Publicat originalment a dBalears ( 14-05-2018)
El llibre "Nova il·lustració radical", de Marina Garcés, ens
regala un seguit de reflexions del tot imprescindibles. D'aquestes reflexions,
em semblen extraordinàriament útils per a la conjuntura politicosocial,
econòmica i mediambiental a casa nostra les que fan referència a les
neutralitzacions de la crítica. Les elits ens volen acrítics i acrítiques. En
la democràcia neoliberal es vota, es canvien coses, però n'hi ha de coses que
són immutables, i, sobretot, no es transformen.
Ara mateix, a les Illes Balears la dicotomia crucial està entre el, en
paraules de la filosofa Garcés, "solucionisme" d'una autoanomenada
esquerra (de matriu socialdemòcrata, sobiranista, ecosocialista, o, fins i tot,
que es reclama hereva del 15-M), que, en lloc de plantar cara a la crua i
complexa realitat, sembla haver-se deixat transformar fins a la impotència, i
la potencialitat transformadora dels moviments socials de base que, malgrat les
dificultats, reïxen.
En aquest sentit, la passada setmana va ser força bona per a aquest
reeiximent dels moviments socials:
Primer, amb la demanda del GOB d'un cop de timó a les
polítiques territorials i de carreteres del Consell de Mallorca, després amb les propostes de la plataforma "Fins
Aquí Hem Arribat", la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Palma,
i Amics de la Terra, per minimitzar la contaminació provocada pels creuers, i, per acabar d'arrodonir la setmana, l'acció
que Ciutat per a qui l'habita i no per a qui la visita va organitzar el
dissabte, amb l'eslògan "Palma no
està en venda".
Obro un parèntesi per posar un exemple de la diferència entre
"solucionisme" i proposta transformadora: En el tema creuers, el
"solucionisme" és dissimular els impactes, i que contaminin igual,
però que molestin menys (no als creuers d'una certa grandària, i diversificació
dels punts des de on els creueristes puguin iniciar la seva particular invasió
de Palma). Per contra, el punt transformador és posar límits de debò, reduir
força la contaminació, i, tot i això, aplicar la màxima de qui contamina paga.
Tanc el parèntesi i retorn al fil de la reflexió: Les de la setmana passada
són demandes, propostes, i mobilitzacions que estan lluny de ser una mena de
déjà-vu del "sigueu realistes, demaneu l'impossible" del maig francès
del 68. Ans al contrari, són propostes tan urgents com possibles i
realitzables. Només calen dues coses: voluntat política, i convicció en un
projecte alternatiu i de transformació, i no només de gestió de solucions per a
que tot resti igual. Per això, és imprescindible enfortir la capil·laritat dels
moviments socials transformadors amb l'objectiu de canviar el pensament gairebé
hegemònic d'una impossible prosperitat basada en un creixement infinit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada