Dades laborals: Precarietat que empobreix

El mercat laboral de les Illes Balears avança cap un nou paradigma: La flexibilitat total i empobridora. Al marge de les variacions pròpies de l’estacionalitat, tan característica de la nostra especialització productiva de turisme de sol i platja, l’atur registrat baixa mes rere mes en relació a l’any anterior. Però això no és un símptoma segur de millora econòmica i/o social. És sabut que en totes les crisis d’una certa gravetat i durada els mercats laborals legals generen “mecanismes d’auto contenció estadística” (gent desanimada que deixa de cercar una ocupació retribuïda, emigració geogràfica cap al submón del treball submergit, substitució del treball a temps complet per a un a temps parcial, etc.). És a dir, com que no es generen més hores de feina, la dinàmica és d’expulsió de molta gent a fora del mercat laboral i, alhora, el treball legal ja no garanteix una retribució per a no ser un treballador o treballadora pobre. Això els nord-americans ho aprengueren en els anys 30 del segle passat, i després de la Gran Depressió no hi ha cap president dels EUA que parli de millora del mercat labora USA sense precisar que són millores d’ocupació a jornada completa i amb retribucions suficients que permetin participar en  el consum.

A aquestes contrades fem tot el contrari i ens entossudim a analitzar el mercat laboral amb els resultats de registres mensuals, com ara els d’atur registrat, que no passarien cap test de rigor estadístic, ja que estan dissenyats per a altres coses (intermediació entre l'oferta i la demanda d’ocupació, reconeixement de prestacions, eventual participació en programes de polítiques actives d’ocupació (PAO), rebre orientació laboral). Amb les dades de novembre publicades ahir va tornar a produir-se la cerimònia mensual de la manipulació.

A Balears hi ha, a finals de novembre,  oficialment 91.498 persones en atur registrat. Però si afegim a les persones aturades Fixes Discontínues i altres situacions (com ara els ERO’s temporals, etc.), la xifra de “demandants d’ocupació” registrats s’enfila fins a 150.402 persones. Així, la baixada interanual de l’atur registrat és del 5,06%, però si prenem en consideració la dada de Demandants d’Ocupació aquest descens queda reduït a un 2,98%. És a dir, la baixada d’atur registrat “amaga” una part de l'estirabot de la població laboral fixa discontínua (la darrera dada que tinc disponible és de setembre de 2013 amb un total de 59.296 persones d’alta a la Seguretat Social (un 4% més que l’any passat). Aquest creixement de Fixos Discontinus és majoritàriament procedent de conversions de relacions laborals de tot l’any a relacions laborals de temporada. Aquesta és una pràctica que s’ha facilitat en extrem per la Reforma Laboral de 2012. Per tant, cada pic hi ha més gent treballant i cobrant salaris manco hores a l’any.

Val a dir que els registres de l'atur segueixen baixant per l'enorme impacte dels “mecanismes d’auto contenció estadística” abans esmentats. Per una banda, en un any del total del descens d’atur registrat (4.879 persones),  el 47% són persones estrangeres, la qual cosa ens indica la intensitat del procés d’emigració. Per un altre costat, és inqüestionable que en un mercat laboral amb més d’un 30% d’atur de llarga durada (27.861 persones en el mes de novembre), “l’atur desanimat” és un fenomen creixent.

Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social s’han d’analitzar amb extraordinària cura. En el mes de novembre hi havia a Balears una mitjana de 354.236 afiliacions. La variació mitjana interanual és d’un minso 0,33 (+1.158 afiliacions, en termes absoluts), però quantes afiliacions hi ha aquest mes de novembre a temps parcial? Només dispòs de dades a 30 de setembre de 2013, segons les quals les afiliacions a temps parcial havien crescut un 2,5% en relació al mes de setembre de l’any anterior. Cada pic hi ha més gent que treballa a temps parcial en contra del seu desig i/o voluntat. Aquest és un factor determinant per a la crescuda dels treballadors i treballadores pobres: ja són legió la gent que, tenint treball, té greus dificultats per arribar a fi de mes, per fer front als deutes, o per afrontar despeses imprevistes.

I tanmateix, per saber si s’ha frenat la destrucció d’ocupació les comparacions s’han de fer en termes homogenis. Recordeu allò que deia la nota de l’INE sobre la Comptabilitat Nacional del tercer trimestre de 2013, referint-se al conjunt del Regne d’Espanya: “L'ocupació, mesurada en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, disminueix el seu decreixement anual en set desenes, fins al –3,2%. Aquesta taxa anual suposa la reducció de 522.000 ocupacions netes a temps complet en un any.” Per tant, amb un miserable augment mitjà interanual no homogeni del 0.33%, és gairebé segur que a Balears hi ha pèrdua d’ocupació.

La peça que completa la precarietat que empobreix el mercat laboral illenc és la temporalitat en la contractació: En els onze mesos transcorreguts de l’any 2013, el 89,11% dels contractes registrats són temporals, i del total dels registrats en el mes de novembre, el 49% són de menys de 3 mesos.

Aquesta progressió de la precarietat del mercat laboral explica que la taxa de risc de pobresa o exclusió social (en els termes establerts en l’estratègia Europea 2020, i que també es va fer publica ahir) hagi arribat al 28,2% l’any 2012. La precarietat va a més i, per tant, la taxa de pobresa de 2013 pot ser encara més escandalosa.

Malgrat tot, el Govern diu que  anam pel bon camí. Molta barra!  

Publicat a www.gadeso.org