dimarts, 26 de gener de 2016

El fantasma d’una nova desigualtat que recorre la societat actual



A la UE, al Regne d’Espanya, i, òbviament, a les Illes Balears la gestió de la crisi sistèmica que des de 2008 patim ha provocat una, diguem-li, "nova desigualtat". El procés d’empobriment no ha afectat a tothom, ans al contrari, alguns s’han enriquit com mai. Pel que fa a l´àmplia majoria social afectada, duna manera o duna altra, per les polítiques d’austeritat autoritària, el grau d’empobriment ha estat especialment intens per a les persones amb una posició social més baixa. Altrament dit, la gestió neoliberal de la crisi ha permès que els sectors de la societat minoritaris però rics, es segueixin enriquint, alhora que el gran sector de les anomenades "classes mitjanes" s’anava encongint. El sentit dels ascensors socials s’ha invertit, i, en lloc de ser ascendent (noves incorporacions de classes mitjanes baixes a una situació socioeconòmica mitjana, i d’aquestes a una situació de classe mitjana alta), ha estat descendent. Cada vegada hi ha més "clase media pelada", en feliç expressió d’Almudena Grandes a la novel·la “Besos al Pan”.
No negaré que, personalment, sóc dels que tinc moltes reticències amb el concepte "atrapa-ho tot" o catch all de "classe mitjana". Un marc conceptual capaç d’unir en el mateix grup social a gent molt dispar no em sembla que sigui la millor forma d’estratificar les societats actuals, però és, sens dubte, útil per a definir el "fantasma de la nova desigualtat", a la que abans he fet referència, i que recorre la nostra societat actual. La novetat és doble: en intensitat i en les causes. S’ha passat de feridores desigualtats, fins i tot en el període de no-crisi, a la situació de polarització social actual. I, pel que fa a les causes, la novetat és que el mercat laboral ha deixat de ser garantia d’integració social. L´aparició de la pobresa laboral, dels treballadors i treballadors pobres, no només és la negació de l’ideal democràtic de garantir igualtat d’oportunitats, és la negació del benestar per a tothom. És a dir, la nova desigualtat és, en realitat, una fractura social provocada, no pel funcionament amb normes i amb redistribució de l’economia de mercat, sinó per la lluita de classes del segle XXI, a la qual el multimilionari Warren Buffet no es va estar de reconèixer en dir que "per descomptat que existeix lluita de classes, i la meva classe ha guanyat". A casa nostra „i gairebé arreu„ els guanyadors han imposat, com a element essencial de l’economia de la desigualtat, la progressiva precarització de les relacions laborals, amb lleis per garantir la competitivitat a costa que el factor treball gaudeixi de la menor seguretat possible. S’ha esvaït aquella idea de combinar elements de flexibilitat amb seguretats, anomenada "flexiseguretat". Val a dir que en aquest concepte originari del marc laboral danès, la protecció social en cas de desocupació era una peça clau. Idò, precisament en el número 64 de Temes socioeconòmics Gadeso (disponible aquí) hem presentat els resultats a Balears de l´"Estadística mercat de treball i pensions en les fonts tributàries" sobre aquest assumpte de la prestació per desocupació.
La conclusió és que, segons les dades de l´Agencia Tributària, en els anys de crisi s’ha deteriorat l’abast de les prestacions que cobren les persones que estan en atur i, alhora, ha baixat la quantia de les dites prestacions (en el període 2009-2014 han perdut un 15,6% de valor). Hom podria dir que l´ esmentada nova desigualtat és, en bona part, conseqüència de l´ incompliment de l’article 41 de Constitució espanyola que diu: "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació".
Potser, ha arribat el moment d’incorporar als indicadors econòmics, com ara, el PIB o la taxa d’activitat i/o d’atur, un indicador de desigualtat social. Tenint en compte que, seguint a Joseph Stiglitz, el que mesuram afecta a les decisions que prenem, no mesurar l’evolució de la desigualtat em sembla una indecència insuportable.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (26-01-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada