dimarts, 22 de juny del 2010

Una ullada a la segona fase de la crisi del mercat de treball balear

Dibuix de Maruja Mallo
Hi ha moltes incerteses en el mercat laboral balear


Acabo de tenir coneixement del ja habitual informe trimestral de Comissions Obreres sobre el mercat de treball de les Illes Balears. L’informe en qüestió, tan acurat en les dades i assenyat en les anàlisis com sempre , m’arriba amb un poc de retard ja que fa referència al primer trimestre de l’any 2010, i tanmateix paga la pena llegir-lo amb atenció. A més a més de les raons que dóna el sindicat a l’apartat “Algunes conclusions dirigides al treball sindical”, n’hi ha, en la meva opinió, dues de gran interès per a l’anàlisi de les dinàmiques laborals futures i que justifiquen la lectura atenta d’aquest “Dades Trimestrals”.

La primera és que a hores d’ara cal demanar-se si s’albiren canvis en la composició sectorial de l’ocupació i de l’atur. O, dit d’una altra manera, hi ha hagut alguna mena de trànsit de la mà d’obra excedent per la fallida del sector de la construcció cap als sectors de serveis, turístics i no turístics? Cal recordar que aquesta és (o era) una part important de l’estratègia implícitament acordada en el Diàleg Social Autonòmic, concretada en el Pla d’Ocupació de les Illes Balears (POIB).

La segona raó es que aquest trimestre, previ al començament de la temporada turística, –tot i que tingui una petita distorsió estacional per mor de la Setmana Santa, que enguany fou durant aquest primer trimestre i l’any que ve ho serà en el segon- serà clau per estudiar els primers efectes més o menys estructurals de la reforma laboral. Crec que la primera comparació seriosa serà la del primer trimestre de l’any que ve amb el d’enguany, i mentrestant només es podrà fer alguna anàlisi molt conjuntural.

Per tant, els indicadors que analitza el document que comento, són una mena de recompte dels efectes del tsunami laboral i d’avaluació provisional de com han funcionat les polítiques pal•liatives similars als “serveis de protecció civil” que hom espera que funcionin en casos de desastre. I el desastre laboral ha estat de magnitud tràgica: la taxa d’atur era a l’any 2008 d’un 10,74% i ara és d’un 22,4%: en aquets dos any les persones aturades de llarga durada han passat d’un 10,3% a un 26,3%. Al primer trimestre d’enguany hi ha hagut un total de 33.500 persones que fa un any o més que estan en situació d’atur. Aquesta és la foto del començament de la segona fase de la crisi, fase que va ser precedida de l’esclat de l’augment de l’atur i de la destrucció massiva d’ocupació i a la qual ha de seguir-ne la sortida. No se sap quant trigarà la fase actual, però comença a haver-hi símptomes d’una certa cronificació dels problemes que agreugen més les incerteses sobre l’estat del mercat laboral (més o menys estable, més o menys inclusiu, més o menys qualificat, més o menys cohesionat...) en la fase de la sortida de las crisi.


No reproduiré més dades perquè insisteixo en la conveniència de la lectura del document, però atès que una de les singularitats que el sindicat introdueix en la seva anàlisi és la comparació amb l’Estratègia de Lisboa, sí vull deixar constància d’una qüestió que apunta CCOO i que a mi em sembla molt rellevant: el Pla Nacional de Reformes (que és un conjunt de mesures per a l’aplicació de l’Estratègia europea de Lisboa) establia per a les Illes Balears l’objectiu d’una taxa d’ocupació del 72,7% per a l’any 2010, però al primer trimestre de l’any 2008 aquesta taxa era només del 66,2% i en l’actualitat és del 58,9%. És a dir, de moment hem caminat en sentit contrari a la consecució de l’objectiu fixat per la UE.


En correlació amb el que he dit més amunt, val a dir que les dades d’aquests primers tres mesos no corroboren cap hipòtesi de transició d’ocupació del sector de la construcció cap al de serveis. Més bé tot al contrari, en la construcció es focalitza encara actualment bona part de la destrucció d’ocupació. Per una altra banda, si l’atur de llarga durada s’incrementa amb escreix i les polítiques actives d’ocupació (orientació, formació, etc.) no aconsegueixen la recol•locació dels excedents laborals d’un sector productiu a un altre, no crec que es pugui dir, per molta bona voluntat que hi posin el Govern, els sindicats i, fins i tot, els empresaris, que el POIB triomfi d’èxit. Tal vegada s’ha de posar més èmfasi en les polítiques d’ocupació, per a l’acompanyament d’un canvi de model de desenvolupament econòmic, social i ecològic.

Ja he dit que en analitzar el primer trimestre de l’any que ve, serà un excel•lent moment per passar comptes dels efectes del canvis en la normativa laboral que aquests dies centra l’atenció politicosocial. Ara només se m’acut dir que més enllà de positures en contra o a favor del decretàs ZP de contrareforma laboral, el que no em sembla discutible és l’oblit d’aquesta nova legislació laboral quant a reforçar l’estabilitat del treball estacional. Perdre aquesta oportunitat per millorar la regulació legal i de la Seguretat Social dels contractes fixos discontinus és situar al mercat laboral balear en una situació molt dolenta de cohesió social i de flexibilitat amb seguretat. Si continuem així, en els propers deu anys ens assemblarem molt als Estats Units d’Amèrica on, com és sabut, no hi ha pobres, hi ha losers (perdedors). Vet aquí el quid de l’assumpte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada