dimecres, 9 de març de 2016

8 de març: Precarietat i lluita amb cara de dona

No nos queda otro camino más que luchar"
Berta Cáceres


El dia 8 de març és, oficialment, el Dia Internacional de la Dona. Però jo-que sóc un antic- aquest dia seguesc commemorant el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Com a tal el vam començar a commemorar en els darrers anys de la dictadura franquista i en els primers de la restauració de la monarquia borbònica. És cert que hi ha una certa polèmica entorn del seu origen: El corrent majoritari atribueix el naixement d’aquesta commemoració al fet que el 8 de març de 1908 les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York, anomenada Cotton, van declarar una vaga en protesta per les insuportables condicions de treball imposades. El seu cap no va acceptar la vaga, i les dones van decidir ocupar la fàbrica. Com a resposta, l’empresari les va tancar a dins la fàbrica, va calar-hi foc, i va matar a les 129 treballadores que hi havia dins. Un altre corrent, sense negar l'anterior, emfatitza que la decisió de convertir aquesta data en una festivitat internacional va sorgir de Clara Zetkin (1857-1933), líder del moviment alemany de dones socialistes, en el marc de la celebració de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, que es va fer a Copenhaguen l’any 1910. La proposta de Zetkin es va inspirar en el “Women’s Day”, que les socialistes nord-americanes celebraven l’últim diumenge de febrer des de 1909 per reivindicar el dret a vot de les dones, el qual, no va ser aprovat per la Constitució nord-americana fins a l’any 1920, i a Espanya fins a 1933. En qualsevol cas, sembla clar que l’origen d’aquesta commemoració no és interclassista ni burgès.

Fet aquest aclariment, en el 8 de març de 2016 no em puc estar de parlar de la major precarietat laboral i social de la meitat de la població mundial. No debades, l’Organització Internacional de Treball (OIT), en el seu informe “Perspectives socials i de l'ocupació al món – Tendències 2016”, afirma que existeixen importants diferències de gènere pel que fa a la qualitat del treball, fins a l'extrem que, en alguns països, les dones tenen d’un 25% a un 35% més de risc d'ocupació vulnerable que els homes. I, a casa nostra? Per una banda, hi ha una important bretxa salarial en termes de mitjana, sense oblidar que, de cada tres persones que cobren el Salari Mínim, dues són dones; i per una altra banda, una major presència de parcialitat entre les dones assalariades (ocupacions a temps parcials, majoritàriament no desitjades), i una temporalitat més intensa (contractes de molt curta durada) són indicatives d’una posició desigual i discriminatòria de les dones en el mercat laboral illenc. Aquesta situació agreuja severament l’empobriment de moltes famílies perquè, en els anys de crisi, moltes dones han substituït als homes com a sustentadores principals de les llars.

Tampoc em puc estar de denunciar la feminització dels treballs de cura en les llars illenques. A tall d’exemple, la participació dels pares en els permisos per maternitat en cap cas arriba al 2%, i la proporció de dones sol·licitants d’excedències per cura de familiars és entorn d’un 90%. És clar que cal reivindicar l'ampliació dels permisos de maternitat i fer-los intransferibles. Però convindria reivindicar, també, una major implicació des del sector públic per a cobrir les necessitats de cura.

Molt manco em vull oblidar de les lluites. Només a tall d’exemple: 1.- La campanya arreu del món en pro del treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics amb la ratificació del Conveni 189 de l’OIT. Val a dir que el Regne d’Espanya segueix sense fer-ho i, per tant, no s’amplien els drets del col·lectiu majoritàriament femení que treballa, posem per cas, als xalets de la urbanització Son Vida de Palma. 2.- La lluita contra la violència i els assassinats masclistes. Cal insistir en l'impressionant mobilització social del 7 de novembre de 2015. 3.- La infatigable lluita de “Las Kellys”. Han aconseguit visibilitzar més que mai les precàries condicions de feina d’aquestes dones, i que una denúncia com el llibre d’Ernest Cañada -"Las que limpian los hoteles”- hagi tingut una difusió extraordinària. Enhorabona!

Tanmateix, aquest 8 de març estarà marcat per l'assassinat, el dijous 3 de març, de la líder de la comunitat indígena lenca, militant ecologista, defensora dels drets humans i feminista, l’hondurenya Berta Cáceres. No l’oblidarem, ni oblidarem allò que ella solia repetir molt sovint: "No nos queda otro camino más que luchar".


Publicat originalment a dBalears (07/03/2016) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada