dimecres, 3 de juliol de 2013

Què passa en el mercat laboral Balear?




Les dades del mercat laboral de Balears relatives al mes de juny (disponibles aquí) poden semblar contradictòries: Baixa l’atur registrat bastant més que augmenten les altes d’afiliació a la Seguretat Social i, alhora, els contractes nous registrats només són el 13,7% del total de la gent que ja no està apuntada a les oficines del SOIB com aturades. Que passa? Se crea ocupació? Millora el mercat laboral illenc?

Val a dir que l’atur registrat, afiliacions a la Seguretat Social, i contractes registrats, son dades amb una temporalitat diferent: la primera dada és el resultat de la “foto fixa” de un dels registre del SOIB el darrer dia de cada mes -en aquesta ocasió dia 30 de juny-. Aquest registre diu que administrativament hi ha 70.734 persones en atur, amb una variació intermensual de -5.390 registres (un -7,08%) i una baixada interanual de 6.543 registres (-8,47%). La segona és una mitjana del mes (452.498 persones d’alta a la Seguretat Social, amb una variació en relació al mes anterior d’un 5,36% i d’un 1,06% en relació al mes de juny de l’any anterior). I, finalment, la tercera és una xifra acumulada de tots els contractes registrats, 40.863 en tot aquest més de juny (-18,1% intermensual i +2,2% en un any). Per tant s’ha de anar amb cura a la hora de mesclar dades que tenen  una dinàmica diferent.

En qualsevol cas, sostinc que les dades d’aquests registres tenen un valor quantitatiu molt relatiu en quant a la millora o no del mercat laboral. En aquest sentit podria repetir el comentari que vaig fer a les dades del passat mes de maig, i voldria insistir en un qüestió clau: només es pot intuir creació d'ocupació quan l'augment de les afiliacions a la Seguretat Social és superior o igual a la baixada  de l'atur registrat.
Resumint les dades fetes públiques ahir, hom pot dir que:

Baixa l’atur registrat perquè hi ha algunes feines estiuenques, hi ha algunes (poques) incorporacions de joves a programes de Polítiques Actives d’Ocupació i hi ha bastant “atur desanimat” (persones que no renoven la demanda d’ocupació i aturats estrangers que se’n van de les illes o, al manco, de l’economia regular illenca). Fixeu-vos que, en termes anuals, els registres  de persones aturades del SOIB de menors de 25 anys  baixa un 20,8%, el de les persones aturades estrangeres entorn al 19%  i els de la construcció un 15%.

Augmenten les afiliacions a la Seguretat Social perquè hi ha un estirabot anual del 19,7% d’afiliacions d’empleats/des de les llars. De fet el 42.5% del total de noves afiliacions anuals són persones que treballen a l’àmbit domèstic (al turisme de súper luxe?). Però allò més important és que no saben quanta afiliació nova hi ha que és parcial. És una dada que, pel que fa a Balears, no està a l’abats del públic en general, però serveixi de referència que en el conjunt del Regne d’Espanya els contractes a temps parcial registrats durant el mes de juny  han estat 428.519 (36% del total del temporals i el 34 % dels indefinits). Pot ser que hi hagi alguna gent més treballant, però segur que hi ha més gent que mai treballant formalment a temps parcial. (Cal recordar que el treball a temps parcial és molt majoritàriament no desitjat).

La contractació registrada s’incrementa a un ritme anual moderat: Durant el mes de juny se registraren un total de 40.863 (19.502  amb una durada de menys de 3 mesos i 10.406 de 3 a 6 mesos) contractes la qual cosa representa un augment de 898 contractes més (el 2,2%)  que el mes de juny de l’any anterior. En qualsevol cas la dada més rellevant és que en el sis mesos de enguany del total acumulat de contractes (183.146) el 87,78 són temporals.

Josep Manel Busqueta en el seu  excel·lent llibre  “L’hora del voltors” ens recorda que ““Pel que fa referència al mercat de treball, segons la CEAP, [Comissió Econòmica per Amèrica Llatina i el Càrib] la nova configuració econòmica resultant dels programes neoliberals va consolidar un mercat de treball caracteritzat per un petit sector d’elevada productivitat, conformat per assalariats amb formació tècnica, per l’ampliació de les diferències salarials i l’agudització de la concentració dels ingressos, i per la tendència a la baixa ocupació en el sector públic en relació al privat. També es va produir una important expansió de l’economia informal, de baixa productivitat, baixos salaris i baixa protecció legal, a la vegada que es van incrementar notablement els índexs d’atur”.


Aquest és l’horitzó del nostre mercat laboral?  Si no hi ha un canvi radical segur que sí. De moment ja podem apuntar-nos un nou rècord: L’atur registrat de llarga durada (més de 12 mesos ininterromputs sense rebre cap oferta de treball ni cap acció de Política Activa d’Ocupació) ja representa el 39,8% del total d’atur registrat. Aquestes 28.159 persones si que  han notat  dramàticament  la crisi. Tal vegada Abel Matutes Prats hauria de ser més respectuós amb aquestes víctimes de la crisi  i no bravejar que els seus negocis gairebé no l’han notada. Vegeu aquí una recent entrevista aclaridora del model laboral i social de l’empresariat sense complexes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada