Resistir a la privatització de la vida

Publicat originalment a Diario de Mallorca (26-12-2025)

Més enllà de la xerrameca [m'encanta aquesta paraula per referir-se al fet de parlar sense substància, al xarrar estantís o banal] del discurs governamental autonòmic, l'any 2025 acaba amb la constatació tendència bastant inqüestionable a les Illes Balears: Avança la privatització dels serveis públics essencials per a la vida en comú. Consegüentment, l'horitzó sembla ser de menys igualtat i més descohesió social. Parafrasejant Rodrigo Rato, a les Illes Balears governa el mercat, amic!

Arcadi Oliveres -que, si no ens hagués deixat massa aviat, el proppassat novembre hauria complit vuitanta anys-, en plena pandèmia de la COVID-19, ens advertia en el seu llibre quasi pòstum intitulat “Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar”  que "hi ha béns públics que no es poden abandonar en nom de l'economia. Un d'aquests béns és la salut, juntament, jo diria, amb l'educació, és igual de bàsica, i l'habitatge, i també un sistema de pensions". L'Arcadi acabava el capítol dedicat als aprenentatges de la pandèmia afirmant que aquella dramàtica situació era una bona ocasió per "fer girar la roda del capital cap a un altre cantó i situar l'eix, d'una vegada per totes, en un altre centre, que de fet és el més important: les persones, i, per tant, la vida". Malauradament, aquí i ara es fa tot el contrari.

L'onzè informe que, sobre la privatització sanitària de les comunitats autònomes, ha publicat aquest 2025 la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, situa a les Illes Balears en el podi -només superades per Canàries i Madrid- de les que tenen una major velocitat de privatització. És a dir, hem iniciat una preocupant esprintada cap a la privatització de la sanitat pública. En matèria educativa, l'aposta més cridanera a favor de la privatització és l'obertura de pinte en ample al negoci de les universitats privades. Ara bé, més soterradament, l'envit indissimulat des de l'inici de l'actual legislatura és el procés dissolvent de la igualtat d'oportunitats, segregador, i de descohesió d'afavoriment de l'educació primària i secundària purament privada o concertada. Sobre l'habitatge, basta recordar que el recentment presentat informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social a les Illes Balears, i les dades consolidades de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya conclouen amb una dramàtica fotografia: L'habitatge, lluny de ser un dret de ciutadania practicable, és un eix essencial de l'exclusió social.

I de les pensions, què en podem dir? L'atac per terra, mar, i aire contra el Sistema Públic de Pensions no té aturador. La darrera andanada ha estat l'informe de l'OCDE de finals de novembre passat que, sense massa arguments, no s'està d'afirmar que "reformar les pensions, per exemple, mitjançant la introducció d'un ajust per esperança de vida i l'ampliació del període de referència per al càlcul dels drets de pensió, contribuiria a garantir la sostenibilitat fiscal". Un alambinat subterfugi per a no conjugar el mateix verb de sempre: Retallar. Val a dir que, si l'OCDE hagués encertat en algun dels seus pronòstics sobre la viabilitat de les pensions públiques, del sistema que ara gaudim no en quedaria ni tant sols un rastre arqueològic. En qualsevol cas, la defensa a casa nostra de les pensions públiques, ara mateix, passa per la defensa de la, en tramitació, Iniciativa Legislativa Popular per a la creació del Sistema Balear de Complement per a les Pensions públiques de quantia inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI). Que no hi hagi una sola persona que hagi de malviure amb una pensió d'una quantia inferior o molt inferior al SMI és clau per a la cohesió social. Qualsevol millora de les condicions materials de les actuals persones pensionistes és, de retruc, la millor defensa de les pensions públiques del futur. En aquest sentit, el 2026 serà un any transcendental: Les institucions autonòmiques es posicionaran a favor o en contra del gradual procés de privatització de les pensions. S'escau recordar que alguns estudishttps://www.finect.com/usuario/davidcarmona/articulos/martinez-aldama-inverco-un-tercio-de-los-ahorradores-espanoles-piensa-mas-a-largo-plazo  recents ens indiquen que el 54% dels estalviadors del conjunt del Regne d'Espanya estalvia mitjançant Plans de Pensions, és a dir, queda molt negoci per fer i és molt el que pot minvar.

La privatització de la salut, l'educació, l'habitatge, i el sistema de pensions és un dels packs més preuats del neoliberalisme radical. Cal oposar-se amb dents i ungles a la privatització de la vida de cadascú i de la vida en comú. La distòpica societat, cada pic més injusta, ha deixat de ser-ho una distòpia. I, tanmateix, és possible resistir perquè, com va dir Bertolt Brecht "la injustícia és humana, però més humana és la lluita contra la injustícia".