La gran mobilització antiautoritària que començà a Tunísia s’ha estès per tot el món àrab i ja arriba al Golf Pèrsic. Fins i tot hi ha protestes a la Xina... Al meu parer és fantàstic el que esta passant. Se n'ha esvaït d’hipocresia d’accident i la “real politic”. A Israel se li ha acabat les excuses per no encarar un real procés de pau amb el poble palestí.
El que esta passat és fantàstic però alhora dramàtic: Human Rights Watch i Al Yazira informen d’una brutal repressió a Líbia, al Marroc i a altres indrets... Tanmateix la ciutadania àrab s’ha convertit en un subjecte polític de canvi democràtic imparable.
El que està passant és fantàstic però alhora vergonyós: La UE -i els estats membres- “masteguen fesols” i encara és l’hora que tinguin una posició digna de recolzament a les revoltes i de condemna radical a la repressió. I mentrestant es segueixen tancant contractes de venda d’armament!
Les dones i els homes àrabs ja s’han constituït en subjecte mobilitzat per un món millor i han plantat cara als sàtrapes. ¿Fins quant la ciutadania europea aguantarem passivament la vergonya d’aquestes elits que ens governen?
¿No és hora de engegar un moviment global com aquell de rebuig a la guerra d’Irak?
FOTO: Un taller de fusteria a Damasc (Síria)
Rafel Borràs. Abril 2009
Rafel Borràs. Abril 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada