dissabte, 12 de novembre de 2016

Cop d'estat


I.- S'ha d'escoltar i llegir a Javier Pérez Royo. El catedràtic de Dret Constitucional va publicar fa uns mesos “La reforma constitucional inviable” on explicava que, de facto, Espanya ja no té Constitució perquè la de 1978 va morir a conseqüència d'un cop d'estat judicial. Molt resumidament, la seva tesi és que, des de la sentència del Tribunal Constitucional que anul·là la reforma de l'Estatut de Catalunya –que era una reforma fruit de l'acord polític–, Espanya no té constitució territorial. En un recent article, titulat ¿Por qué golpe de Estado?, Pérez Royo insisteix: "La Constitución y el Estatut siguen estando en vigor, pero no sirven para nada, porque los ciudadanos de Cataluña no los reconocen como propios. Y las normas constitucionales sin la adhesión ciudadana son completamente estériles".

En el citat article, el catedràtic sevillà, tot justificant la intervenció del portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Tardá, en el debat d'investidura de Mariano Rajoy de la setmana passada, no s'està d'afirmar que "la STC 31/2010, que "formalmente" fue una sentencia, pero que, "materialmente", fue un golpe de Estado que destruyó el bloque de la constitucionalidad, Constitución y Estatut de Autonomía, a través del cual se había producido en democracia la inserción de Cataluña en el Estado español". Poca broma!

No m'estranyaria que aquestes opinions fossin l'origen de la desaparició de Javier Pérez Royo de la plantilla d’analistes del Grupo Prisa...

II.- Si hom llegeix el llibre "Balance de la reforma laboral de 2012", dirigit per Francesc Pérez Amorós i Eduardo Rojo Torrecilla, i coordinat per Helena Ysàs Molinero, no cal ser un expert en dret laboral per concloure que, la Sentència del Tribunal Constitucional que va avalar aquesta legislació i els seus abundants desenvolupaments va ser un altre Cop institucional contrari als equilibris que, en matèria laboral i social, es van pactar a la constitució del 78. Aquesta sentència del TC anul·la de facto bastants articles constitucionals, entre ells el 9.2 que afirma: "Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social".

III.- Donin un cop d’ull a l'informe "El ISDS zombi" sobre l'anomenat mecanisme de solució de controvèrsies entre inversors i Estats que s'inclou en els Tractats, com ara el CETA i el TTIP. S’adonaran que aquests tractats, suposadament de lliure comerç, inclouen uns tribunals privats que concedeixen drets especials a les multinacionals. Una justícia igual per a tothom és una altra víctima d'aquest cop d'estat. Per això es manté el secretisme, el nul debat parlamentari sobre les negociacions i continguts, i, per descomptat, encara que són uns tractats que ens poden canviar molt la vida, es nega qualsevol participació democràtica via referèndum en la presa de decisions sobre la seva signatura o no.
IV.- El Regne de Felipe VI de Borbó, de moment, no és la Turquia d'Erdogan, però s'hi comença a semblar molt. Exager? Demanin-li-ho a la batlessa de Berga, Montse Venturós. I, alhora, recordin que, mentre escric aquestes línies, el prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) -una de les principals formacions opositores a Turquia- ha anunciat la suspensió de la seva tasca parlamentària en protesta per les recents detencions dels seus dirigents. Segons les autoritats del règim turc el motiu de les detencions és: "no haver-se presentat als tribunals per respondre a les preguntes del fiscal i prendre'ls declaració".


Publicat originalment a dBalears (07-XI-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada