dimecres, 23 de novembre de 2016

Víctimes de violència masclista i ocupació

Simone de Beauvoir va deixar escrit que "mitjançant el treball ha estat com la dona ha pogut franquejar la distància que la separava de l'home. El treball és l'única cosa que pot garantir-li una llibertat completa". No estic del tot d'acord. Però tinc present que aquest pensament obeeix a la idea central de la progressia de finals del segle XIX i de bona part del XX, que posava el treball (s'entén que el de mercat, i no el reproductiu) en el centre de qualsevol organització social tendent a la igualtat i a la plena justícia social. La veritat és que les dones es van incorporar al món del treball retribuït en condicions de desigualtat. I si aquest treball és el que pot garantir una "llibertat completa", hauríem de concloure, a la llum de les evidències, que la llibertat és una quimera. Tinc per segur que és la Renda Bàsica, és a dir, l'assignació monetària incondicional per part de l'Estat a tota la població amb l'objectiu de garantir a tothom el dret a l'existència material, la institució social que garanteix la llibertat individual de la ciutadania. Però mentrestant, cal fer els llocs i horaris laborals espais i temps alliberats de la més intolerable desigualtat de gènere: La violència masclista.

En aquest sentit, tenint en compte que divendres que ve, com cada 25 de novembre,commemoramel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones, convé recordar que: 1. És imprescindible realitzar campanyes institucionals contra aquesta violència en els llocs de treball, i potenciar que els plans d'igualtat siguin eines al servei de l'eradicació de la violència masclista. 2. Cal  donar a conèixeren aquests llocs de treball els drets laborals, de prestacions de la Seguretat Social, d'ajudes socials, i d'accés a l'habitatge protegit, per a les dones que han sofert violència de gènere.

Aquests drets estan contemplats en Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (la coneguda com a "Llei Integral"). I, en els aspectes laborals són bàsicament la possibilitat d’accedir, si fos necessari, a les següents situacions: la reducció o reordenació del temps de treball; la mobilitat geogràfica; el canvi de centre de treball; la suspensió de la relació laboral, amb reserva de lloc de treball; i l'extinció del contracte de treball. Val a dir que, tant en els casos de suspensió, com d'extinció del contracte de treball, la treballadora tindrà dret a la situació legal de desocupació, considerant-se el temps de suspensió, com a període de cotització efectiva, a l'efecte de prestacions de Seguretat Social i desocupació. Igualment, les absències o faltes de puntualitat al treball derivades de la situació de violència de gènere patida, i determinades pels serveis de salut, o els serveis socials d'atenció, s’hauran de considerar com a justificades.

Quant als drets econòmics, si la víctima manqués de rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional, té el dret de percebre una ajuda que, segons la Llei Integral, ha de ser concedida pels serveis socials. Pel que fa a l'accés a l'habitatge i residències públiques per a majors, l'article 28 de la citada Llei Integral, considera "col·lectius prioritaris" per a l’accés a aquests serveis a les dones víctimes de violència de gènere.

Però... una cosa és la llei, i una altra és la realitat: Si es fa cas a les últimes dades disponibles al Portal EstadísticoViolencia que, en general, i també a les Illes Balears aquestes mesures en l'àmbit laboral a favor de les víctimes de la violència masclista, hom pot concloure  són poc rellevants -gairebé anecdòtiques- si es té en compte que, segons el Consell General del Poder Judicial, el nombre de denúncies de dones illenques arriba a 4.576 durant l'any 2015.

Sigui com sigui, per acabar amb aquesta xacra de la violència masclista cal capgirar el model social hetero patriarcal i, mentrestant, fer camí. Com? Fent molt més que minuts de silenci per lamentar cadascun dels assassinats. En el cas de l'ocupació, és necessari, d’entrada,reflexionar sobre el grau d'aplicació i efectivitat real de les mesures contemplades en la Llei Integral. Per a una autèntica política autonòmica integral contra les violències masclista, és imprescindible prendre, avaluar, i, si s'escau, replantejar decisions. I, per a això es precisen diagnosis ajustades sobre allò que pot està fallant i, per descomptat, pressupostos adients.

Esperem i desitgem, idò, que amb la Llei de Balears  11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes i el Pla de Mesures contra les violències masclistes 2017-2020, s'aconsegueixin avanços substancials en tots els àmbits de la societat de les Illes Balears en l'eradicació d'aquestes violències. Tant de bo serveixin, també, per fer de debò els centres de treball remunerat i les jornades laborals espais i temps cada vegada més alliberats de violències masclistes. Estarem a l'aguait!


Publicat originalment a El Periscopi ( 23-XI-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada