divendres, 8 de febrer de 2019

Palma: Ciutat de "MacJobs"


Publicat originalment a dBalears (04-02-2019)

Allà per 2007-2008, a l'inici de la darrera crisi-estafa, i en un context de precarització laboral estructural, una part de la literatura de sociologia del treball va popularitzar el terme "MacJob" per a referir-se als treballs remunerats de molt mala qualitat (efímers, mal remunerats, associats a la pobresa laboral, en contexts de dificilíssima sindicalització...). L'expressió "MacJobs" té a veure amb la totèmica franquícia de menjar ràpid, i de mala qualitat nutricional, McDonald's. Hom podria dir que és el resultat del procés de "macdonalització" de les ocupacions. Aquest procés de precarització laboral extrema s'ha produït de forma especialment intensa a les ciutats que han transitat de, en paraules de China C. Cabrerizo, la ciutat "ciutadana" [en la qual és factible exercir el Dret de Ciutat] a la ciutat "globalitzada" [convertida en una franquícia turística que nega, de facto, aquest Dret de Ciutat].
Palma no està al marge d'aquest procés de "macdonalització" de les seves ocupacions. No ho podia estar, atès que l'agenda de turistització global es va posar en marxa en paral·lel a l'agenda global de la precarització laboral. És a dir, la turistització de les ciutats –i la desaparició de la distinció entre l'espai turístic i l'espai residencial- va coincidir amb la progressiva substitució del Dret del Treball (establiment d'un cert equilibri en el conflicte capital-treball) per un denominat Dret de l'Ocupació, al servei, gairebé exclusivament, de la competitivitat i el benefici empresarial.
Un aspecte, encara que no sigui l'únic, que il·lustra molt bé l'èxit dels MacJobs a Palma és l'evolució de la temporalitat (ocupacions efímeres), i la de contractació de molt curta durada (ocupacions superlativament efímeres). Les dades proporcionades per l'Observatori del Treball de les Illes Balears (un organisme dependent de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears) són les següents: 1. Del total de contractes nous registrats en 2018 (218.946), un 83% van ser temporals. 2. D'aquests 181.987 contractes temporals, almenys un 22% van tenir una durada d'1 a 5 dies, i un 30% una durada inferior a un mes. Cal tenir en compte que per 53.338 d'aquests contractes temporals no existeix informació sobre la seva durada i es presenten com a "indeterminats". 3. Mentre que el percentatge de contractes temporals en el període 2010-2018 (els nou anys de vigència de les Reformes Laborals turbo precaritzadores de 2010 i 2012) ha sofert lleugeres variacions, situant-se sempre per sobre del 80%, la temporalitat extrema ha tingut un espectacular estirabot: el nombre de contractes amb una durada d'1 a 5 dies ha crescut un 128%, i els de menys d'un mes de durada ho han fet en un 81%. 4. Durant la present legislatura (2015-2019) els contractes registrats de menys de cinc dies de durada han passat de representar almenys un 24% del total de contractes temporals a un 22%. Pel que fa als contractes de durada inferior a un mes, aquest percentatge ha passat d'un 33% a un 29%. Aquestes modestes variacions a la baixa no garanteixen, ni de bon tros, que hàgim sortit de la "macdonalització" de les ocupacions a Palma.
Els "MacJobs", per la pobresa laboral que duen implícita, són una peça força important de l'economia de les grans desigualtats. En aquest sentit, la Palma dels MacJobs és, sens dubte, una ciutat amb reeixides desigualtats socials, associades, com arreu, a la turistització i a l'economia falsament col·laborativa de plataformes digitals, com ara Airbnb.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada