Exclusió de la participació política

Publicat originalment a dBalears (11-01.2026)

Fa quinze dies  comentava aquí la situació d'integració precària en què viu la majoria social de les Illes Balears, segons descriu l' "Informe sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears" de 2025, elaborat per la Fundació FOESSA. Em vaig reservar comentar el fort creixement de l'exclusió social en la dimensió de la participació política per no allargar més l'article precedent, i perquè l'assumpte té entitat pròpia i gravetat extrema. Anem, idò, per feina:

La metodologia de l'Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, que és la base de l'informe que comentam, permet afinar els eixos de l'exclusió que pateix la societat. El polític i de ciutadania fa referència a les dimensions de la participació política, l'educació, l'habitatge, i la salut. Cal ressaltar que la meitat de la població en situació d'exclusió social (50,8%) ho està en aquest eix de la  política i de la ciutadania.

Però en l'article d'avui em referiré únicament a la dimensió de la participació política. És a dir, a l'exclusió social en el dret de les persones a elegir als seus representants polítics i a ser elegides, així com de la capacitat efectiva de participació política i ciutadana.

D'acord amb les dades de la citada enquesta, "les situacions de carència més freqüents a les Illes Balears, amb una prevalença superior al 10%, són tres: els obstacles a la participació política derivats de la condició estrangera (que afecten el 19,2% de la població balear), la falta de capacitat efectiva per a la participació política i ciutadana (13,4%), i les despeses excessives d'habitatge, que afecten el 12,5% de la població. Cal també assenyalar que la impossibilitat de participar electoralment per tenir nacionalitat extracomunitària no és només la problemàtica més estesa a les illes Balears, sinó també aquella que més ha augmentat des de 2018 (en 8,4 punts)". Afegim-li la dada que el deteriorament més significatiu es produeix en la dimensió de la participació política.

Explicat en poques paraules: les persones empobrides, amb extremes dificultats  per omplir la gelera i arribar a fi de mes, les que busquen un habitatge digne, són, en la pràctica, excloses dels procediments de participació democràtica. Dit amb més claredat, succeeix que l'augment de la immigració no acompanyat de regularitzacions periòdiques (regularització ja!) exclou a col·lectius importants de la ciutadania a l'hora de votar, sindicalitzar-se, denunciar, o exercir drets. Diguem-ho encara més clarament, difícilment les persones sensellaristes estan en condicions d'integrar-se en la lluita per a fer efectiu el dret a un habitatge digne.

Aquest és el marc que imposa la gestió neoliberal de l'empobriment i la marginalització: la incitació de la lluita del pobre contra el més pobre, els discursos d'odi contra les persones excloses o en situació d'integració precària, l'estigmatització de la pobresa. Aporofòbia i afebliment de la democràcia amb impuls igualitària i autoritarisme conjuguen a la perfecció.

Abans d'acabar amb un desig, no em puc estar de dir que l'informe que ha sigut objecte de comentari en aquest i l'anterior article al dBalears té dos importants emperons: Absència de qualsevol cosa semblant a una anàlisi amb perspectiva de gènere, i el fet de centrar-se en la família i no en la persona com a subjecte bàsic de la societat. Es nota en excés el biaix confessional.

Dit això, el desig: tant de bo aquest nou 2026 sigui l'any que comencem a capgirar la situació d'exclusió social que dibuixa, entre d'altres, l'Informe de FOESSA. Caldrà mobilitzar-se de valent. En el present context de necessària mobilització, la reivindicació democràtica de derogació urgent de la Llei Mordassa torna a tenir tot el sentit. Sembla mentida que encara ara no s'hagi acomplit el compromís de derogar -i blindar, tant com es pugui, la dita derogació- de l'instrument jurídic implantat pel PP per disciplinar la dissidència a les retallades socials, laborals i democràtiques. Sigui com sigui, res millor per començar l'any que uns fragments del poema de Joan Margarit intitulat La llibertat: "La llibertat és quan comença l'alba / en un dia de vaga general". "La llibertat és una llibreria. / Anar indocumentat. Són les cançons / de la guerra civil. / Una forma d'amor, la llibertat".