Permisos per naixement i cura dels fills: No basta millorar, cal transformar

Publicat originalment a dBalears (03-08-2025)

El darrer Consell de Ministres, el del 29 de juliol, ha aprovat canvis en els permisos per naixement i cura dels fills. L'acord -que haurà de ser ratificat en el corresponent tràmit parlamentari- d'ampliació de permisos per maternitat i paternitat, així com per tenir cura dels fills, és el següent: a) S'afegeixen dues setmanes addicionals al permís parental per tenir cura de fills de fins a 8 anys. Per tant, l'actual permís de 8 setmanes passarà a ser de 10 setmanes. Aquestes dues setmanes, al contrari que les altres 8, seran retribuïdes al 100%, és a dir, la persona treballadora cobrarà íntegrament el salari. Els pares i les mares les podran gaudir de manera contínua o interrompuda fins que l'infant faci 8 anys. b) Les dues setmanes remunerades al 100% es podran gaudir retroactivament des del 2 d'agost del 2024. És a dir, les podran gaudir totes aquelles famílies en què l'infant va néixer a partir d'aquesta data. c) S'amplien de les 16 setmanes actuals a 32 els permisos per naixement i cura per a famílies monoparentals que, i això és molt important, seran remunerades per la Seguretat Social. D'aquestes 32 setmanes, 28 formaran part del permís per naixement i cura durant el primer any de l'infant, mentre que s'hi sumaran quatre setmanes addicionals que es podran gaudir fins que el fill faci 8 anys, i que es podran demanar de manera contínua o interrompuda. d) Finalment, s'amplia de les 16 setmanes actuals a 17 setmanes el permís per naixement i cura del menor fins que tingui 12 mesos, o durant el primer any, des de la resolució judicial o administrativa, en el cas d'adopció o acolliment. És a dir, el tradicional permís per maternitat i paternitat. Els progenitors que ja estiguin gaudint del permís de maternitat o paternitat no podran acollir-se a aquesta ampliació.

Bones notícies, per tant, en la direcció del compliment, a empentes i rodolons, de la Directiva de la UE sobre aquest assumpte, i en la d'una política pública de natalitat molt allunyada de la retrògrada ocurrència dretana de natalitat sense drets, sense corresponsabilitat de mares i pares, de mares paridores per a complir una "santa missió patriota" d'impedir la substitució de la raça "española, muy española" per una suposada hipernatalitat de les persones immigrades que no siguin blanques, però sí religiosament musulmanes i socialment pobres.

La casualitat ha volgut que la distància temporal entre l'esmentat acord del Consell de Ministres, i les declaracions de l'imputat per delicte d'odi que ocupa la Presidència del Parlament de les Illes Balears manifestant la seva preocupació per la baixa natalitat a casa nostra, hagi estat qüestió d'hores. Pos messions que PPVox (com expressió actualitzada de la "unidad de destino en lo universal"), no donaran suport a aquesta ampliació de drets. La seva concepció ultra neoliberal de família i natalitat és el problema, no la solució.

Ara bé, no basta millorar, cal transformar. En concret, em sembla fonamental, tal com sosté la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPIINA), transformar la lògica d'aquests permisos per eliminar els paranys de la regulació actual dels que estan barrant la igualtat entre homes i dones. Per exemple, caldria reduir de sis a dues setmanes l'exigència d'usar el permís de manera simultània des del part. Això permetria, al contrari del que succeeix ara, al pare cuidar mentre la mare torna a la feina, i, a més, permetria allargar la cura del bebè en la llar: en lloc de 26 setmanes (6+10+10) el bebè estaria cuidat a casa 30 setmanes (2+14+14). Un altre exemple de necessària transformació és l'eliminació de l'obligació d'acord amb l'empresa en cas de voler fraccionar el permís. Sembla de sentit comú que s'ha de permetre als pares cuidar quan realment faci falta, no quan les empreses ho permetin.

Es tracta, en definitiva, de capgirar la situació actual en la qual, en paraules de la PPIINA "la majoria dels pares (homes) es prenen tot el permís simultàniament amb la mare, per la qual cosa la cura a casa amb permís continua durant 16 setmanes per a la majoria dels bebès; i moltes mares es veuen obligades a prolongar-ho amb reduccions de jornada o amb excedències no pagades", i, a sobre, es perpetua "el poder de les empreses per a decidir quan els pares empren el permís, el que fa homes més disponibles per a l'ocupació i dones més disponibles per a la cura".

En fi, certament, en aquesta matèria de permisos de maternitat i paternitat progressam, però, continuem suspenent en la necessària perspectiva de gènere de tot plegat. Definitivament, cal transformar!