dilluns, 23 de desembre de 2013

“Más madera, es la guerra”


Amb el títol de “La societat dual que s’albira” la Fundació Gadeso ha publicat el número 24 de TEMES SOCIOECONÒMICS GADESOque ens presenta els principals resultats de l’ Enquesta de Condicions de Vida (ECV) feta pública per l’INE el 20 de novembre, que aporta dades definitives de l’any 2012 i algunes de provisionals del 2013, i del Mòdul, fet públic el 3 de desembre, que incorpora a l'esmentada ECV dades específiques sobre les condicions de l’habitatge.

Les dades més rellevants són: a) La renda mitjana individual ha baixat un 8% en el període 2008-2012 i un 12% en el quadrienni 2009-2012, i la renda mitjana de les llars han descendit un 9% i un 13% en els períodes 2008-2012 i 2009-2012, respectivament. b) Els ingressos anuals per determinar el llindar a partir del qual es considera l'existència de risc de pobresa són de 7.040 euros per a llars d’una persona i de 14.784 en les de dos adults i 2 nens. En el quinquenni 2000-2013 aquesta xifra ha baixat un 8,7%. c) En el període 2008-2012 la taxa de risc de pobresa ha augmentat un 9,8% i s’ha enfilat fins a un 24,2% en l’any 2012. d) Un 22,9% de les persones i un 20,8% de les llars tenen dificultats i moltes dificultats per a arribar a fi de mes. e) El 7,5% i el 6,3% de llars i persones, respectivament, pateixen carències nutritives. f) En el 6,3% de les llars illenques no es poden mantenir temperatures adequades. g) Un 33,6% de les llars illenques i un 35,9% de les persones no tenen capacitat per a afrontar despeses imprevistes. h) Un 14,2% de les llars illenques tenen retards en el pagament de despeses relacionades amb qüestions bàsiques de l’habitatge. Pel que fa a les persones en aquesta situació, s’ha arribat a un màxim històric amb un 17,5%. i) Un 6,1% de les llars i un 5,9% de les persones no poden permetre’s disposar d’un automòbil. j) Un 4,3% de les llars i un 5,7% de la ciutadania no poden disposar d’un ordinador personal, i k) Un 42,2% dels illencs i illenques i un 40,6% de les llars no poden anar de vacances ni una setmana a l’any. Informacions colpidores, veritat?

Idò encara n'hi ha més: Per calcular la Taxa de Risc de Pobresa o d’Exclusió Social definida a l’anomenada Estratègia Europea 2020 els components relacionats amb la quantitat i qualitat de l’ocupació són claus, i a les Balears aquesta taxa s’ha incrementat en un 7,8% des de 2008 a 2012. A l’any 2012 afectava gairebé a 3 de cada 10 persones illenques. Aquest indicador europeu copsa a la perfecció el deteriorament d’un mercat laboral formal amb un creixent augment de la nova precarietat, entre altres causes, per:

1.- L’augment de la contractació a temps parcial però, en la majoria dels casos, amb disponibilitat de tota la jornada per a l’empresari, la qual cosa impedeix que la persona amb aquesta relació laboral pugui, a la pràctica, tenir alhora dos o més contractes temporals. Amb el Real Decret Llei aprovat pel Govern espanyol el divendres passat, aquesta gran disponibilitat de la persona contractada a temps parcial a un sol ocupador s’ha fet total i en qualsevol circumstància.  Aquest aprofundiment de la dèria precaritzadora  iniciada amb la Reforma Laboral de 2012, constitueix una nova fita, de la revolució neoconservadora del mercat laboral. El president de la CEOE, Juan Rosell, no ho pot dir més clar: “Vamos a crear empleo ya el año que viene. Y ese es un dato muy, muy importante. Eso sí, va a ser un empleo distinto, con mucha contratación a tiempo parcial...

2.- Extensió dels contractes de formació, fins i tot per a persones de més de 30 anys, sense res a veure amb allò que s’ha estudiat inicialment en el sistema educatiu.

Val a dir que en ambdues situacions es pot cobrar legalment un salari que no arriba als 500 euros mensuals. Si això és el que passa en el mercat laboral legal, ja podem intuir el que està succeint en l’ informal que, cal dir-ho, durant les crisis sempre ha tingut estirabots importants. Aquí no hi ha flexibilitat, hi ha turbo precarietat.


No és estrany idò, que la Taxa de Risc de Pobresa o Exclusió Social augmenti. La legislació laboral del PP és una autèntica màquina per a generar treballadors i treballadores pobres. El Real Decret Llei aprovat en el mateix Consell de Ministres que aprovà la immoral reforma de la Llei d’Avortament, no és altra cosa que “más madera” a l'empobriment de la majoria de la població. “Es la guerra” i de moment la guanyen els rics i molt rics.


Publicat a www.elperiscopi.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada