Tornar a l'illa de Gorée, insistir sobre l'esclavatge modern

Publicat originalment a dBalears (18-01-2026)

Fa poc més de deu anys que publicava aquí unes reflexions intitulades "L'illa de Gorée i l'esclavatge modern". Avui torn a donar-li voltes a aquest assumpte. L'illa senegalesa de Gorée -a tocar de Dakar- continua sent un lloc de memòria, reflexió, i consciència de l'ominós tràfic d'esclaus africans entre el segle XVI i el XIX. Un dels episodis més repugnants de la història de la humanitat, i, cal dir-ho, "fet fundacional" del sistema capitalista. Aquella casa d'esclaus, convertida des de fa temps en museu, continua interpel·lant-nos a les persones demòcrates i defensores dels drets humans. Ben segur ho continuarà fent "Fins que la Dignitat es faci costum", en paraules de Francia Márquez Mina, vicepresidenta de Colombia, escrites a una placa instal·lada a l'entrada del museu a propòsit d'una recent visita a l'illa de Gorée de la primera  vice-presidenta colombiana afrodescendent.

Pel que fa a la meva segona visita a aquest impactant indret, m'ha semblat extraordinàriament encertada la iniciativa de muntar una instal·lació sobre l'esclavatge actual. Una problemàtica que qualifiquen d'extraordinàriament greu i persistent. A la successió de panells explicatius es refereixen a l'esclavatge domèstic, al sexual, al d'infants, al del treball forçós, i a l'esclavatge, del que se'n xerra manco però està molt estès,  de la servitud per deutes. Val a dir que les estimacions de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i de l'ONG internacional Walk Free situen per sobre de 40 milions les persones que sofreixen aquests tipus d'esclavituds dels nostres dies. És a dir, no se'ls aplica l'article 4 de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 que afirma: "Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I 'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes". Dit això, cal dir que hi ha una dada bastant invisibilitzada, però molt rellevant: entorn del 70% de les persones en situacions d'esclavatge són dones i nines. Vet aquí un assumpte transcendental: L'esclavitud del segle XXI té una bretxa de gènere brutal!

Ara bé, els i les responsables del muntatge que coment no es limiten a exposar el problema. Ans al contrari, ens interpel·len a actuar tot afirmant que "tots podem ajudar a posar fi a l'esclavitud d'altres éssers humans". Com? Idò “Coneixent els signes del tràfic d'éssers humans; treballant per posar fi a la pobresa i assegurant l'ensenyament; commemorant el 30 de juliol, jornada mundial de Nacions Unides contra el tràfic de persones; descobrint l'empremta personal de l'esclavatge a Slavery Footprint; explicant als respectius entorns què poden fer; veure els documentals d'investigació sobre l'esclavatge modern i discutir el seu contingut amb la família i les amistats; i animant a les escoles a incloure les qüestions i preguntes sobre l'esclavatge modern en els programes escolars".

Sens dubte, són accions individuals que convé generalitzar, no obstant això, sospit que seran insuficients. Parafrasejant Bertolt Brecht, em demano de què serveixen accions individuals contra l'esclavatge modern que es condemna si no hi ha accions col·lectives contra el sistema capitalista modern que l'origina.

En qualsevol cas, cada visita a l'illa de Gorée és una doble càrrega de bateries: Una per continuar lluitant per la llibertat de debò. En les parets de la senegalesa Casa dels Esclaus es poden llegir unes paraules de Nelson Mandela que ens encoratgen a fer-ho: "Perquè ser lliure no és només desfer-se de les  pròpies cadenes; és viure d'una manera que  respecta i reforça la llibertat dels altres". La segona càrrega de piles és per reivindicar la transcendència de la memòria per a la transformació de l'actual situació d'injustícia social. Entre les frases il·lustres n'hi ha una del primer president del Senegal post colonització, Léopold Sédar Senghor, molt escaient pels temps que corren de negació i revisionisme de la memòria: "La consciència del passat és el primer deure d'un poble". Amén!