divendres, 23 de juliol del 2021

Desigualtat prepandèmia


 Publicat originalment a dBalears (19-07-2021)

Dijous passat, 15 de juliol, l'INE va publicar l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l'any 2020. Per a evitar males interpretacions és fonamental tenir en compte que, per a la realització d'aquesta estadística, els ingressos que s'utilitzen per calcular les variables de renda i risc de pobresa corresponen sempre a l'any anterior. Per tant, aquesta ECV no recull en absolut l'afectació de la pandèmia en les condicions de vida materials de la gent. Per conèixer-les caldrà esperar a la de 2021.

Dit això, les dades més rellevants relatives a les Illes Balears són les següents: La renda neta mitjana per persona va ser de 12.658 € (un escàs 1,2% més que l'any anterior) i la de les llars de 18.787 € (un també escàs 1,9% superior a  la de 2018). Val a dir que la renda mitjana de les persones i de les llars que no tenen despeses de lloguer d'habitatge (o que el que tenen és molt baix) s'incrementa en un 11,5% i 10,9%, respectivament. Vet aquí l'efecte d'empobriment que provoca un mercat de lloguers desbocat.

La segona dada rellevant és la taxa de risc de pobresa que, per al 2020 –insistesc calculada sobre renda de 2019-, se situa en el 14,1% (2,1% més que l'any anterior). Cal advertir que el risc de pobresa no mesura la pobresa absoluta, sinó quantes persones tenen ingressos baixos amb relació al conjunt de la població. És, doncs, un indicador de desigualtat.

Una tercera dada a destacar –al meu entendre la de major importància- és la relativa a la taxa de risc de pobresa o exclusió social AROPE (per les seves sigles en anglès, At Risk Of Poverty or social Exclusion). Aquest indicador, més depurat que l'anterior, és també un indicador de desigualtat. Es construeix amb la població que es troba en risc de pobresa (que no té ingressos que superin el 60% de la renda mitjana), amb la que pateix carències materials, i amb la que sofreix precarietats en la seva ocupació laboral. La taxa AROPE, calculada en l'ECV de 2020, és del 22,0%. Un 4,9% més que l'any anterior!

Aquest era, a grans trets, el panorama de la desigualtat a casa nostra abans de la pandèmia. Sense que la majoria haguéssim sentit parlar de la covid-19, ja havíem iniciat una tendència a l'alça en matèria de desigualtat. Els símptomes de crisi social ja s'intuïen. La pandèmia, sens dubte, haurà sigut un ploure sobre mullat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada