Publicat originalment a dBalears (19-10-2020)
Des
de fa alguns anys, entorn de la commemoració del Dia Internacional per a
l'Erradicació de la Pobresa, la Xarxa per la Inclusió Social- EAPN-Illes
Balears presenta el document sobre "l'estat de la pobresa a les Illes
Balears".
Cada any les dades que se'ns presenten contrasten de valent amb les
"bondats" del PIB i de les arribades de turistes. Les d'enguany -les
dades corresponen òbviament a 2019- no s'estan de ser-ho, tot advertint que són
dades d'un immediat passat en què tots els indicadors macroeconòmics tenien,
per al pensament econòmic mainstream neoliberal, una salut envejable. Una altra
cosa era la pèssima salut del planeta en emergència climàtica, o les patologies
-com ara les creixents desigualtats o el dràstic empobriment (en termes reals i
d'expectatives) de les anomenades "classes mitjanes"- d'una
democràcia cada cop amb menys impuls igualitari. De fet, l'informe que coment ens
recorda que, abans de la coronacrisi, a casa nostra "seguia ben
present el greu problema de la desigual i injusta redistribució de la riquesa,
juntament amb un preocupant volum de treballs precaris i no inclusius i amb uns
preus de l'habitatge inassolibles per a una bona part de la ciutadania".
Molt
resumidament, les dades més rellevants són les següents: 1. Persones que es
trobaven en situació o risc de pobresa i exclusió social: el 15,1% de la
població illenca (180.000 persones en termes absoluts). 2. En termes purament
econòmics, el 2019 la taxa de pobresa a les Illes Balears era del 12%, és a dir,
un total de 143.000 persones mal vivien amb uns ingressos per sota del llindar
de la pobresa. 3. Gairebé 7% de la població (el doble que el 2018) es trobava
en situació de pobresa, altrament dit 80.000 persones sobrevivien amb menys de
429 € mensuals. 4. Gairebé 40.000 persones vivien en condicions de Privació
Material Severa. Això vol dir que no podien fer front a quatre dels conceptes
de consum bàsic definits per la Unió Europea que són els següents a) No es pot
permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. b) No es pot permetre un
menjar de carn, pollastre o peix cada dos dies. c) No es pot permetre mantenir
l'habitatge amb una temperatura adequada. d) No té capacitat per afrontar
despeses imprevistes. e) Té retards en pagament de despeses de l'habitatge en
els últims dotze mesos. f) No es pot permetre disposar d'un cotxe. g) No es pot
permetre disposar d'un ordinador. 5. El 28,3% de la població illenca no tenia
capacitat per afrontar despeses imprevistes car tot just podien arribar a fi de
mes.
Però
cal insistir que aquestes dades són de 2019, i, com molt encertadament
assenyala EAPN-Illes Balears, "la COVID-19 ha capgirat radicalment el
creixement econòmic, les dades laborals, i, per descomptat, la situació de la
pobresa i l'exclusió". Per la qual cosa s’escau demanar-se:
Es
capgiraran, doncs, les polítiques per engegar una veritable transició cap al
canvi de model econòmic? En qualsevol cas, benvingut sigui el Fòrum de la Societat Civil per
a la Reconstrucció de les Illes Balears. Per aconseguir unes Illes Balears amb justícia
social i ecològica és, sens dubte, imprescindible una societat civil
mobilitzada, si més no en la tasca d'imaginar un futur que no sigui la injusta
turistització que ja coneixem.
Es
capgiraran les fracassades polítiques de subsidis condicionats per a
–teòricament- l'erradicació de la pobresa, com ara, la Renda Social Garantida
de les Illes Balears (RESOGA), o l'Ingreso Mínimo Vital (IMV)? El funcionament
ja consolidat de la RESOGA no ha servit, com demostra l'informe d'EAPN-Illes
Balears, per a que el fenomen de la pobresa sigui, per aquestes contrades de
monocultiu turístic, un fenomen marginal. El fracàs de l'lMV és antològic: A data 16/10/2020, d'un total de
24.494 sol·licituds vàlides de Balears, només se n'han aprovat un 5,2% (1.276,
en termes absoluts)!
La
pandèmia de la covid-19 no hauria de suposar una pandèmia del "més del
mateix" (amb més o menys sensibilitat social). Són temps de canvis en la
direcció d'allò que el passat 22 de setembre, en el discurs del 75 aniversari
de l'ONU, el seu Secretari General, António Guterres, va afirmar: "La inclusivitat implica invertir en la
cohesió social i posar fi a totes les formes d'exclusió, discriminació i
racisme. Implica establir una nova generació de protecció social, amb Cobertura
Sanitària Universal, i la possibilitat d'una Renda Bàsica Universal".
PS. Fa unes setmanes està en marxa la recollida de firmes per a una
Iniciativa Ciutadana Europa per a la implantació d'una Renda Bàsica
Incondicional. Més informació clicant aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada