divendres, 7 de juliol de 2017

Subocupació: estructural o conjuntural?

Les estadístiques estructurals són les més importants perquè són les que reflecteixen allò que passa de manera habitual, és a dir, fan referència a alguna cosa que forma part de la mateixa estructura d'allò que analitzen. Tenen, però, el problema de la falta d'immediatesa, cosa que, en aquest món de l'immediat, fa que algunes informacions rellevants no copsin l'atenció del gran públic. Una d'aquestes estadístiques estructurals importants en l'àmbit laboral es va publicar el passat 28 de juliol, amb dades referides a l'any 2015. Em referesc a l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial que, pel que fa a les Illes Balears, ens informava del següent: El salari (o guany salarial) brut en mitjana anual es va situar en 21.395,42 €. Per tant, ocupem una modesta posició mitjana-baixa en el rànquing de les comunitats autònomes, i tenim un diferencial negatiu de més de mil set-cents euros amb la mitjana del conjunt d'Espanya. No obstant això, potser el més rellevant sigui anotar que, aquell any 2015, el salari mitjà dels illencs i illenques va créixer amb prou feines un 0,3%, fet que ens va col·locar en el grup de cua quant a pujada salarial en el rànquing autonòmic, i, d'altra banda, que les Illes Balears és una de les quatre comunitats autònomes en les quals el salari/hora, encara que de forma molt poc significativa, baixa en relació amb l'any anterior.

Una de les característiques de moltes estadístiques estructurals és que ens aporten una informació bastant segregada. En el cas que comentem, ens permet saber que: 1. El guany salarial més gran l'obtenen els treballadors/es de la indústria (un 16,6% i un 7% més que en la construcció i en els serveis, respectivament). 2. La bretxa salarial de gènere estimada per aquesta enquesta és del 16,6%. 3. Les persones amb un contracte temporal tenen més d'un 26% manco de salari que les fixes. 4. El salari dels menors de 25 anys és, aproximadament, l'equivalent al 60% del salari mitjà total. 5. Les persones de nacionalitat espanyola superen un 24% el guany salarial de les de nacionalitat estrangera. 6. El 'ventall salarial', és a dir, la diferència entre el grup que més guany salarial té i el que menys, es manté, amb un 44%, en la tònica dels darrers anys.

Se m'ocorren bastantes possibles conclusions a partir de les anteriors dades, però, per abreviar, diria que les més rellevants són les següents: el mercat laboral illenc no retribueix bé la productivitat del factor treball, ni reparteix justament la riquesa que genera, que continua anant de manera desproporcionada a beneficis empresarials. D'altra banda, la important presència de dones al mercat laboral illenc, i que ocupen categories estructuralment clau, com ara cambreres de pisos (les 'Kellys' que, per cert, la setmana passada presentaren al Parlament Europeu les seves reivindicacions de jubilació anticipada, regulació de càrrega de treball, etc.) i personal de neteja de molts serveis públics, no modifica substancialment la bretxa salarial de gènere. En tercer lloc, les dades referides a joves i a persones amb nacionalitat no espanyola ens indiquen quins col·lectius tenen més risc d'explotació laboral. I un assumpte cabdal per finalitzar: un ventall salarial tan extremat ens està indicant, amb tota seguretat, les enormes desigualtats que, com a conseqüència de l'aparició amb força de la pobresa laboral, es donen al nostre mercat laboral.

Contràriament a les estadístiques estructurals, les estadístiques conjunturals, ja que es refereixen a alguna cosa que succeeix de manera puntual o en una situació concreta, tenen una gran immediatesa. És el que ocorre cada principi de mes amb les dades d'atur registrat, afiliacions a la Seguretat Social i contractes registrats. A tall d'exemple, dimarts passat ens assabentàrem que a les Balears el mes de juny havia acabat amb una xifra d'atur registrat de 38.866 persones (-16,0% que el mateix mes de l'any passat) i una xifra mitjana de 550.208 afiliacions (anotacions administratives i no persones) a la Seguretat Social (5,72% de creixement interanual). També ens assabentàvem que la temporalitat en la contractació continua sent extraordinàriament elevada. Tant és així que mentre que el juny de l'any passat per a cada registre de Seguretat Social que es creixia es van requerir 2 contractes, aquest any han estat necessaris 2,2 contractes.

En qualsevol cas, cal dir que a la fi de juny s'ha produït una gran notícia entorn de les estadístiques laborals tant estructurals com conjunturals. L'ha protagonitzada ni més ni menys que el Banc d'Espanya que, en el seu segon informe trimestral d'enguany, ha proposat formes alternatives de mesurar la desocupació. Sintèticament, el que proposa el banc central espanyol és que es consideri persones desocupades, a més de les que no tenen cap ocupació remunerada, les que tenen una subocupació (els treballadors i treballadores pobres). Una proposta que està en la lògica del que succeeix, per exemple, als EUA. Caldria, en aquesta ocasió, fer cas al Banc d'Espanya. Però interessa a l''statu quo' illenc mesurar el pes de la subocupació en el mercat laboral i, alhora, esbrinar si és conjuntural o estructural? "That is the question", que diria Shakespeare.

Publicat originalment a l’Ara Balears (06-VII-2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada