divendres, 2 de maig de 2014

Proletarització del treball autònom

Un article que m’ha publicat Diario de Mallorca (30.04.2014) 

No fa massa temps es podia llegir a la premsa dels EUA que els conductors de camions del port de la companyia Pacific 9 Transportation havien guanyat el dret a ser considerats treballadors amb els avantatges de la llei nacional de relacions del treball, inclús tenien el vistiplau legal per formar un sindicat. Després de mesos d’un seguit d’accions, incloses vagues, realitzades pels camioners portuaris, la junta nacional de relacions laborals de EE UU considerà que els camioners havien estat incorrectament classificats com a "contractistes independents". Val a dir que a aquesta indústria arreu dels estats costaners, i especialment a Califòrnia, els treballadors per compte aliena ("treballadors sindicats" en els termes d’aquella part de l´Atlàntic) van ser la norma fins que la desregulació laboral els va convertir en "autònoms". Aquests camioners, com totes les categories laborals portuàries, tenien una bona retribució i unes condicions laborals pròpies de la classe mitjana nord-americana. Amb la conversió en antònoms, els guanys econòmics baixaren considerablement i les condicions laborals no milloraren. No és aquest un cas aïllat. Una investigació de l´ETT Kelly Services determina que el 44% dels treballadors als EE UU es classifiquen a si mateixos com a autònoms ("agents lliures" segons la seva terminologia) i la Unió d´Autònoms, calcula que 42 milions de persones nord-americanes són treballadors independents.
Aquesta història dels camioners californians i del procés de conversió del treball assalariat en treball autònom als EUA ve al cas de la publicació del primer número de la revista digital Autònoms & Autònomes (disponible a www.gadeso.org). Amb aquesta nova publicació, que hem posat en marxa la Fundació Gadeso i l´associació APTA-Autònoms de Balears, pretenem donar una mirada trimestral a la situació del treball autònom a les Illes Balears. Volem saber qui són i com són les persones que "habiten" el món del treball autònom illenc, i, alhora, copsar l´opinió dels especialistes en qüestions jurídiques, fiscals, de Seguretat Social, etc. Volem demanar-nos com s´entra, quines són les condicions de permanència, i amb quines condicions se´n surt d´ aquest món del Regim Especial del Treball Autònom (RETA). A més a més, ens hem proposat fer-ho demanant l´opinió dels propis autònoms i dels seus representants sectorials.
Tanmateix, això no ho podem fer al marge de l´anàlisi de la crisi en general i de la del mercat de treball en particular. Avui en dia és, a parer meu, gairebé impossible parlar del treball autònom i no parlar de la revolució neoconservadora del dret laboral (reformes laborals de 2010 i, especialment, de 2012) i de la conseqüent radical transformació del mercat laboral. D´un dret laboral que equilibrava posicions desiguals i promocionava la negociació col·lectiva, hem passat a unes normes absolutament esbiaixades cap a les tesis empresarials, al "campi qui pugui" menystenint la negociació col·lectava i deixant solament en flexibilitat aquell model de flexiseguretat. És a dir, del model europeu de mercats laborals socialment cohesionadors que, en certa mesura, garantien la no radical exclusió social, hem passat als models laborals anglosaxons amb una, cada pic, més gran presència dels treballadors pobres. Aquell fenomen dels working poors, tan característic del mercat laboral de EE UU, ja és ben present a casa nostra. Per això m´ha semblat adient començar aquest article amb una història nord-americana d’empobriment d’uns treballadors convertits involuntàriament en autònoms.
En un col·lectiu, que a les Illes Balears ronda les 82.000 persones afiliades a la Seguretat Social, hi ha de tot. Hi són els professionals i els empresaris autònoms de tota la vida, però a mi m´interessa posar en relleu els fenòmens nous que no són altres que els que provoca, per una banda, l´extensió del model d´empresa a base d´ externalitzar tot el que sigui possible i, per una altra, la deriva retòrica-ideològica neoliberal de l´emprenedoria. En el context actual, ser autònom per cobrir uns serveis o línia de producció externalitzada és sinònim de precarietat extrema. En aquest sentit, no deixa de ser paradoxal que, tot i tenir, des de l´any 2007, un Estatut del Treball Autònom que preveu una singular negociació col·lectiva per als Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents (TRADE), no se´n conegui cap acord col·lectiu d´aquesta naturalesa. En un context d´atur massiu és indignant que es faci tanta propaganda de l´emprenedoria i tan poca cosa pràctica que possibiliti de debò l´auto ocupació.
Es sabut que el mateix Karl Marx, al llarg de la seva vida, va matisar bastant aquella màxima seva segons la qual "el ser social determina la consciència social". És gairebé segur que no existeix una consciència social pròpia i comuna dels treballadors i treballadores autònoms i, no obstant això, estic segur que s´avança força en la proletarització d´una gran part d´aquest col·lectiu.




Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Amsterdam).”Structure with Street” (1999) Obre de  Joaquin  Torres-García

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada