dilluns, 6 de febrer de 2017

Situació laboral i "Fets alternatius"

I.- Mai no em deixarà de sorprendre l'entestament de la majoria dels organismes econòmics internacionals, com ara el Fons Monetari Internacional (FMI), que segueixen pontificant sobre anàlisis, previsions i prescripcions, sense reconèixer que són els mateixos que van fallar estrepitosament a la hora de preveure la crisi que, encara ara, patim la majoria de la gent no estrictament rica. Si de l’àmbit global anam al local, ens adonarem que, en analitzar la situació del mercat laboral illenc, no s'estan de seguir la metodologia que va conduir a aquells errors, i que va fer que ningú albirés l’inici d’allò que s’ha conegut com a Gran Recessió, o crisi-estafa. En aquest sentit, és pertinent recordar que, per aquestes contrades, fins a l'any 2007 el discurs de la majoria de les anàlisis de la situació laboral era que la "plena ocupació" havia arribat per quedar-se. Els que impugnàvem aquestes previsions amb arguments associats a la bombolla financera i immobiliària, i a la fragilitat de l'ocupació realment existent aleshores, com a conseqüència d'un excés de precarietat i d'uns fluxos migratoris pèssimament gestionats, érem, en el millor dels casos, tractats d'indocumentats. Plantejar o suggerir la urgència d'un canvi de model productiu era un atreviment gairebé delictiu.

II.- Em tem que la història es repeteix. Vegem alguns exemples: En l'últim número de la Revista de Conjuntura Econòmica que publica el Govern (novembre 2016) es pot llegir: "El mercat de treball de les Illes Balears consolida la tendència positiva i es caracteritza per ser l'única comunitat autònoma que ha recuperat tota l'ocupació perduda durant la crisi econòmica". Més recentment, en la presentació governamental dels resultats de l'EPA del quart trimestre de 2016, es podia llegir que "contínua l'impuls de creació neta d'ocupació", i s'insistia que "Balears és l'única CA que ja ha recuperat tota l'ocupació perduda amb la crisi". Sense arribar a aquest nivell d'optimisme, en un recent estudi elaborat per Manpower Group s'afirma que "la bona marxa de l'economia... està permetent la recuperació de la ingent massa d'ocupació destruïda durant la crisi i ho està fent a un ritme notable". Sembla, idò, que des de l'àmbit públic i privat -a partir de la confusió interessada entre creació d'ocupació i ritme de trossejar els llocs de treball, és a dir, parlant de creació d'ocupació sobre la base d'unes dades que veritablement fan referència a la dinàmica d'altes i baixes a la Seguretat Social- tornen a coincidir en el menyspreu –o sí més no, relativització- del grau d’inclusivitat del creixement econòmic i de la precarietat i fugacitat de l'ocupació. Aquest és un entestament consubstancial amb el conservadorisme, però és, com a mínim, contradictori en els àmbits progressistes contraris a les polítiques de retallades, singularment, en el cas que ens ocupa, a la Reforma Laboral de 2012.

III.- Tanmateix allò que més em preocupa és que, si en la gramàtica de l'anàlisi de l'evolució del mercat laboral illenc s'obvia -o es relega a adjectiu i no s'utilitza com a substantiu- la variable de qualitat en l'ocupació, es fa una narrativa que renuncia a la necessitat de canvi de model productiu per a canviar un model laboral precari i terriblement estacional. És obvi que un model de creixement com el balear, conjunturalment consistent, però amb precarietats estructurals, genera dinàmiques precàries en el seu esquema de relacions laborals. Avançar cap a un model menys especialitzat en serveis turístics i construcció, amb major pes d'una economia intensiva en capital, d'alt valor afegit, i amb creixents nivells d'inversió en R+D+i, és el que generaria dinàmiques ocupacionals de major estabilitat i qualitat, i, alhora, acabaria amb les dinàmiques perverses que, com a conseqüència de la pèrdua de capacitat adquisitiva dels salaris i les pensions, frenen la recuperació econòmica i social de debò.

En aquest sentit, paga la pena parar esment a les reflexions contingudes a l’ “Informe Mensual" de CaixaBank número 407 (desembre 2016) que, en posar un dels seus focus sobre la relació existent entre productivitat i qualitat de l'ocupació, afirma, entre altres coses, que "una relació laboral estable i duradora fomenta la inversió en formació per part de l'empresa i l'acumulació de capital humà i l'esforç per part de l'empleat" i que "a Espanya [i a les Illes Balears], la temporalitat és més accentuada en tots els sectors d'activitat, la qual cosa acaba redundant en una pitjor evolució de la productivitat a nivell agregat". Poca broma!

IV.- Concloguem: És del tot inversemblant que ja hàgim aconseguit una dinàmica en el mercat laboral que hagi (re)engegat els ascensors socials ascendents. Per impulsar aquest canvi no basten  algunes Polítiques Actives d'Ocupació, per ben enfocades que estiguin, o un major control de la legalitat com a conseqüència d'un paper més actiu de la Inspecció de Treball. Cal derogar les Reformes Laborals pensades únicament per devaluar els salaris, i, a cop de precarització, acabar amb qualsevol alternativa de flexiseguretat; i cal impulsar un canvi -per lleuger que sigui- del model productiu illenc. Si algú pensa que els deures ja estan fets, emulant a l'administració de Donald Trump, hom podria dir que aplica la tècnica comunicativa dels "fets alternatius" -una forma cínica de faltar a la veritat- a la realitat que es viu, posem per cas, a la majoria de les barriades no riques de les ciutats i pobles, en els Serveis Socials, a bona part de les llars illenques, a les assemblees de les Plataformes d'Afectats per les Hipoteques (PHA), o entre els associats i associades de l'Associació de Majors Aturats per l'Ocupació de Balears (AMPEB).


Publicat originalment a Diario de Mallorca (06-02-2016)

1 comentari:

  1. If you need your ex-girlfriend or ex-boyfriend to come crawling back to you on their knees (even if they're dating somebody else now) you got to watch this video
    right away...

    (VIDEO) Why your ex will NEVER come back...

    ResponElimina