La secessió dels rics

En començar a escriure aquesta col·laboració setmanal per a dBalears havia pensat opinar alguna cosa sobre el Referèndum d'Autodeterminació del Principat de Catalunya.

Com quan m'hi pos, a les 10 hores del diumenge, hauria d'escriure sobre la brutal operació de repressió (d'extensió i conseqüències encara ara desconegudes) de l'Estat Espanyol contra un poble que desitja votar, em resulta impossible escriure sobre aquesta ignominiosa situació. Sobre els altres aspectes de la jornada 1-O, m'he recordat que una companya de militància sindical em feia callar a les reunions amb la frase: "Rafael, si no tens res nou a dir, calla".

És la mateixa companya que fa pocs dies m'havia enviat un correu electrònic en el qual m'adjuntava l' "Informe Mundial de la Riquesa 2017", elaborat i publicat per la consultora Capgemini. Així que he canviat de plans i, ressonant-me això del "desafiament secessionista", escric sobre la secessió dels rics.

El més rellevant de l'informe es podria resumir així: A) El nombre de milionaris al Regne d'Espanya va augmentar l'any passat en 9.600 persones, fins a les 202.200, la qual cosa suposa un augment del 5% respecte a 2015. B) Si aquesta dada del nombre de milionaris a Espanya en 2016 (202.200) es compara amb la de 2008, quan el nombre era de 127.100 milionaris, es constata un augment de, gairebé, un 60%. C) Pel que fa al volum de la riquesa de les grans fortunes al Regne d'Espanya, l'any passat va registrar un repunt del 5,5%, fins als 583.900 milions de dòlars (495.485 milions d'euros). És la xifra més alta des de l'inici de la crisi. D) La població milionària d'arreu del món va créixer en 2016 un 7,5%, fins als 16,5 milions, un ascens superior al registrat en 2015 (+4,9%), i el volum de riquesa que concentren aquestes persones va créixer un 8,8%, enfront del 4% en 2015, fins a arribar als 63,5 bilions de dòlars (53,8 bilions d'euros). En tots dos casos s'assoleixen els nivells més alts de la història.

Són, sens dubte, unes dades escandaloses perquè es produeixen en un context en què, per a la majoria de la població del Regne d'Espanya -i del món-, les anomenades "classes mitjanes" segueixen empobrint-se. Avui dia -contràriament al que passava a les dues generacions anteriors- tenir un treball estable i decentment remunerat, emancipar-se i formar una família, poder exercir dignament el dret a un habitatge, o, fins i tot, tenir un cotxe en propietat, és una quimera per a una bona part de la ciutadania.

És clar que la crisi ha estat una monumental estafa. Les diferències s'han disparat, la pobresa i l'empobriment s'ha estès en les nostres societats, tal com posa de manifest l'estudi "Distribució de la renda, crisi econòmica i polítiques redistributives", publicat per la Fundació BBVA, que no és precisament massa sospitosa de radicalitat o populisme. Les polítiques d'austeritat autoritària han provocat una disminució de la renda disponible, i, alhora, una menor equitat en la seva distribució. Hi ha molt més perill de xenofòbia, de disputa entre els últims i els penúltims, que se'n vagi a norris la cohesió social mínima de les societats democràtiques.

En fi, Antonio Ariño i Juan Romero acaben el seu llibre, el títol del qual, "La secessió dels rics", he manllevat per titular aquestes línies, amb aquestes paraules: "Com diu Sayer (2016), 'no podem permetre'ns als rics' si creiem en una vida social justa, orientada al benestar i sostenible. És necessari apostar per una regeneració de les formes de vida i una mutació en les relacions entre poder, mercat i societat on no hi hagi legitimació per a distàncies tan abismals en la riquesa. Ja no és només una qüestió de si es pot eradicar la pobresa, sinó de com viure en un món intergeneracionalment sostenible i just".

Certament, cal oposar-se a la legitimació per a distàncies tan abismals en la riquesa. Igualment, cal oposar-se a la legitimació de la violència d'estat per requisar urnes, paperetes de votació, i desitjos de votar de la immensa majoria del poble català.

Publicat originalment a dBalears (1-X-2017)