dijous, 30 de juliol de 2020

El virus de les contractacions de molt curta durada


Publicat originalment a Diario de Mallorca (21-07-2020)

Durant els anys més durs de la passada crisi econòmica i social, la que es va iniciar el 2008 i que les persones no expressament riques començarem a patir el 2010, vaig citar en bastants ocasions –també en aquestes pàgines de Diari de Mallorca- unes paraules de Josep Ramoneda contingudes al seu llibre "La izquierda necesaria. Contra el autoritarismo posdemocrático". Deia el filòsof, periodista, i escriptor: "Leyendo la literatura económica, uno tiene la sensación de que con tantas cifras en la cabeza ya no se acuerdan de que, detrás de ellas, hay vidas y dramas humanos".
Vaig continuar utilitzant aquesta cita per argumentar contra una certa perversió de les xifres oficials d'ocupació d'aquests últims anys. Per exemple, s'ha emfatitzat molt en el creixement de les xifres d'afiliacions a la Seguretat Social, sense que es digués que, darrere d'aquestes xifres, hi havia molta temporalitat extrema, moltes vides marcades per la precarietat vital. Un altre dels molts exemples que es podrien posar és que, mentre s'ovacionaven les reduccions d'atur registrat i estimat, les estadístiques, anàlisis, i missatges oficials es negaven tossudament a quantificar i reconèixer l'estirabot en el fenomen de les treballadores i treballadors pobres.
Justament fa uns dies, el 6 de juliol -la situació d'estat d'alarma ho ha retardat gairebé tot-, es publicava l'Informe sobre el mercat de treball de les Illes Balears corresponen a l'any 2019. A les més de 100 pàgines del document no hi ha cap referència a la contractació de curta o molt curta durada. No obstant això, aquestes ocupacions efímeres són un tret estructural de la nostrada situació laboral. Sigui com sigui, les vides laborals de curta i molt curta durada són una causa important de la pobresa laboral. Convé no oblidar que la mitjana de la taxa AROPE (Risk Of Poverty and/or Exclusion), és a dir, de l'indicador de pobresa de referència de la UE, que agrupa tres components o subindicadors que mesuren pobresa, carències materials, i -importantíssim pel que comentam- baixa intensitat de treball en la llar, pel quinquenni 2014-2018 (les dades corresponents a 2019 es coneixeran el propvinent 21 de juliol) és d'un 22,4%, un 4% superior a la taxa que només mesura la pobresa.
Les dades sobre l’extrema temporalitat són prou contundents: en 2019 a les Illes Balears, del total de contractes temporals (436.630, un 83,6% del total dels registrats), un 24,8% ho eren d'una durada de menys d'un mes, un 22% tot just arribaven als 15 dies, i un prou significatiu 18,2% només tingueren una durada màxima de 5 dies. En qualsevol cas, ara mateix, em sembla que una pregunta molt pertinent és si amb la crisi de la covid-19, que tantes coses ha canviat disruptivament, s'observa algun canvi en el pes de les contractacions efímeres a casa nostra en un període de tan poca activitat laboral en el sector turístic.
Doncs, tenint en compte que, durant el primer semestre d'enguany, del total de contractes temporals (96.437, un 80,2% del total dels registrats), un 21% no arriben a un mes de durada, per a un 18,3% una quinzena és la durada màxima, i els d'un a cinc dies representen un 14%, sembla que no podem xerrar d'un gran canvi de tendència. I, tanmateix, el punt més rellevant és que sembla plausible concloure que a la propagació del virus de les contractacions de molt curta durada hi contribueixen altres sectors econòmics, a més del turístic. Sens dubte, els sectors que han sigut considerats com a essencials mentre ha durat el confinament fan una bona contribució a aquests alts percentatges de persones amb vides laborals tan precàries.
Tant de bo tothom s'imposi una nova gramàtica potscovid que, a més de les xifres d'ocupació, incorpori la preocupació per la situació vital de les persones ocupades. El repte és no tornar a la normalitat de no inclusió social, malgrat tenir un treball remunerat.

Cap comentari:

Publica un comentari