ BOMSAI”

Hom sabia que amb la corrupció política hi conviu la corrupció empresarial. Ho sabíem, però no és inútil repetir-ho tantes vegada com sigui necessari. En el cas de la darrera operació anomenada “Bomsai”, no només és necessari, és imprescindible perquè hi està implicat ni més ni manco que el principal constructor de les Balears, en Miquel Llabrés Feliu.

La reacció de la dreta política i la de la dreta regionalista (el nacionalisme d’UM que no sigui el de la pela i el del poder encara s’ha de demostrar) és coneguda: el PP vira cap a l’extrema dreta i els uemites intenten regenerar-se; però els uns ni el altres es neguen a impulsar el canvi més mínim de model de creixement que hem patit aquests darrers temps i que té molt a veure amb l’enriquiment exprés, el consum de territori, el menyspreu pels valor paisatgístics i culturals d’aquesta terra... No em sorprèn.

El que ens hauria de sorprendre és la poca reacció de les organitzacions patronals, que fins ara no diuen res, masteguen fesols o escupen disbarats. Cal tenir present que quan es demana als representants d’aquestes associacions dels empresaris balears sobre l’hipotètic canvi del mix de producció, solen posar cara de beneits o manifestar la seva total oposició. “Si fins ara hem guanyat tants de doblers, per què hem de canviar res? s’interroguen. L’operació “Bomsai” ens pot donar una possible explicació d’aquesta barreja de silencis i disbarats.

Resulta que l’exdirector gerent de l’empresa pública Caib Patrimoni és ara un rellevant representant de la gran patronal CAEB. En Jaume Vidal, imputat per una suposada comissió dels delites de prevaricació i malversació de cabdal públic, és una de les persones que en aquests darrers anys ha representat la CAEB en molts de fòrums. A tall d’exemple, he coincidit amb “aquest jove radical defensor del lliure mercat, de la reducció del sector públic i dels impostos” a les negociacions del Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social, on defensava amb vehemència polítiques destinades al dinamisme empresarial des d’una òptica neoliberal; al Consell Social de la Llengua Catalana, on va ser portaveu de la negativa empresarial a l’impuls de la nostra llengua; a la Comissió balear de l’INSS, on no li recordo cap preocupació per les prestacions dels més desfavorit; o al CES de les Illes Balears, allà sempre fent costat als plantejaments més dretans d’aquella casa. Sincerament, jo no sabia res del seu anterior càrrec a l’administració del PP ni de la seva afiliació partidària, i per això m’ha sorprès la seva detenció, posterior imputació i posterior retirada de Passaport. M’ha sorprès menys la hipocresia de qui es presenta com a fonamentalista del mercat pur i sense cap regulació i a la primera oportunitat es dedica a prostituir la sana competència empresarial amb pràctiques corruptes. Aquesta hipocresia és pròpia del capitalisme del segle XXI!

Crec que la parella de més perllongada responsabilitat empresarial, la que formen Josep Oliver i Isabel Guitart , haurien de donar alguna explicació. Encara que a ell i a ella no els sigui d’aplicació allò de la flexibilitat en el càrrec...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada