divendres, 14 d’agost de 2015

Pobres rendes per a pobres

Fa unes setmanes, a un article titulat “Renda Bàsica?” publicat a dBalears (disponible aquí), deia que som molt escèptic amb l’eficàcia de qualsevol política per a combatre la pobresa i reduir les desigualtats que no sigui la genuïna Renda Bàsica, concebuda com a dret de ciutadania i, per tant, radicalment incondicional. Alhora, afirmava que les polítiques de rendes condicionades s’han manifestat bastant ineficaces i ineficients, en molts casos amb efectes perversos, i sempre limitades per la sostenibilitat o insostenibilitat econòmica. Em comprometia a parlar-ne en un altre article, què és allò que tot seguit faig.


Els elements d’ineficàcia més obvis dels subsidis o rendes condiciones tenen a veure amb la seva naturalesa de polítiques “pal·liatives” o expost. Primer s’ha de demostrar la situació de pobresa i/o exclusió social per tenir dret a una determinada quantitat que, en general, és inferior al salari mínim i a la quantitat de renda considerada com llindar de la pobresa. En el millor dels casos, fan que una persona o una llar empobrida tingui una ajuda per suportar millor la situació de carències materials, més o menys severes, però sense canviar la situació d’exclusió social. La demostració de la situació de carència material o pobresa relativa incorpora els elements més importants d’ineficiència. Per què? Idò bàsicament per dues raons: La primera pels costos de gestió d’aquests programes. Hi ha casos que l’aparell burocràtic i tècnic per a avaluar qui pot ser beneficiari o no ho pot ser i el seu “seguiment” consumeix una part important dels pressupostos públics destinats a la lluita contra la pobresa i/o l’exclusió social. La segona és que una assignació monetària condicionada pot ser més o menys ineficient en funció dels requisits per a l'accés i si aquests són personals o per a les llars. Les prestacions “familiaristes” solen ser més ineficients per a aconseguir la no exclusió dels individus. Tanmateix a vegades hi ha requisits prou qüestionables pel seu biaix ideològic o la seva rigidesa. En aquest sentit, està bastant estès que s'exigeixi el compromís actiu en la cerca d’ocupació encara que la persona sol·licitant pateixi una situació de inocupabilitat. És més, en alguns casos el fet de tenir dret o no a una prestació condicionada depèn d’una valoració tècnica que, inevitablement, incorpora elements de subjectivitat com, a tall d’exemple, un cas real en el què es va considerar que una persona amb una vida sexual activa no podia estar en situació de risc d’exclusió o patir carències materials greus. En qualsevol cas no és aquest l’espai per a entrar en la gran casuística de les exigències a les persones empobrides per a ser beneficiàries d’aquestes rendes per a pobres, però sí que convé tenir present que, en paraules d'Albert Salas i Campos, “... la pobresa és una construcció social canviant en el temps i en l’espai en funció de factors econòmics, culturals, social i polítics.” (“El delicte de ser pobre. Una gestió neoliberal de la marginalitat”, p. 16).


Pel que fa als efectes perversos, cal citar com els més rellevants les denominades “trampes de pobresa”, és a dir, les situacions en les quals els subsidis condicionats –i incompatibles amb qualsevol ocupació retribuïda- són lleugerament superiors a les retribucions d'un mercat laboral instal·lat en la pobresa laboral. Per una altra banda, alguns subsidis condicionats van en la “lògica” de la “Renda complementària" que proposa Ciudadanos que, recordem-ho, seria una paga de l’estat per complementar els salaris de misèria que paguen els empresaris. És a dir, el colmo de la perversió! En ambdós casos la integració social resulta una quimera.


Les limitacions de finançament de les polítiques de rendes condicionades les tractaré en un tercer article. Ara acab amb una interessantíssima reflexió de l’ autor, entre d’altres, del llibre “El Precariat”, Guy Standing, qui afirma: “no només, tindria un gran avanç [la política d’esquerra] si es poguessin realitzar algunes proves pilot, si es pogués aplicar la Renda Bàsica en zones realment pauperitzades, per veure què succeeix. Estic segur que tindria uns resultats formidablement positius.”


Publicat originalment a dBalears (10-08-2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada