Rafael Borràs
Publicat
originalment a dBalears (10-06-2019)
En temps de pactes postelectorals,
i a tocar de la constitució dels nous ajuntaments , seria bastant lògic que
dediqués aquest espai a comentar aquests assumptes. Però, tot plegat, em sembla
un "déjà-vu". El peix està tot venut. L'únic dubte és si el PSIB-PSOE
es convertirà, en temes com ara model econòmic, crisi climàtica, dualització
social, territori, mobilitat, relacions laborals, cultura, ús social del català,
en una mena de "casa comuna programàtica de l'esquerra". Temps al
temps!
En qualsevol cas, aquesta setmana
la cosa va d' (I)Responsabilitat Social Corporativa. No és una dèria
extemporània. Dues de les notícies més rellevants de la setmana passada hi
tenien molta relació amb aquesta absència de Responsabilitat Social Corporativa
(RSC).
La primera de les notícies feia
referència a un assumpte que fa temps que cueja: El
judici a l'empresari Luis Riu, per un presumpte frau fiscal multimilionari i
suborns, se celebrarà el mes d'octubre d'enguany. En una altra ocasió, ja
vaig escriure a dBalears sobre aquest cas de "Corrupció
a Miami", però, com més temps passa, més m'interessa aquest assumpte.
Entre altres coses, em resulta del tot fascinant la hipocresia empresarial que
significa que no hi hagi sarau sobre Responsabilitat Social Corporativa on el departament
de RSC de RIU Hotels no tingui un protagonisme estel·lar. És sabut que la
RSC té molt de màrqueting, però, en qualsevol cas, per a què tingui uns mínims
de versemblança comercial, ha de ser integral. Per exemple, una acció de RSC
relacionada, posem pel cas, amb el reciclatge de residus podria estar bé, però
en combinar-la amb l'evasió fiscal, esdevé amb una vulgar estafa de màrqueting.
La segona de les notícies té a
veure amb un informe
realitzat pel prestigiós grup de transport sostenible, Transport &
Environment, segons el qual Palma és la segona ciutat d'Europa més
contaminada pels creuers, i
"Carnival Corporation, l'operador de creuers de luxe més gran del
món, va emetre gairebé 10 vegades més òxid de sofre (SOX) a les costes europees
que els 260 milions d'automòbils europeus el 2017". Immediatament, l'Associació Internacional de Línies de Creuers
(CLIA, per les seves sigles en anglès) va sortir a rebutjar les conclusions
d'aquest informe. I ho fa sense contradir el treball de Transport &
Environment amb noves dades. La seva "gran impugnació" és que
"les dades analitzades no estan científicament contrastades". En
aquest cas la (I)Responsabilitat Social Corporativa consisteix en la
utilització per part de CLIA del mateix argument de patrimonialitzar el cientifisme,
sense explicar en què es basa aquest suposat coneixement científic irrefutable.
Val a dir que és el mateix argumentari que es va utilitzar -i es continua
utilitzant- per negar la triple crisi ecològica (clima, biodiversitat,
ecosistemes).
Combinar la lectura d'aquestes
notícies de (I)Responsabilitat Social Corporativa amb la del llibre pòstum del
gran Josep Fontana, "Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar
aquest engany", arrodoneix la comprensió que el capitalisme (que és
quelcom més que l’economia amb mercats) és
una negació permanent i persistent dels límits de la immoralitat, la
indecència, i la manca d'ètica; dels límits de l'esclavització, i l'explotació;
dels límits al creixement; dels límits energètics, i ecològics... Capitalisme i
Responsabilitat Social té bastant d'oxímoron.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada