Publicat originalment a dBalears (13-07-2025)
Si no hi ha cap
contratemps, aquesta setmana arribaran a Mallorca els infants sahrauís que
participen en el programa de Vacances en Pau. Aquests nins i aquestes nines
durant unes setmanes viuran amb famílies acollidores, unes famílies de
qualsevol classe que, val a dir-ho, són un grandiós exemple de generositat.
Són, sens dubte, del millor que té la nostra societat.
La infància
sahrauí, que estarà entre nosaltres en el període estiuenc, gaudirà de quelcom
tan essencial com és la pau. Recordem-ho una altra vegada: Gaudir de la pau no
és només el gaudi d'una situació vital d'absència de guerra, és el fet de
transitar per la vida en un marc de justícia, d'existència material bàsica, més
o menys garantida, d'aplicació efectiva dels DDHH, d'horitzons possibles de
llibertat i progrés vital i en societat.
De tot això n'estan
privats els nins i les nines sahrauís que, els pròxims dies, aterraran a
Mallorca. I, també ho estan privades del gaudi de la pau les seves famílies que
romandran, d'ençà de gairebé cinquanta anys, als campaments de població
refugiada sahrauí a la inhòspita hamada algeriana de Tindouf.
Mentre, de la mà de
l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB), es
desenvolupa el programa Vacances en Pau de 2025, persistirà la lluita del poble
sahrauí a tots els fronts per la seva llibertat, pel compliment de la legalitat
internacional, per la definitiva descolonització de la darrera colònia del
continent africà, i, conseqüentment, per la independència del Sàhara
Occidental. Talment com ha succeït en les dècades de vida del Programa Vacances
en Pau i de l'ocupació il·legal del Marroc del Sàhara Occidental.
Però enguany, hi ha
una circumstància indignament paradoxal: Mentre, a casa nostra, i a altres
indrets d'Europa, la infància sahrauí gaudeix -gràcies al robust moviment
solidari europeu amb la causa sahrauí- d'unes vacances en pau, a casa seva, és
a dir, al Sàhara Occidental, continuarà l'obscenitat d'incentivar a l'engròs la
promoció de la ciutat ocupada de Dakhla (l'antiga Villa Cisneros espanyola) com
un gran destí turístic. Destí per a vacances tacades de sang, s'hauria de dir.
Perquè l'ocupació il·legal és sempre violència, la repressió marroquina a
Dakhla, i arreu dels territoris sahrauís ocupats, és tan brutal que cal parlar
de règim d'apartheid per a les persones sahrauís que hi continuen malvivint. El
turisme com a font de deshumanització, que explic a aquest article (vegeu
aquí), és una autèntica guerra, una barroera conculcació dels drets humans
i de qualsevol legalitat internacional. És la llei del més fort en armament. És
la guerra.
Aquesta és una
guerra directament conseqüència de la complicitat del govern del Regne
d'Espanya, del menyspreu als tribunals europeus que han sentenciat la
il·legalitat de l'espoli del Marroc en els territoris legalment sahrauís (la
promoció de vacances a Dakhla n'és part d'aquesta espoliació de recursos), del
trumpisme global, de la menysvaloració de l'aplicació efectiva de la Declaració
Universal dels Drets Humans, en definitiva, d'una clamorosa i indignant
deshumanització, i d'un cúmul de traïcions al poble sahrauí. Tanmateix, el
Sàhara Occidental no és del Marroc!
Malgrat tot, sempre
ens quedarà la dignitat de la solidaritat amb el poble sahrauí, i la humanitat
dels nins i nines sahrauís que estan a punt d'arribar a casa nostra. Sigueu
benvinguts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada