Cultura per turistificar versus cultura pel procomú ecosocial

Publicat originalment a dBalears (07-12-2025)

Cada govern s'organitza, segons les correlacions de forces partidàries o de coalicions, com li rota o com pot. Ara bé, mai no és una qüestió banal, ans al contrari, és una qüestió transcendent. En aquest sentit, que en la conformació del Govern de Prohens hi aparegués un artefacte anomenat "Conselleria de Turisme, Cultura i Esports" va ser un claríssim avís de per on anirien les coses.

Per si hi havia algun dubte -no era el cas-, el Batle de Palma i el seu equip (PPVox) varen voler deixar ben clar que el seu model de ciutat era Màlaga. És a dir, les institucions, totes elles, s'alineaven a favor de la "cultura business friendly" amb l’objectiu de despullar-la, a la cultura, de sentit crític, exterminar qualsevol bri de subversivitat cultural, d'espai de socialització d'imaginaris alternatius al que hi ha. Un model cultural sustentat en el mite de la meritocràcia del treball cultural, en la desigualtat a dojo d'oportunitats, i en les precarietats dels treballadors i treballadores de la cultura i de les arts.  L'aposta és convertir, desacomplexadament, la política cultural institucional en una palanca del procés d'acumulació de capital que hem anomenat turistificació. La candidatura “ Palma Capital Europea de la Cultura en 2031” va en aquesta direcció. Palma, Mallorca, el conjunt de les Illes Balears i Pitiüses, necessita un Pla de Cultura,  PPVox ens ofereixen un Pla de Negoci!

D'aquella pols –de l'aposta política d'emprar el fet cultural com a font per a incrementar la productivitat del capitalisme turístic- ve aquest fang, el, a tall d'exemple, projecte de renovació de l'edifici de GESA i el seu entorn presentat aquests dies pel govern municipal de Palma. Aquest és una pas importantíssim per a la implementació de l'esmentat model malagueny de ciutat. Més per Palma encerta en criticar-ho. I, tanmateix, potser han sigut benvolents en la crítica.

Per què, de què va veritablement aquest model orgàsmicament neoliberal? Dit en poques paraules i resumint l'abundant literatura al respecte, hom podria dir que  es tracta de generar creixement econòmic atraient la, en paraules de l'economista Richard Florida, "classe creativa global" amb l'objectiu que desenvolupi noves idees, millor dit, nous negocis. Un creixement cada cop menys inclusiu i que, com assenyalen David Harvey i Neil Smith a "Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura", vincula la cultura amb el capital financer i, de retruc, la propietat immobiliària amb la gentrificació urbana. Pura lluita de classes: Capital contra classes subalternes. Aquest, i no cap altra, és el model social i cultural de PPVox!

Ara bé, n’hi ha un altre de model cultural i de societat. El que posa la cultura local i popular i als creadors, creadores i artistes en el centre. És un model alternatiu, amb esperit subversiu, i, alhora, practicable. L'exemple més preclar que ara mateix se m’ocorre és la Renda Bàsica per a músics, artistes i treballadors creatius que aquest proppassat octubre han aprovat definitivament a Irlanda. El programa, conegut com a Basic Income for the Arts (BIA), començarà a aplicar-se a partir del pressupost de 2026.

Ras i curt, només amb persones creatives i artistes lliures, conseqüència de tenir el dret a l'existència material garantit -i no a mercè del mercat-, hi haurà cultura emancipadora que, parafrasejant Emili Darder, ens faci lliures. La cultura com a negoci especulatiu és el "seu" model cultural. Ens cal definir i construir un model del "nosaltres" que, a més a més, sigui esdevenidor d'una economia social i solidària de la cultura. El que està en disputa és, a parer meu, cultura al servei de més turistificació versus cultura pel procomú ecosocial. No és poca cosa!