divendres, 14 de juliol de 2017

Polítiques d'igualtat vs. polítiques d'expulsió

I.- En la conferència inaugural de la XVIII Universitat d'Estiu d’Estudis de Gènere (UIB), l'experta en polítiques públiques d'igualtat d'oportunitats Marisa Sotelo Àvila es va felicitar –i va donar l'enhorabona a l'Institut Balear de la Dona (IBD) i a la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria– per l’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en contra de l'aberrant pràctica de la companyia Iberia d'exigir proves d'embaràs a les aspirants a entrar a la seva plantilla. Certament cal felicitar-se per l'actuació de les institucions, que ha possibilitat que l'empresa fos sancionada, i, supòs que amb la intenció que escampi al més aviat possible l'escàndol, ha anunciat que no recorrerà contra la sanció i no seguirà amb aquestes discriminatòries conductes. Tanmateix, Marisa Sotelo va advertir que coses com aquesta "passen cada dia". No ens enganyem, és més que conegut que, quan s'entrevisten dones, la pregunta "vols tenir fills?" és molt habitual en els processos de selecció de personal. Per què? Al meu entendre perquè, en lloc d'aplicar polítiques públiques d'igualtat, s'apliquen les d'expulsió.

Saskia Sassen, en el seu llibre ‘Expulsions. Brutalitat i complexitat en l'economia global’ (2015), ens parla de les noves –i més intenses– lògiques d'expulsions com a processos d'extracció de recursos, acumulació de capital, i desigualtats socials del capitalisme desfermat del segle XXI. Una d'aquestes ‘lògiques’ és l'expulsió del sindicalisme del si de l'empresa. I això ve a tomb perquè és bastant inversemblant que a una gran empresa com Iberia, amb una participació sindical de debò i efectiva –almenys en les grans decisions estratègiques en matèria de procediments per a les incorporacions a la plantilla, salut laboral i prevenció de riscos, o pla d'igualtat entre homes i dones–, es produïssin casos com el conegut de discriminació barroera a les dones. Benvinguda sigui la rectificació empresarial, però molt del dany fet ja és irreparable: quantes dones han estat les afectades?

Més enllà del cas concret, el que em sembla extraordinàriament rellevant és que hom podria dir que aquesta ‘lògica d'expulsió del sindicalisme’ és, amb altres factors, una causa important de la diferència entre classes socials en la creixent bretxa entre la fecunditat desitjada i l'aconseguida. Val a dir que l'absència d'igualtat no es mesura únicament amb indicadors purament materials.

II.- En la presentació de l'‘Anuari del Treball de les Illes Balears 2016’, editat per la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern, l'economista Bruno Estrada López va pronunciar una conferència titulada ‘Apujar els salaris és bo per a l'economia’. Idèntic títol porta el text del membre d'Economistes Enfront de la Crisi, i adjunt a la secretaria general de CCOO, que s'inclou en el volum presentat, en el qual es pot llegir: "En la negociació col·lectiva, en la disputa del salari és on es distribueix la major part de la riquesa generada en una societat, i és, per tant, determinant del seu grau d'igualtat o de desigualtat. Les polítiques públiques de redistribució de la renda són menys efectives com més gran és el grau de desigualtat en la distribució primària de la renda".

Si es pren en consideració aquesta reflexió –i convé fer-ho perquè, amb algun matís, és una veritat empíricament constatada–, hem de concloure que la Reforma Laboral de 2012, és a dir, la que va dinamitar l'equilibri entre les parts a la negociació col·lectiva, afavorint l'empresarial, és una màquina propiciadora de desigualtats. El Dret Laboral –i molt concretament el de negociació dels convenis– ha passat de ser un instrument propiciatori de la reducció de desigualtats a, amb paraules de Sassen, ser-ne un d'expulsió.

III.- Davant el cas d'Iberia, la ministra de Sanitat i Igualtat, Dolors Montserrat, ha reaccionat afirmant que "la maternitat no pot ser cap tipus de discriminació i obstacle per accedir a un lloc de treball", i tornant a suggerir les bondats de l'anomenat ‘currículum cec’. Per una altra banda, davant el clam cada vegada més extens sobre la necessitat de salaris decents, la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, s'ha sumat a la petició de pujada salarial. Ens han expulsat del grup de persones no profundament imbècils? Dit sense embuts, si no ens volguessin prendre el pèl, enredarien menys i exercirien més la seva capacitat executiva. Entre altres coses, s'implantaria d'una vegada el currículum sense fotografia, ni sexe, ni edat, ni nom ni cognoms; s'aprovarien els permisos iguals i intransferibles per a pares i mares; s'impulsarien de debò els plans d'igualtat a les empreses; s'aplicaria amb rigor i pressupost suficient la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes; es derogaria l'última Reforma Laboral o es reforçaria amb mitjans humans tècnics la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Mentre s'apliquen –i se sofreixen– les polítiques d'expulsió i de les polítiques d'igualtat només en parlen, les desigualtats són cada dia més intenses, i el grup de persones expulsat més gran. Així va la cosa.

Publicat originalment a l’Ara Balears (13-VII-2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada