Tornar a l'illa de Gorée, insistir sobre l'esclavatge modern

Publicat originalment a dBalears (18-01-2026)

Fa poc més de deu anys que publicava aquí unes reflexions intitulades "L'illa de Gorée i l'esclavatge modern". Avui torn a donar-li voltes a aquest assumpte. L'illa senegalesa de Gorée -a tocar de Dakar- continua sent un lloc de memòria, reflexió, i consciència de l'ominós tràfic d'esclaus africans entre el segle XVI i el XIX. Un dels episodis més repugnants de la història de la humanitat, i, cal dir-ho, "fet fundacional" del sistema capitalista. Aquella casa d'esclaus, convertida des de fa temps en museu, continua interpel·lant-nos a les persones demòcrates i defensores dels drets humans. Ben segur ho continuarà fent "Fins que la Dignitat es faci costum", en paraules de Francia Márquez Mina, vicepresidenta de Colombia, escrites a una placa instal·lada a l'entrada del museu a propòsit d'una recent visita a l'illa de Gorée de la primera  vice-presidenta colombiana afrodescendent.

Pel que fa a la meva segona visita a aquest impactant indret, m'ha semblat extraordinàriament encertada la iniciativa de muntar una instal·lació sobre l'esclavatge actual. Una problemàtica que qualifiquen d'extraordinàriament greu i persistent. A la successió de panells explicatius es refereixen a l'esclavatge domèstic, al sexual, al d'infants, al del treball forçós, i a l'esclavatge, del que se'n xerra manco però està molt estès,  de la servitud per deutes. Val a dir que les estimacions de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i de l'ONG internacional Walk Free situen per sobre de 40 milions les persones que sofreixen aquests tipus d'esclavituds dels nostres dies. És a dir, no se'ls aplica l'article 4 de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 que afirma: "Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I 'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes". Dit això, cal dir que hi ha una dada bastant invisibilitzada, però molt rellevant: entorn del 70% de les persones en situacions d'esclavatge són dones i nines. Vet aquí un assumpte transcendental: L'esclavitud del segle XXI té una bretxa de gènere brutal!

Ara bé, els i les responsables del muntatge que coment no es limiten a exposar el problema. Ans al contrari, ens interpel·len a actuar tot afirmant que "tots podem ajudar a posar fi a l'esclavitud d'altres éssers humans". Com? Idò “Coneixent els signes del tràfic d'éssers humans; treballant per posar fi a la pobresa i assegurant l'ensenyament; commemorant el 30 de juliol, jornada mundial de Nacions Unides contra el tràfic de persones; descobrint l'empremta personal de l'esclavatge a Slavery Footprint; explicant als respectius entorns què poden fer; veure els documentals d'investigació sobre l'esclavatge modern i discutir el seu contingut amb la família i les amistats; i animant a les escoles a incloure les qüestions i preguntes sobre l'esclavatge modern en els programes escolars".

Sens dubte, són accions individuals que convé generalitzar, no obstant això, sospit que seran insuficients. Parafrasejant Bertolt Brecht, em demano de què serveixen accions individuals contra l'esclavatge modern que es condemna si no hi ha accions col·lectives contra el sistema capitalista modern que l'origina.

En qualsevol cas, cada visita a l'illa de Gorée és una doble càrrega de bateries: Una per continuar lluitant per la llibertat de debò. En les parets de la senegalesa Casa dels Esclaus es poden llegir unes paraules de Nelson Mandela que ens encoratgen a fer-ho: "Perquè ser lliure no és només desfer-se de les  pròpies cadenes; és viure d'una manera que  respecta i reforça la llibertat dels altres". La segona càrrega de piles és per reivindicar la transcendència de la memòria per a la transformació de l'actual situació d'injustícia social. Entre les frases il·lustres n'hi ha una del primer president del Senegal post colonització, Léopold Sédar Senghor, molt escaient pels temps que corren de negació i revisionisme de la memòria: "La consciència del passat és el primer deure d'un poble". Amén!

Exclusió de la participació política

Publicat originalment a dBalears (11-01.2026)

Fa quinze dies  comentava aquí la situació d'integració precària en què viu la majoria social de les Illes Balears, segons descriu l' "Informe sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears" de 2025, elaborat per la Fundació FOESSA. Em vaig reservar comentar el fort creixement de l'exclusió social en la dimensió de la participació política per no allargar més l'article precedent, i perquè l'assumpte té entitat pròpia i gravetat extrema. Anem, idò, per feina:

La metodologia de l'Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, que és la base de l'informe que comentam, permet afinar els eixos de l'exclusió que pateix la societat. El polític i de ciutadania fa referència a les dimensions de la participació política, l'educació, l'habitatge, i la salut. Cal ressaltar que la meitat de la població en situació d'exclusió social (50,8%) ho està en aquest eix de la  política i de la ciutadania.

Però en l'article d'avui em referiré únicament a la dimensió de la participació política. És a dir, a l'exclusió social en el dret de les persones a elegir als seus representants polítics i a ser elegides, així com de la capacitat efectiva de participació política i ciutadana.

D'acord amb les dades de la citada enquesta, "les situacions de carència més freqüents a les Illes Balears, amb una prevalença superior al 10%, són tres: els obstacles a la participació política derivats de la condició estrangera (que afecten el 19,2% de la població balear), la falta de capacitat efectiva per a la participació política i ciutadana (13,4%), i les despeses excessives d'habitatge, que afecten el 12,5% de la població. Cal també assenyalar que la impossibilitat de participar electoralment per tenir nacionalitat extracomunitària no és només la problemàtica més estesa a les illes Balears, sinó també aquella que més ha augmentat des de 2018 (en 8,4 punts)". Afegim-li la dada que el deteriorament més significatiu es produeix en la dimensió de la participació política.

Explicat en poques paraules: les persones empobrides, amb extremes dificultats  per omplir la gelera i arribar a fi de mes, les que busquen un habitatge digne, són, en la pràctica, excloses dels procediments de participació democràtica. Dit amb més claredat, succeeix que l'augment de la immigració no acompanyat de regularitzacions periòdiques (regularització ja!) exclou a col·lectius importants de la ciutadania a l'hora de votar, sindicalitzar-se, denunciar, o exercir drets. Diguem-ho encara més clarament, difícilment les persones sensellaristes estan en condicions d'integrar-se en la lluita per a fer efectiu el dret a un habitatge digne.

Aquest és el marc que imposa la gestió neoliberal de l'empobriment i la marginalització: la incitació de la lluita del pobre contra el més pobre, els discursos d'odi contra les persones excloses o en situació d'integració precària, l'estigmatització de la pobresa. Aporofòbia i afebliment de la democràcia amb impuls igualitària i autoritarisme conjuguen a la perfecció.

Abans d'acabar amb un desig, no em puc estar de dir que l'informe que ha sigut objecte de comentari en aquest i l'anterior article al dBalears té dos importants emperons: Absència de qualsevol cosa semblant a una anàlisi amb perspectiva de gènere, i el fet de centrar-se en la família i no en la persona com a subjecte bàsic de la societat. Es nota en excés el biaix confessional.

Dit això, el desig: tant de bo aquest nou 2026 sigui l'any que comencem a capgirar la situació d'exclusió social que dibuixa, entre d'altres, l'Informe de FOESSA. Caldrà mobilitzar-se de valent. En el present context de necessària mobilització, la reivindicació democràtica de derogació urgent de la Llei Mordassa torna a tenir tot el sentit. Sembla mentida que encara ara no s'hagi acomplit el compromís de derogar -i blindar, tant com es pugui, la dita derogació- de l'instrument jurídic implantat pel PP per disciplinar la dissidència a les retallades socials, laborals i democràtiques. Sigui com sigui, res millor per començar l'any que uns fragments del poema de Joan Margarit intitulat La llibertat: "La llibertat és quan comença l'alba / en un dia de vaga general". "La llibertat és una llibreria. / Anar indocumentat. Són les cançons / de la guerra civil. / Una forma d'amor, la llibertat".

2026: No t'oblidis de Gaza

Publicat originalment a dBalears ( 04-01´2026)

Comença a ser una mena de tradició que en  la meva primera col·laboració de l'any al dBalears hi hagi una referència a la Nota de Perspectives anuals del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals  de Barcelona (CIDOB). En la d'enguany -"El món 2026"- es pot llegir: "Al món de la transaccionalitat i els interessos, la pau s'ha convertit en un actiu amb rèdit econòmic. Augmenta la impunitat de l'intervencionisme militar, però també la privatització dels beneficis d'una «diplomàcia d'amiguisme» que aspira a monetitzar els processos de pacificació". Ho diu un centre de recerca gens extremista,  però rigorós.

Aquest és el context en què el règim global de guerra permanent es consolida, i el genocidi que Israel perpetra  a Palestina ha desaparegut de les portades dels mitjans de comunicació escrits i dels titulars dels radiofònics i televisius. Aquest era l'objectiu fonamental del fals "alto el foc" a Gaza imposat per Donald Trump. El duet genocida -Trump&Netanyahu- ha continuat assassinant palestins i palestines,  dificulta, tant com pot, l'entrada a la franja de l'ajuda humanitària... I ara anuncia l'expulsió de Gaza d'organitzacions humanitàries, com ara Metges Sense Fronteres, Oxfam, Càritas, etc., acusant-les de terroristes. En definitiva, la maquinària sionista genocida, amb una menor intensitat, ha continuat funcionant inexorablement. Però el focus mediàtic ha girat de direcció.

Aquest gir dels focus mediàtics i la desaparició del genocidi del centre de la conversa pública té conseqüències. Per exemple, facilita la posada en marxa de la clàusula d'excepció del suposat l'embargament d'armes a Israel decretat, a bombo i  platerets, pel Govern espanyol. Dic "suposadament" perquè, com va explicar la periodista Olga Rodríguez, era un embargament fake.

Tanmateix, "no t'oblidis de Gaza" vol dir fer coses. Des de grans accions de mobilització a petits gestos de solidaritat: Des de participar o solidaritzar-se amb la Global Sumud Flotilla, a accions col·lectives o individuals de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS).  Des de protestes similars a les marxes per Palestina a Mallorca del 31 de juliol  de 2025, o altres grans manifestacions, fins, per exemple, la participació en programes com ara "Veïnats Enllaçats" que, impulsat per Mallorca per Palestina, recull dobles per col·laborar amb els i les resistents de la comunitat de Tal-al Hawa que està donant suport a les famílies que tornen a aquest devastat barri de Gaza, proporcionant aigua neta i roba d'abrigar.

El cas és no oblidar-se de Gaza. No oblidar-se de Palestina des del riu fins al mar!