I.- De precarietat vital. Senegal no és una “destinació” fàcil.
Més aviat al contrari, la sensació de vides precàries ho envaeix gairebé tot. Poques
hores després d'entrar al país de l'Àfrica occidental, vaig tenir la certesa de
la vida extremadament precària que té la immensa majoria de la població
senegalesa. En conèixer algunes zones de Dakar –fins i tot alguns llocs de la
seva famosa cornisa-, i sobretot d'alguns pobles, entens fàcilment perquè tants
intenten arribar a Europa, via Illes Canàries, en una humil llanxa (Les
embarcacions típicament senegaleses, per a ells són “llanxes” i no “pasteres” o
“caiucos”).
És una sensació que no sorprèn, car un
ja sap més o menys que es trobarà. Però
impressiona. I és que, com diu el gran viatger Paul Theroux en el seu darrer
llibre El último tren a la
zona verde, “Hay muchos países en peligro
o lugares cuyo futuro está amenazado. Pienso en la radiactiva Ucrania, o la anárquica
Chechenia, o las abrumadas Filipinas, o la tiranizada Bielorrusia. Todos esos
países necesitan ayuda, pero, cuando el famoso o el expresidente o el personaje
público de turno quiere hacer una aparición humanitaria, casi siempre se dirige
a África, por la atracción de lo exótico; ¿o es por la espectacularidad de los
vivos contrastes en blanco y negro, o porque resulta hipnótico e ininteligible?
En África, el viajero tiene licencia ilimitada, y el propio continente
magnifica la experiencia como no puede hacerlo ningún otro lugar."
II.- D'hipocresia mundial. Qualsevol amb un mínim de sensibilitat
social constatarà la hipocresia de l'anomenada “comunitat internacional”.
Justament aquest viatge pel Senegal ha coincidit amb l'any en el qual els “Objectius
de Desenvolupament del Mil·lenni” establerts per Nacions Unides, s’haurien
d’haver complit. Potser s’ha avançat en algun aspecte, però estem molt lluny d‘una avaluació global positiva dels vuit
objectius de: 1.- Eradicar la pobresa extrema i la fam. 2.- Assolir l'educació
primària universal. 3.- Promoure la igualtat de gènere. 4.- Reduir la
mortalitat infantil. 5.- Millorar la salut materna. 6.- Combatre la sida, la
malària i altres malalties. 7.- Incentivar el desenvolupament sostenible. 8.-
Desenvolupar una aliança global per al desenvolupament.
En qualsevol cas, vist el que he vist, penso
que, o s’implementa un potent i rigorós pla de planificació de la natalitat, o
hi haurà poca cosa a fer.
III.- De presència de l'escalfament global.- Uns dies abans de partir havia llegit una notícia titulada “África debe buscar su propia resiliencia al cambio climático”. No obstant això no creia que fos tan evident, que els efectes de
l'escalfament global fossin tan presents. Impressiona observar la salinització
d'alguns rius, o les platges que pràcticament han desaparegut (per exemple les
de la zona turística de Saly).
IV.- De poble digne. Una de les visites més impactants va ser la que vàrem fer a la Casa d'Esclaus de l’illa de Gorée.
Davant la porta que s'obre a l'oceà Atlàntic, des d'on partien els esclaus en
un viatge sense retorn, el nostre acompanyant senegalès ens va recordar que
ells “perdonen però no obliden”.
V.- De país preciós. Definitivament Senegal concentra molta
bellesa. En les seves gents, en les dones amb vestits de vius colors, en els
paisatges, en la gastronomia, en les músiques i, com no, en els baobabs.
Parlant de baobabs, recordin la frase del Petit Príncep: “El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...”
Encara que només sigui per això, val la pena anar a Senegal... i viure una
inoblidable experiència.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com ((17-08-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada