dilluns, 17 de febrer de 2014

2003: Mercat laboral precari i en forma de L


Aquí teniu un article que avui em publica el Diario de Mallorca

A un recent informe de l´Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials del regne d´Espanya s´afirmava que "no és suficient denunciar les retallades en les polítiques socials, sinó que cal posar en evidència el vertader significat de les polítiques d´ajusts i austeritat que s´estan duent a terme, i que no és un altre que l´increment de les desigualtats i la seva centralitat en un nou model de societat que trenca el pacte social que ha permès en les últimes dècades en l´entorn europeu l´època de major progrés econòmic i social, l´època de major dignitat per als éssers humans". Pot ser, aquesta afirmació s´hauria de matisar en un doble sentit. Per un costat, s´ha de recordar que les desigualtats vénen de molt més abans de l´actual tsunami de retallades; i, per altre, que una bona part del "progrés econòmic" es va produir malmenant el medi ambient i va ser un progrés amb salaris low cost i sustentat en el crèdit bancari al consum. És a dir, durant anys, mentre les desigualtats s´agreujaven, els ascensors socials funcionaven per a una bona part de la societat. És cert que funcionaven "amb unes pautes de creixement infinit a un planeta amb recursos finits i en el que els no rics "menjaven crèdit" en abundància. El model no podia durar eternament, però en lloc d´iniciar un canvi, les bombolles immobiliària i financera camparen al seu vent, les desigualtats es feren més grans i els riscs d´ insostenibilitat ecològica es van menysprear insensatament. Sigui com sigui, l’actual situació es pot definir, com molt encertadament fa l´Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, "d´increment de les desigualtats i la seva centralitat en un nou model de societat".

Per aquest nou model social amb la de desigualtat com a centralitat, el funcionament del mercat laborar és clau, i per això a la Fundació Gadeso hem dedicat els dos darrers números de la revista digital Temes sociolaborals (disponibles a gadeso.org) a analitzar el que ha passat durat l´any 2013 i en el sexenni de la crisi, és a dir, en el període 2008-2013. El número 26 l´hem titulat 2013: L´any de la pobresa laboral i el títol del número 27 és 2013: Sortir de la crisi sense les classes mitjanes? El primer és un resum de les xifres més rellevants dels registres del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), Servicio Público de Empleo Estatal-Instituto Nacional de Empleo (SEPE-INEM) i Tesorería General de la Seguridad Social (TGSS), i el segon de les estimacions que fa l´Enquesta de Població Activa (EPA).

Amb aquests títols les conclusions es poden suposar: l´atur registrat, després de cinc anys de pujades espectaculars, ha iniciat una modesta tendència descendent. Però la causa no és la creació d´ocupació. La minva de registres té a veure amb: a) L´exclusió de molta gent de la categoria administrativa d´atur registrat. b) La sortida de persones estrangeres i joves cap a altres mercats laborals o cap al mercat laboral irregular illenc. c) La pèrdua de població activa. d) L´ atur desanimat, que va en augment per la manca d´esperança que el SOIB faci ofertes de feina. e) Els dèficits dels programes de polítiques actives d´ocupació per a tothom, que desincentiva la permanència en els registres d´atur. f) L´esgotament de les prestacions de desocupació de les persones que perderen la feina en els anys inicials de la crisi (sobretot del sector de la construcció). Per una altra banda, la població aturada estimada per l´EPA també sembla que ha deixat de créixer, probablement per l´efecte estadístic que provoca el treball temporal massiu. Val a dir que l´ EPA no és una enquesta feta en una data fixa, sinó que és una enquesta continua durant el trimestre i, en la mesura que hi ha més gent que treballa amb contractes molt curts o unes hores per setmana, hi ha manco probabilitats que contestin que estan en atur. En qualsevol cas, el creixement de la població aturada estimada des que s´inicià la crisi ha estat d´un espectacular 133,6%, i el descens de l´any 2013 en relació a la mitjana de l´any anterior és d´un 3,7%. Tot plegat ens fa intuir que estem davant un escenari que podríem definir de possible sortida de la recessió econòmica, per entrar en una situació d´estancament en la que el mercat laboral manté una forma de "L", és a dir, després del daltabaix dels primers anys de la crisi s´ha aturat el seu deteriorament, però no revifa, ni tan sols modestament, cap a una gràfica en forma d´"U".

Aquesta imatge de "L" s´aconsegueix a un alt preu en termes de descohesió social, amb un important augment de l´atur de llarga durada, baixa taxa de cobertura de les prestacions de desocupació, un important nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur, insuficiència manifesta de les polítiques de rendes mínimes i amb una brutal precarització laboral „amb la generació de situacions cada pic més grans de working poor (treballadors i treballadores pobres)„. Aquesta situació que podríem anomenar de segona onada de pobresa no és un fenomen desconegut en èpoques de crisi. A tall d´exemple, el sociòleg David Stuckler, sovint afirma que cal preguntar-se qui s´està beneficiant i qui perd en la crisi. Sembla que el model balear d´integració a la globalització que se´ns presenta com a TINA, el "There is no alternative" thatcheri„ ja ha determinat quins han de ser els perdedors: Malgrat que el president de la patronal CAEB parli de precarietat laboral que proporciona menys pobresa que l´atur, les dades albiren una generalització de l´estatus de misèria laboral i un deteriorament, tal vegada irreparable, del capital social illenc.


Però, amb voluntat política es podrien fer coses abans que sigui massa tard (quan els ascensors socials s´aturen per a molta gent, la seva posada en marxa de nou és una cosa molt mala de fer i, és molt més costosa). En aquest sentit, no deixa de ser preocupant el retard en la concreció del reiteradament anunciat Pla d´ Ocupació de les Illes Balears. En qualsevol cas, la situació de precarietat laboral extrema, denunciada fins i tot per la Comunitat Europea, aconsella que la diagnosi d´aquest pla incorpori l´estudi del fenomen dels treballadors i treballadores pobres, i alhora es programin accions per a garantir a tothom un treball digne, en els termes definits per l´ Organització Internacional del Treball.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada