dijous, 15 de maig de 2014

15-M (3er. aniversari)

Publicat a www.elperiscopi.com

El tercer aniversari del 15-M és, si més no, una bona ocasió per proclamar que ens sobren els motius per a indignar-nos. Tanmateix, si no hi ha indignació, no hi ha possibilitat de canvi. És cert que no basta indignar-se, però és condició necessària per comprometre's de debò i no rendir-se, baldament el present sigui complicat. Aquest és el missatge de fons de Stéphane Hessel: Indignació, compromís i no rendició enfront de la injustícia social i ecològica. Tres ingredients per a una vida digna i per anar construint una societat decent.

Al moviment 15-M se li han fet -encara ara se li fan- moltes crítiques. La majoria es formulen des de l'àmbit conservador i, per tant, no cal tenir-les en compte. Però també hi ha hagut crítiques -i a hores d'ara es mantenen- des de l'espai progressista. A aquestes crec que hi hem de parar atenció. Un “emperò progressista” molt estès al 15-M és la seva espontaneïtat i manca de concreció de propostes. En general puc coincidir en aquesta apreciació. Però hi ha excepcions.

L'assemblea de Barcelona del 15-M, abans d'aixecar l'acampada, va consensuar el següent programa mínim:

“1.- No al deute: Ni un euro més per a rescatar els bancs. Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi.
2.- En defensa de la cosa pública: Educació i sanitat públiques, gratuïtes i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics.
3.- Treball just: Repartiment del treball, salari digne i no a la prevaricació. Retirada de la Reforma Laboral.
4.- Habitatge digne: Dret Garantit a l'accés a un habitatge digne. Dació en pagament retroactiva. Parc d'habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives d'habitatge.
5.- Repartir la riquesa: Reforma fiscal que permeti distribuir de forma justa la riquesa que produïm entre tots i totes. Renda Bàsica universal per a totes les ciutadanes i ciutadans.”

Sóc de l'opinió que aquests 5 punts -que són molt vigents- han articulat, en bona mesura, la xarxa de resistències a l' autericidi neoconservador i la construcció d'una alternativa. Vegem: Primer: A la banda dels progressistes (intencionadament no dic “esquerra”) és gairebé hegemònica la idea que hi ha una part del deute que és impagable i que, si més no, s'ha de “reestructurar” (vegeu el manifest Un altre camí per a Europa). Segon: Les marees de tot color són noves formes de lluita i organització social que tenen un origen molt lligat al 15-M. La Plataforma Crida per una educació publica i de qualitat -L'Embut-, o l'Assemblea de Docents tenen molta aroma quinzemero. Tercer: Més que mai la reivindicació de treball just es lliga a la lluita contra les brutals desigualtats i a favor del treball digne. Quart: Algú dubta que la ILP de la PAH, i tot el que va seguir no hauria estat el mateix sense el 15-M? Avui hem de celebrar una altra victòria  a Alaior. Clar que es pot!

I Quint: La proposta de Renda Bàsica ha avançat força en aquests anys. Tant és així que, amb més o menys claredat, ara mateix hi ha cinc candidatures a les Eleccions Europees, amb possibilitats de tenir representació al Parlament Europeu, que duen la Renda Bàsica en els seus programes. Com diu Daniel Raventós en aquest article, fa uns anys això era impensable.

Tanmateix, abans del 15-M hi havia moltes coses que eren impensables!


Foto R. Borràs. Passejant per Amsterdam 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada