diumenge, 5 de juny de 2016

Balears: Cap a la dualització social

S'acaba de publicar l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) corresponent a 2015. Les dades d'aquest treball de l'INE -i avalat per l'oficina d'estadística de la UE, Eurostat- que més ressò mediàtic han tingut són les que fan referència, per una banda, al 21,7% de població de les Illes Balears (el percentatge més alt de l'últim quinquenni) que està en risc de pobresa, és a dir, que tenen uns ingressos que no arriben al llindar de risc de pobresa, situat en 8.011 € anuals. Per una altra banda, l'atenció mediàtica s'ha centrat també en el 26,3% de persones illenques (23,8% l'any anterior) que estan en risc de pobresa o exclusió social, seguint els criteris de l'estratègia Europa 2010.
Val a dir que aquest segon indicador anomenat AROPE (acrònim de At Risk Of Poverty or social Exclusion) inclou criteris establerts per Eurostat i, a parer meu, és molt més rigorós que la "taxa de risc de pobresa", car es refereix a aquella població que està almenys en alguna d'aquestes tres situacions: Primera. En risc de pobresa (menys del 60% d'ingressos mitjans). Segona En situació de carència material severa, és a dir, llars que pateixen almenys quatre de les següents situacions: 1) No pot permetre's anar de vacances almenys una setmana a l'any. 2) No pot permetre's un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. 3) No pot permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada. 4) No té capacitat per afrontar despeses imprevistes. 5) Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts d'electricitat, gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos. 6) No pot permetre's disposar d'un automòbil. 7) No pot permetre's disposar de telèfon. 8) No pot permetre's disposar d'un televisor. 9) No pot permetre's disposar d'una rentadora. Tercera: En llars sense ocupació o amb baixa "intensitat laboral", és a dir, llars en les quals els seus membres en edat de treballar ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l'any anterior al de l'entrevista. Noti's que en aquesta darrera situació la precarietat laboral és clau.
Amb tot plegat, hom pot afirmar que, tant la taxa de risc de pobresa com l'indicador AROPE, ben bé es mereixien atenció mediàtica, i, sobretot, haurien de merèixer atenció política i social si no volem anar cap al precipici de la dualització social. Però el que m'ha cridat l'atenció ha estat el poc ressò que ha tingut la informació de l'ECV referida a la distribució de la renda que és, sens dubte, una qüestió prou important per a avaluar si avançam cap a una societat més o menys igualitària. L'ECV ens proporciona els percentatges de població per quintils de renda (en quintes parts). El primer d'aquests quintils correspon al grup de població amb menor renda; el segon, tercer i quart quintil confonem el grup de rendes intermèdies, i el quintil cinquè es correspon amb el grup de major renta. Els resultats són prou il·lustratius: En el període 2011-2015 (període de governs del PP aquí i al Regne d'Espanya) la població amb rendes intermèdies ha passat d'un 60,4% a un 54,4%, és a dir, ha tingut un descens d'un 6%. Mentrestant, la població amb majors rendes ha augmentat un 5,6% (i ha passat d'un 19,4% a un 25,0%), i aquella amb menors rendes té una modesta variació a l'alça d'un 0,3%, passant d'un 20,3% a un 20,6%.
Una conclusió segura és que, si prenem en consideració la quantitat on s'estableix el llindar de la pobresa, la renda mitjana baixa. Això fa que el grup que es considera de renda alta (5è quintil) augmenti per un pur efecte estadístic, i que el de renda baixa (1r quintil) gairebé es mantingui en percentatge, però fregant el risc de pobresa i/o exclusió social. Quant a l'encongiment del grup de població amb rendes intermèdies, ens pot estar indicat que les "classes mitjanes", malgrat tenir un ventall de rendes (quintils 2, 3 i 4), perden pes en el conjunt de la població illenca, i, alhora, són les grans perjudicades per les polítiques aplicades en el citat període de governs del PP: baixen en renda -sobretot en el quintil 2n- i de pes en conjunt de la població illenca.
En definitiva, tot indica que, si no hi ha un canvi de polítiques econòmiques, laborals i socials, el que s'albira és una societat cada pic més desigual. El 26 de juny podrem emprar el vot a favor d'una societat amb cohesió social i progrés compartit, o aprofundir en la dualització social.
Publicat originalment a dBalears (30-V-2016) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada