diumenge, 21 d’abril de 2019

Luxe


Publicat originalment a Diario de Mallorca (21-04-2019)

Fa no fa unes setmanes llegia que el GOB-Mallorca incloïa en el seu balanç de legislatura 2015-2019 un apartat titulat "no revisió del creixement i nou boom de luxe". En aquest punt de les pitjors notícies de la legislatura dels "Acords pel canvi" s'afirma que -com a conseqüència de la no la revisió del Pla Territorial de Mallorca, la no utilització de la possibilitat que obria la Llei del sòl per a la desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats, etc.- "hem vist sorgir noves iniciatives de desenvolupament constructiu especulatiu de luxe i nous projectes hotelers que desfiguren la realitat actual de municipis, especialment d'aquells situats en enclaus sensibles ambientalment o paisatgísticament, com la serra de Tramuntana...".
Aquesta referència al luxe, sense venir-me de noves, em va cridar l'atenció. No hi ha res de nou en la inserció de Mallorca a la globalització del luxe que, a tall d'exemple, va descriure Yves Michaud en el seu llibre de 2015 "El nou luxe. Experiències, arrogància, autenticitat", en el qual escriu que "tots els que treballam en el luxe d'experiències coneixem la importància dels diners que es mouen, especialment en l'hostaleria de gran luxe, la venda i el lloguer de iots, l'organització de recepcions o el negoci immobiliari de privilegi". Estava, l'especialista en filosofia de l'art, pensant en Mallorca?
Insistesc, malgrat que no em va venir de nou, sí que, en certa forma, em va sobtar que la indústria del luxe hagi  sigut en aquesta legislatura una de les causes de l'espiral sense límits de consum de territori i d'altres deterioraments ecològics, com ara els que provoca una indústria nàutica-turística que, no debades, dóna motiu a titulars de premsa com el que ens oferia Diario de Mallorca el 17-07-2016, tot afirmant: "Los más lujosos en la Bahía. Palma ha recibido a tres de los yates más grandes y suntuosos del mundo, el "Palladium", el "Ocean Victory" y el "Yas" de hasta 141 metros de eslora".
Val a dir que la indústria del luxe és subministradora d'un hedonisme privatiu per a les persones riques i molt riques que, en paraules de Michaud, "... serveix per a establir diferències i produir distincions mitjançant l'accés a símbols, objectes, comportaments, consums i experiències que no poden ser compartits per tothom, i sobretot no han de ser-ho sota pena de perdre el seu valor...". Quan aquesta ostentació i excés, que només poden gaudir les elits, s'aconsegueix a costa dels béns comuns, com ara el territori mallorquí, o el planeta en la seva globalitat, esdevé en una indignant indecència, i resulta, si més no, un sarcasme que a sobre s'utilitzi en va el terme "sostenibilitat" o el concepte "transició ecologia justa".
Sens dubte, vivim temps complexos, i la realitat neoliberal matisa la saviesa popular segons la qual "el temps és com la mula, no recula". Idò, sí que reculam a escenaris democràtics amb baixíssim impuls igualitari. A les Illes Balears avançam cap a una democràticament perillosa dualización social, perquè es combinen acríticament la industrialització reeixida del luxe amb taxes de risc de pobresa o exclusió social superiors al 20%, amb més del 47% de llars amb dificultat per a arribar a fi de mes, o gairebé el 37% amb nul·la capacitat per fer front a despeses imprevistes. El creixement del nombre d'habitatges luxosos va en paral·lel a l'agreujament dels problemes habitacionals de grans majories socials, i, a més a més, el luxe mal conviu  amb una dinàmica de treball retribuït que reparteix malament de riquesa generada. La situació laboral -especialment de la franja majoritària de la població de menys edat- s'assembla moltíssim a la descrita per César Rendueles: "el teu treball és una merda i formar una família una utopia, no tens  un projecte de futur, però res d'això importa perquè, a canvi, tens l'oportunitat de viure moltes vides gràcies a un mercat de treball flexible".
En definitiva, amb el desenvolupament especulatiu de luxe, denunciat pel GOB, progressa la distòpia neoliberal: Una minoria pot viure vides de luxe, mentre una majoria ha de viure vides precàries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada