Més golf? No, gràcies!

Foto: GOB

Em provoca vergonya aliena que, a aquestes alçades, encara hi hagi aquesta fal•lera destructiva d’espais naturals de la nostra geografia insular. La perillosa situació de conservació definitiva d’indrets com ara Son Baco i, molt especialment, de Son Bosc, amenaçats per la construcció de camps de golf i infraestructures turístiques sembla un “déjà vu” del segle passat. Hom pensava que era un debat superat i que ara el que tocava era debatre com augmentar el nombre d’espais protegits i ampliar-ne les àrees (que, en aquest cas, sí que importa, i molt!) dels parcs naturals com ara el de s’Albufera.

A tall d’exemple, el Llibre Blanc del Turisme de les Illes Balears 2009 semblava un marc –un més- de consens i d’acord polític, social i econòmic. A les panes de l’esmentat document es pot llegir: “Per la seva banda, el turisme de golf ha anat evolucionant a les illes d’una manera molt semblant al desenvolupament del turisme de meses. Així les coses, durant el període 1987 – 2006, la dotació d’equipaments ha augmentat fins a un total de 23 camps (vs 9. 1987), tres quartes parts dels quals ofereixen la possibilitat de realitzar un recorregut de devuit forats. El turisme de golf ha permès, en certa manera, l’aprofitament de la infraestructura turística ociosa durant els mesos de primavera i tardor, si bé, encara a hores d’ara, la seva representativitat, amb un total de 84.752 turistes , continua sent escassa (0,7% del total. Així mateix, l’aportació del segment en termes d’ingressos segueix representant un percentatge residual (1,8%, 2006), tenint en compte, en part, que l’estada mitjana dels golfistes i els seus acompanyats (9,9 dies) és sensiblement inferior a la mitjana (11 dies), tot i que la despesa individual per dia és una de les més elevades d’entre tots els segments.” (Pàgines 85 i 86)

I encara més: “Així les coses, des d’una perspectiva de desenvolupament turístic, tan important és mantenir i millorar el paisatge, per tal com sustenta l’activitat turística, com garantir que l’esdevenir de l’activitat no actuï en detriment del paisatge. D’acord amb aquesta concepció, la gestió del paisatge balear requereix una nova aproximació i, en certa manera, una reinterpretació que integri les implicacions socials, econòmiques i ambientals del seu deteriorament, afavoresqui la conservació del patrimoni natural i rural i advoqui per la contenció i el reciclatge dels teixits urbà, turístic i industrial.” (Pàgines 281 i 282)

El Llibre Blanc del Turisme de les Illes Balears 2009 es titula “Cap a una nova cultura turística”, convindria no oblidar-ho i ser conseqüents i practicar-ho. Ens aniria molt millor a tots i a totes.