Londres 2019

Qualsevol ocasió és bona per a anar a Londres. Començar l'any revisitant Londres és una excel·lent idea. Si, a més, la climatologia acompanya tant que, pràcticament no arribes a estrenar el paraigua, i, durant unes hores, fins i tot veus algun raig de sol, és una passada.

El pla és bastant concret: 1. Marató de museus. 2. Passejar per alguns barris i zones del centre. 3. Assaborir la nit del Soho.

1. Museus: Amb els quatre visitats teníem "comptes pendents". No coneixíem el Victoria & Albert Museum i, potser per això, comencem per ell. El museu V&A presenta, tenint en compte la gran quantitat de peces exposades, una molt cuidada tècnica expositiva, encara que algunes sales (especialment algunes dedicades a ceràmiques i porcellanes) s'assemblen bastant a magatzems ben cuidats. I, tanmateix, el que està extraordinàriament cuidat és el marxandatge. La gratuïtat dels museus londinencs, a més de les omnipresents urnes demanant donacions, segur que es compensa en part amb la venda d'aquest marxandatge. No em resulta fàcil destriar què va ser el que més em va agradar, però, sens dubte, la gran Catifa d'Ardabil està entre el bo i millor.

Detall dels relleus del palau assiri de Nínive (British Museum)

El "compte pendent" amb el British Museum era la Pedra de Rosetta. En anteriors visites aquest fragment d'una antiga estela egípcia estava "de viatge". Desgraciadament, amb tant mòbil intentant una foto, o, sobretot, una selfie, és difícil contemplar la peça. Del British Museum m'agrada gairebé tot –des de la cúpula de Norman Foster, fins a, posem per cas, qualsevol de les peces dels Escacs de Lewis. Però, les meves preferències mai han estat a les sales més concorregudes. No estan en les dedicades a l'Antic Egipte (per molt impressionant que sigui el que hi ha exposat, la massificació de visitants és també impressionant, i, d'altra banda, mai és el mateix contemplar peces similars en territori egipci). Tampoc està a les sales que mostren les escultures del Partenó. La seva contemplació em produeix una desagradable sensació de descontextualització d'aquest gran patrimoni de la humanitat, que hauria de poder-se gaudir al mateix Partenó, i al museu de l'Acròpoli. On està, doncs, el meu "racó preferit" del British Museum? Idò a les sales que exposen els relleus del palau assiri de Nínive. Després de tota una jornada de museu, s'imposa una pinta de cervesa, i un sopar al Steak & Co al districte de Covent-Garden.

"Stack" de Tony  Cragg (Tate Modern)

En la Tate Modern el que teníem pendent era el nou edifici de l'ampliació. Malgrat contenir algunes interessants obres de, per exemple, Claude Monet o Amedeo Modigliani, o peces fonamentals de Barbara Kruger (el quadre "Who owns what?"), de Tony Cragg ("Stack"), o d'André Fougeron (“Atlantic Civilisation”), aquesta ampliació, amb els "tanks" (els magatzems d'oli de quan era una central elèctrica), o la terrassa panoràmica de la planta superior del Switch House (edifici nou), ha incrementat la meva impressió que la millor obra d'art de la Tate és l'edifici en si mateix.

És difícil, estant a Londres i tenint una mica de temps, no acostar-se a la National Gallery per a visitar les sales dels impressionistes. Si, endemés, hi ha una exposició temporal titulada "Courtauld Impressionists. From Monet to Cézanne", la visita esdevé obligatòria. Vam estar debatent sobre si ens agradava més el "La loge (The Theater Box)", o el "At the Theatre (La Première Sortie)" de Renoir. No ens vam posar d'acord. Jo em quedo amb el primer. Acabada aquesta discussió, toca dinar i, per a fer-ho, ens dirigim a un lloc que consider d'obligada visita si pares per la zona de Trafalgar Square: el Cafe in the Crypt, un molt recomanable self-service a la cripta de l'Església St. Martin in the Fields.

2. Passejos: Em va donar la sensació que Londres està en ple apogeu constructiu. En el gran centre londinenc, miris on miris, veus grues i grans edificis en construcció. Sembla que les "citys" d'edificis moderns es van multiplicant. Però, dit això, i més enllà dels llocs més o menys tòpics, com ara la caminada des de la Torre de Londres a la Tate Modern, amb una parada imprescindible en el mercat de Borough, on vam poder reposar forces i comprar pebre de Madagascar; la zona de Knightsbridge, amb el Big Ben tapat per reformes, i ni rastre de discussions sobre el "Brexit"; Piccadilly Circus; Covent Garden... em referiré a dos passejos una miqueta especials:

Un carrer d'East End

Primer, un diumenge al matí pel East End. Allí es troba l'autenticitat dels mercats (de flors, de roba de segona mà, etc.), de les botigues freqüentades per la gent local (em va cridar especialment l'atenció una de vinils), i, per descomptat, el forn jueu "Beigel Bake, on, potser, he menjat el millor "bagel" de ma vida (no hi ha excusa per a no provar-los car "Beigel Bake està obert 24 hores cada dia de l'any).

Segona visita especial, el Cementiri de Highgate que, veritablement, és part d'una reserva natural, i en el qual reposen les restes de, entre moltes altres persones famoses, Karl Marx. El gran pensador i revolucionari va ser enterrat allí en una modesta sepultura que cal buscar, però, des de fa algun temps, les seves restes van ser traslladades a una nova sepultura, amb un gran bust de facilíssima localització, i on dones i homes d'arreu del món li continuen retent testimoniatge i homenatge diàriament.

El Pizza Expres Jazz Club (Soho)

3. La nit del Soho. Qualsevol hora és bona per a perdre's pel Soho londinenc. Però la nit és especial. Fins i tot els pubs són especials una vegada ha enfosquit (cosa que succeeix ben aviat). És "obligatori" un sopar el Bar Shu (excel·lent i picant cuina xinesa), i, no cal dir-ho, la nit és per al jazz: el triangle escalè que formen el Jazz After Dark, el Ronnie Scott's i el Pizza Expres Jazz Club és un itinerari  que t’assegura una bona vetllada. Cal triar –nits disponibles, disponibilitat d'entrades, dies de tancament dels locals, actuacions- i triam el Pizza Expres Jazz Club posat que, entre altres coses, actua Scott Hamilton, amb la seva banda actual denominada "Scott Hamilton Quartet".

En el "French House" que, val a dir-ho, va ser lloc de trobada dels membres de la Resistència Francesa durant a segona Gran Guerra, prenem l'última pinta de cervesa d'aquesta visita a Londres. Fins aviat!